Josep Maria López-Picó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 01:03, 23 març 2013

Josep Maria López-Picó (Barcelona 1886 - 1959) fou un poeta i editor català.^[1]

Es llicencià en lletres a la Universitat de Barcelona, i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la Societat Econòmica d'Amics del País. Molt amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera i Poal, La Revista i la col·lecció de "les Publicacions de La Revista", i col·laborà amb Un enemic del Poble. El 1933 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Un dels seus poemes serví a José Ortega y Gasset per a formular la teoria de la metàfora. Rebè influència d'Ausiàs March i dels simbolistes francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la guerra civil espanyola es deixà influir per Paul Claudel i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per Eugeni d'Ors, aplega notes, articles i epistolaris.

Obres

Poesia

Intermezzo galant (1910)
Turment-frument (1910)
Poemes del port (1911)
Amor, senyor (1912)
Epigramata (1915)
L'ofrena (1915)
Cants i al·legories (1917)
El meu pare i jo (1920)
Popularitat (1922)
La nova ofrena (1922)
Elegia (1925)
Invocació secular (1926)
Epitalami (1931)
Epigrama barceloní de maig (poema presentat als Jocs Florals de Barcelona de 1933)^[2]
Variacions líriques (1935)
Epifania (1936)
Poblet (premi de l'Englantina d'or als Jocs Florals de Barcelona de 1936)
Via Crucis (1947)
Maria Assumpta (1947)
Job (1948)
Oda a Roma (1950)
El mirall de Déu (1951)

Prosa

Moralitats i pretextos (1917)
L'home del qual es parla (1922)
A mig aire del temps (1935)
Lleures del pensament (1935)

Referències

↑ «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128

Enllaços externs

[1] «Josep Maria López-Picó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1933, document 128

[1]

[2]

Revisió del 14:02, 10 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q3184108 ← Edició anterior		Revisió del 01:03, 23 març 2013 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.149 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	'''Josep Maria López-Picó''' ([[Barcelona]] [[1886]] - [[1959]]) fou un poeta i editor català.		'''Josep Maria López-Picó''' ([[Barcelona]] [[1886]] - [[1959]]) fou un poeta i editor català.<ref>{{GEC\|0038497.}}</ref>

	Es llicencià en lletres a la [[Universitat de Barcelona]], i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la [[Societat Econòmica d'Amics del País]]. Molt amic de [[Josep Carner i Puig-Oriol\|Josep Carner]] i mestre de [[Carles Riba]], fundà, amb [[Joaquim Folguera i Poal]], ''La Revista'' i la col·lecció de "les Publicacions de La Revista", i col·laborà amb ''[[Un enemic del Poble]]''. El [[1933]] ingressà a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Un dels seus poemes serví a [[José Ortega y Gasset]] per a formular la teoria de la [[metàfora]]. Rebè influència d'[[Ausiàs March]] i dels [[simbolisme\|simbolistes]] francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la [[guerra civil espanyola]] es deixà influir per [[Paul Claudel]] i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per [[Eugeni d'Ors]], aplega notes, articles i epistolaris.		Es llicencià en lletres a la [[Universitat de Barcelona]], i fou funcionari de la diputació de Barcelona i secretari perpetu de la [[Societat Econòmica d'Amics del País]]. Molt amic de [[Josep Carner i Puig-Oriol\|Josep Carner]] i mestre de [[Carles Riba]], fundà, amb [[Joaquim Folguera i Poal]], ''La Revista'' i la col·lecció de "les Publicacions de La Revista", i col·laborà amb ''[[Un enemic del Poble]]''. El [[1933]] ingressà a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Un dels seus poemes serví a [[José Ortega y Gasset]] per a formular la teoria de la [[metàfora]]. Rebè influència d'[[Ausiàs March]] i dels [[simbolisme\|simbolistes]] francesos, i els seus temes preferits eren el Déu personal i tutelar, l'amor, la llar i la casolaneria, l'amistat, la pàtria sense abrandaments i l'ètica ideal de l'home. Després de la [[guerra civil espanyola]] es deixà influir per [[Paul Claudel]] i la seva poesia fou més apologètica i teològica. Quan a la prosa, era molt influïda per [[Eugeni d'Ors]], aplega notes, articles i epistolaris.