Rafael de Penagos: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Madrilenys usant HotCat
m revisió
Línia 1: Línia 1:
Rafael de Penagos ([[Madrid]], [[1889]]-[[1954]]) va ser un dibuixant i pintor espanyol. Va ser creador a [[Espanya]] de la il·lustració [[Art Déco]], l'estil que marca la incorporació dels llenguatges de la modernitat a la vida coidiana.
Rafael de Penagos ([[Madrid]], [[1889]]-[[1954]]) va ser un dibuixant i pintor espanyol. Va ser creador a [[Espanya]] de la il·lustració [[Art Déco]],{{cn}} l'estil que marca la incorporació dels llenguatges de la modernitat a la vida quotidiana.


== Biografia ==
== Biografia ==
Penagos estudia a l'[[Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], on reb classes d'Emilio Sala i [[Antonio Muñoz Degrain]], dos dels grans il·lustradors gràfics de la revista Blanco y Negro. Tot i que des del principi treballa la il·lustració gràfica i la pintura, va demostrar una gran qualitat en el dibuix. Participava a l'ambient cultural madrileny, i assistia sovint a les tertúlies de [[Valle-Inclán]] al ''Nuevo Café de Levante''.
Penagos estudia a l'[[Acadèmia de Belles Arts de San Fernando]], on rep classes d'Emilio Sala i [[Antonio Muñoz Degrain]], dos dels grans il·lustradors gràfics de la revista ''Blanco y Negro''. Tot i que des del principi treballa la il·lustració gràfica i la pintura, va demostrar una gran qualitat en el dibuix. Participava a l'ambient cultural madrileny, i assistia sovint a les tertúlies de [[Valle-Inclán]] al ''Nuevo Café de Levante''.


El [[1913]], aconsegueix una beca d'estudis per a anar [[París]] i [[Londres]]. A la seva tornada, comença a desenvolupar una intensa activitat com a cartellista i publicista per a diferents cases comercials. Paral·lelament treballa com a il·lustrador<ref>Portada d'El comediante Fonseca de [[Vicente Blasco Ibáñez]][http://bibliopac.dival.es/abnetopac/abnetcl.exe/O7011/ID0a5e5f65?MLKOB=1123964848] </ref> a les principals revistes del moment, com ''Nuevo Mundo'', ''La Esfera'' o ''Blanco y Negro'', i per a editorials com ''El Cuento Semanal'' o ''La Novela Corta''.
El seu fill, Rafael de Penagos (Madrid 1924-2010),va ser un conegut actor de doblatge.


El [[1925]], rep el guardó més prestigiós del moment: la medalla d'or en l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París. Un any després va realitzar el cartell de la pel·lícula de Florián Rey ''Agustina de Aragón''.<ref>Revista de l'[[Acadèmia del Cine Espanyol]] núm. [http://www.academiadecine.com/descargas/publicaciones/aca184academiaweb.pd.pdf 184] desembre de 2011 pàg. 25</ref> Durant la [[Guerra Civil]], Penagos viu a [[València]], on ocupa la Càtedra de dibuix a l'Institut Obrer de València. És un dels veterans cartellistes republicans però, en aqueixos moments, la majoria de les revistes per a les quals havia treballat ja havien desaparegut.
El [[1913]], aconsegueix una beca d'estudis per a anar [[París]] i [[Londres]]. A la seva tornada, comença a desenvolupar una intensa activitat com a cartellista i publicista per a diferents cases comercials. Paral·lelament traballa com a il·lustrador<ref>Portada d'El comediante Fonseca de [[Vicente Blasco Ibáñez]][http://bibliopac.dival.es/abnetopac/abnetcl.exe/O7011/ID0a5e5f65?MLKOB=1123964848] </ref> a les principals revistes del moment, com ''Nuevo Mundo'', ''La Esfera'' o ''Blanco y Negro'', i per a editorials com ''El Cuento Semanal'' o ''La Novela Corta''.

El [[1948]] marxa a l'exili a Sudamèrica ([[Xile]] i [[Argentina]]). En [[1953]] regressa a Espanya i, un any després, mor a [[Madrid]], on havia ocupat la càtedra de Dibuix de el Institut de Batxillerat Cervantes.

El seu fill, Rafael de Penagos (Madrid 1924-2010),va ser un conegut actor de doblatge.


El [[1925]], rep el guardó més prestigiós del moment: la medalla d'or en l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París. Un any després va realitzar el cartell de la pel·lícula de Florián Rey ''Agustina de Aragón''.<ref>Revista de l'[[Acadèmia del Cine Espanyol]] núm. [http://www.academiadecine.com/descargas/publicaciones/aca184academiaweb.pd.pdf 184] desembre de 2011 pàg. 25</ref> Durant la [[Guerra Civil]], Penagos viu a [[València]], on ocupa la Càtedra de dibuix a l'Institut Obrer de València. És un dels veterans cartellistes republicans però, en aqueixos moments, la majoria de les revistes per a les quals havia treballat ja havien desaparegut. En [[1948]] marxa a l'exili a Sudamèrica ([[Xile]] i [[Argentina]]). En [[1953]] regressa a Espanya i, un any després, mor a [[Madrid]], on havia ocupat la càtedra de Dibuix de el Institut de Batxillerat Cervantes.


== Obra ==
== Obra ==

Revisió del 12:35, 8 maig 2013

Rafael de Penagos (Madrid, 1889-1954) va ser un dibuixant i pintor espanyol. Va ser creador a Espanya de la il·lustració Art Déco,(xinès) l'estil que marca la incorporació dels llenguatges de la modernitat a la vida quotidiana.

Biografia

Penagos estudia a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on rep classes d'Emilio Sala i Antonio Muñoz Degrain, dos dels grans il·lustradors gràfics de la revista Blanco y Negro. Tot i que des del principi treballa la il·lustració gràfica i la pintura, va demostrar una gran qualitat en el dibuix. Participava a l'ambient cultural madrileny, i assistia sovint a les tertúlies de Valle-Inclán al Nuevo Café de Levante.

El 1913, aconsegueix una beca d'estudis per a anar París i Londres. A la seva tornada, comença a desenvolupar una intensa activitat com a cartellista i publicista per a diferents cases comercials. Paral·lelament treballa com a il·lustrador[1] a les principals revistes del moment, com Nuevo Mundo, La Esfera o Blanco y Negro, i per a editorials com El Cuento Semanal o La Novela Corta.

El 1925, rep el guardó més prestigiós del moment: la medalla d'or en l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París. Un any després va realitzar el cartell de la pel·lícula de Florián Rey Agustina de Aragón.[2] Durant la Guerra Civil, Penagos viu a València, on ocupa la Càtedra de dibuix a l'Institut Obrer de València. És un dels veterans cartellistes republicans però, en aqueixos moments, la majoria de les revistes per a les quals havia treballat ja havien desaparegut.

El 1948 marxa a l'exili a Sudamèrica (Xile i Argentina). En 1953 regressa a Espanya i, un any després, mor a Madrid, on havia ocupat la càtedra de Dibuix de el Institut de Batxillerat Cervantes.

El seu fill, Rafael de Penagos (Madrid 1924-2010),va ser un conegut actor de doblatge.


Obra

Les il·lustracions Art Déco creades per Penagos representaven una nova societat urbana i moderna. Estaven protagonitzades per una nova dona, que passaria a definir-se com la “dona Penagos[3]: dona prima, sense malucs, que fumava, practicava els esports més sofisticats, mostrava gran afició per l'exòtic, etc.

La col·lecció més important que existeix, composta per 246 obres, actualment és propietat de la Fundació MAPFRE.

Referències

  1. Portada d'El comediante Fonseca de Vicente Blasco Ibáñez[1]
  2. Revista de l'Acadèmia del Cine Espanyol núm. 184 desembre de 2011 pàg. 25
  3. Portada de La caza de la mariposa de Wenceslao Fernández Flórez [2]