Propan-1-ol: diferència entre les revisions
correcció paràmetres erronis |
m Robot afegint {{Commonscat}} que enllaça commons:category:Propan-1-ol |
||
Línia 25: | Línia 25: | ||
== Bibliografia == |
== Bibliografia == |
||
{{Commonscat}} |
|||
# {{ref-llibre| autor = Furniss, B. S.; Hannaford, A. J.; Smith, P. W. G.; Tatchell, A. R. | any = 1989 | títol = Vogel's Textbook of Practical Organic Chemistry | edició = 5th | lloc = Harlow | editorial = Longman | isbn = 0-582-46236-3 }} |
# {{ref-llibre| autor = Furniss, B. S.; Hannaford, A. J.; Smith, P. W. G.; Tatchell, A. R. | any = 1989 | títol = Vogel's Textbook of Practical Organic Chemistry | edició = 5th | lloc = Harlow | editorial = Longman | isbn = 0-582-46236-3 }} |
||
# {{ref-llibre |
# {{ref-llibre |
Revisió del 04:10, 9 maig 2013
1-Propanol és un alcohol primari amb la fórmula CH3CH2CH2OH. És un líquid incolor també conegut com propan-1-ol, 1-propil alcohol, n-propil alcohol, n-propanol, o simplement propanol. És un isòmer d'isopropanol (2-propanol). Es forma de manera natural en petites quantitats durants molts processos de fermentació i es fa servir com a solvent en la indústria farmacèutica principalment en resines i èsters de cel·lulosa
Propietats químiques
1-Propanol mostra les reaccionsnormals en un alcohol primari. Pot ser convertit en halurs d'alquil.
Preparaió
Es fabrica el 1-Propanol per hidrogenació catalítica del propionaldehid.[1]
- H2C=CH2 + CO + H2 → CH3CH2CH=O
- CH3CH2CH=O + H2 → CH3CH2CH2OH
L'1-propanol va ser descobert el 1853 per Chancel, per la destil·lació fraccionada de l'oli fusel el qual és un subproducte format per certs aminoàcids quan les patates o els cerealses fermenten per produir alcohol. Aquest procés ja no és una font significativa de l'1-propanol.
Seguretat
1-Propanol té unes efectes similars en el cos humà als de l'etanol però és de 2 a 4 vegades més potent. La LD50 oral en les rates és 1870 mg/kg (comparada amb la 7060 mg/kg per l'etanol). Es metabolitza en àcid propiònic. Els seus efectes inclouen la intoxicació alcohòlica i l'acidosi metabòlica.[2]
Referències
- ↑ Anthony J. Papa "Propanols" in Ullmann’s Encyclopedia of Industrial Chemistry 2011, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a22_173.pub2
- ↑ «N-PROPANOL Health-Base Assessment and Recommendation for HEAC».
Bibliografia
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Propan-1-ol |
- Furniss, B. S.; Hannaford, A. J.; Smith, P. W. G.; Tatchell, A. R.. Vogel's Textbook of Practical Organic Chemistry. 5th. Harlow: Longman, 1989. ISBN 0-582-46236-3.
- Lide, David R.. CRC Handbook of Chemistry and Physics, 87th Edition. 87. TF-CRC, 2006-06-26. ISBN 0-8493-0487-3.
- Maryadele J. O'Neil. The Merck Index: An Encyclopedia of Chemicals, Drugs, and Biologicals. 14. Merck, 2006-11-03. ISBN 0-911910-00-X.
- Perkin, W. H.; Kipping, F. S. Organic Chemistry. London: W. & R. Chambers, 1922. ISBN 0-08-022354-0.