Escurçana

Escurçana

Dasyatis pastinaca
Exemplar fotografiat a la mar Negra
Estat de conservació
Vulnerable
UICN	161453
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Chondrichthyes
Ordre	Myliobatiformes
Família	Dasyatidae
Gènere	Dasyatis
Espècie	Dasyatis pastinaca Linnaeus, 1758
Distribució

Il·lustració de l'any 1553

Escurçana

Exemplar capturat a la Mar Negra.

L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà, la milana o la tòtina (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels myliobatiformes.

Descripció

• Té forma plana i romboïdal.
• Ulls en posició dorsal.
• Boca en posició ventral.
• Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic que només fa servir com a mecanisme de defensa.

Espècies semblants

Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.

Gastronomia

Com altres rajades l'escurçana és un dels pocs peixos que tasta millor si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perque el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullint per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores es treu la pell i es talla a trossos.

Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, es millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona per una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Se serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.

El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França es preparàven els "beignets de foie de raie" i el "foie de raie en croute", i a Anglaterra el "poached skate liver on toast".

És un peix apreciat a Alemanya, l'Estat francès i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

Vegeu també

• Sarsuela de peix

Bibliografia

• Baino, R., Serena, F., Ragonese, S., Rey, J. i Rinelli P., 2001. Catch composition and abundance of Elasmobranchs based on the MEDITS program. Rapp. Comm. int. Mer Mèdit 36: 234. (anglès)
• Bilecenoglu, M., Taskavak, E., Mater S. i Kaya, M., 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa 113: 1-194. (anglès)
• Bini G., 1967. Atlante dei pesci delle coste italiane: Leptocardi, Ciclostomi, Selaci. Mondo Sommerso, Milà. (italià)
• Capapé, C., Diop, M., N’dao, M. i Ben Brahim, R., 1996. Observations biologiques comparees entre quelques especes de selaciens des cotes Tunisiennes (Mediterranee centrale) et de la region de Dakar-Ouakam (Senegal, Atlantique oriental tropical). Ichtyophysiologica Acta 19: 179-199. (francès)
• Coelho, R., Erzini, K., Bentes, L., Correia, C., Lino, P.G., Monteiro, P., Ribeiro, J. i Gonálves, J.M.S. 2005. Semi pelagic longline and trammel net elasmobranch catches in the Algarve (southern Portugal): catch composition, catch rates and discards. Journal of Northwest Atlantic Fisheries Science 35: 531–537. (anglès)
• Ellis, J.R., Cruz-Martínez, A., Rackham, B.D. i Rogers, S.I., 2005. The distribution of chondrichthyan fishes around the British Isles and implications for conservation. Journal of Northwest Atlantic Fisheries Science 35: 195-213. (anglès)
• Fischer, W., Bauchot, M.-L. i Schneider, M., 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. (francès)
• ICES (International Council for the Exploration of the Sea). 2005. Report of the Working Group on Elasmobranch Fishes (WGEF). ICES Advisory Committee on fishery Management, 14-21 de juny del 2005, Lisboa. (anglès)
• Ismen, A., 2003. Age, growth, reproduction and food of common stingray (Dasyatis pastinaca L., 1758) in Iskenderun Bay, the eastern Mediterranean. Fisheries Research 60: 169-176. (anglès)
• Massuti, E. i Moranta, J., 2003. Demersal assemblages and depth distribution of elasmobranchs from the continental shelf and slope off the Balearic Islands (western Mediterranean). ICES Journal of Marine Science 60: 753-766. (anglès)
• Morey, G, Moranta, J, Riera, F., Grau, A.M. i Morales-Nin, B., 2006. Elasmobranchs in trammel net fishery associated to marine reserves in the Balearic Islands (NW Mediterranean). Cybium 30: 125-32. (anglès)
• Notarbartolo di Sciara, G. i Bianchi, I., 1998. Guida degli squali e delle razze del Mediterraneo. Muzzio, Pàdua. (italià)
• Relini G., Biagi F., Serena F., Belluscio A., Spedicato M.T., Rinelli P., Follesa M.C., Piccinetti C., Ungaro N., Sion L. i Levi D., 2000. I selaci pescati con lo strascico nei mari italiani. Biologia Marina Mediterranea 7(1): 347-384. (italià)
• Serena F., 2005. Field identification guide to the sharks and rays of the Mediterranean and Black Sea. FAO, Roma. (anglès)
• Tortonese, E., 1956. Fauna d'Italia: Leptocardia, Ciclostomata, Selachii. Calderini, Bolonya. (italià)

Enllaços externs

• Aquàrium de Barcelona
• Batoids: Sawfishes, Guitarfishes, Electric Rays, Skates, and Sting Rays (anglès)
• IUCN (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escurçana

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.