Escurçana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaEscurçana
Dasyatis pastinaca
Black sea fauna stingray 01.jpg
Exemplar fotografiat a la mar Negra
Dasyatis pastinaca(02).jpg
Estat de conservació
Dades insuficients
IUCN 161453
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseChondrichthyes
OrdreMyliobatiformes
FamíliaDasyatidae
GènereDasyatis
EspècieDasyatis pastinaca
(Linnaeus, 1758)
Distribució
Cypron-Range Dasyatis pastinaca.svg
Distribució geogràfica (en blau)
Modifica dades a Wikidata
Il·lustració de l'any 1553
Escurçana
Exemplar capturat a la mar Negra

L'escurçana, l'escurçó, la ferrassa, el milà o, per confusió, la tòtina[1] o la milana[2] (Dasyatis pastinaca) és un peix de la classe dels condrictis, de l'ordre dels myliobatiformes. Per ignorància de la significació originària del mot, els pescadors de Tarragona també apliquen el nom de tòtina a l'escurçana. La confusió de noms entre els dasiàtids i els miliobàtids no és un defecte exclusiu dels pescadors catalans, sinó que també la fan els italians.

Descripció[modifica]

  • Té forma plana i romboïdal.
  • Ulls en posició dorsal.
  • Boca en posició ventral.
  • Cua llarga, filamentosa i acabada en un fibló llarg, dentat i molt tòxic, que només fa servir com a mecanisme de defensa.

Espècies semblants[modifica]

Amb el nom d'escurçana es coneixen també altres peixos de la família dels dasiàtids, com ara l'escurçana clavellada i l'escurçana violeta.

Gastronomia[modifica]

Com altres rajades, l'escurçana és un dels pocs peixos que té més bon gust si no es menja fresc. Cal deixar-la un parell de dies a la nevera, perquè el gust sigui menys fort. És un peix de pell dura que s'ha d'escaldar primer ficant la rajada en una olla gran d'aigua bullent per un poquet de temps i tornant a treure-la tot seguit. Aleshores, es treu la pell i es talla a trossos.[3]

Si es vol fer l'escurçana a la meunière o al forn, és millor posar els trossos a adobar per un temps en aigua amb vinagre i sal o amb suc de llimona durant una hora com a mínim. Després es pot arrebossar i fregir o ficar-la al forn amb mantega o oli d'oliva. Se serveix amb trossos prims de llimona i julivert. A Portugal es menja fregida.

El fetge de la rajada era molt apreciat en la cuina tradicional, però actualment el fetge, havent adquirit mala fama, ja no es troba gaire com a plat. A França, es preparaven els beignets de foie de raie i el foie de raie en croute, i a Anglaterra el poached skate liver on toast.[4]

És un peix apreciat a Alemanya, França i Anglaterra. Als Països Catalans es menja més rarament. L'escurçana és sovint un dels ingredients de la sarsuela de peix, plat on es barregen trossos de diferents peixos poc comuns, que tenen un paper una mica extraordinari dins de la gastronomia tradicional.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Baino, R., Serena, F., Ragonese, S., Rey, J. i Rinelli P., 2001. Catch composition and abundance of Elasmobranchs based on the MEDITS program. Rapp. Comm. int. Mer Mèdit 36: 234. (anglès)
  • Bilecenoglu, M., Taskavak, E., Mater S. i Kaya, M., 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa 113: 1-194. (anglès)
  • Bini G., 1967. Atlante dei pesci delle coste italiane: Leptocardi, Ciclostomi, Selaci. Mondo Sommerso, Milà. (italià)
  • Capapé, C., Diop, M., N’dao, M. i Ben Brahim, R., 1996. Observations biologiques comparees entre quelques especes de selaciens des cotes Tunisiennes (Mediterranee centrale) et de la region de Dakar-Ouakam (Senegal, Atlantique oriental tropical). Ichtyophysiologica Acta 19: 179-199. (francès)
  • Coelho, R., Erzini, K., Bentes, L., Correia, C., Lino, P.G., Monteiro, P., Ribeiro, J. i Gonálves, J.M.S. 2005. Semi pelagic longline and trammel net elasmobranch catches in the Algarve (southern Portugal): catch composition, catch rates and discards. Journal of Northwest Atlantic Fisheries Science 35: 531–537. (anglès)
  • Ellis, J.R., Cruz-Martínez, A., Rackham, B.D. i Rogers, S.I., 2005. The distribution of chondrichthyan fishes around the British Isles and implications for conservation. Journal of Northwest Atlantic Fisheries Science 35: 195-213. (anglès)
  • Fischer, W., Bauchot, M.-L. i Schneider, M., 1987. Fiches FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Méditerranée et mer Noire. Zone de Pêche 37. FAO, Roma. (francès)
  • ICES (International Council for the Exploration of the Sea). 2005. Report of the Working Group on Elasmobranch Fishes (WGEF). ICES Advisory Committee on fishery Management, 14-21 de juny del 2005, Lisboa. (anglès)
  • Ismen, A., 2003. Age, growth, reproduction and food of common stingray (Dasyatis pastinaca L., 1758) in Iskenderun Bay, the eastern Mediterranean. Fisheries Research 60: 169-176. (anglès)
  • Massuti, E. i Moranta, J., 2003. Demersal assemblages and depth distribution of elasmobranchs from the continental shelf and slope off the Balearic Islands (western Mediterranean). ICES Journal of Marine Science 60: 753-766. (anglès)
  • Morey, G, Moranta, J, Riera, F., Grau, A.M. i Morales-Nin, B., 2006. Elasmobranchs in trammel net fishery associated to marine reserves in the Balearic Islands (NW Mediterranean). Cybium 30: 125-32. (anglès)
  • Notarbartolo di Sciara, G. i Bianchi, I., 1998. Guida degli squali e delle razze del Mediterraneo. Muzzio, Pàdua. (italià)
  • Relini G., Biagi F., Serena F., Belluscio A., Spedicato M.T., Rinelli P., Follesa M.C., Piccinetti C., Ungaro N., Sion L. i Levi D., 2000. I selaci pescati con lo strascico nei mari italiani. Biologia Marina Mediterranea 7(1): 347-384. (italià)
  • Serena F., 2005. Field identification guide to the sharks and rays of the Mediterranean and Black Sea. FAO, Roma. (anglès)
  • Tortonese, E., 1956. Fauna d'Italia: Leptocardia, Ciclostomata, Selachii. Calderini, Bolonya. (italià)


Referències[modifica]

  1. Dins el grup dels selacis rajiformes tenim encara un altre bon exemple de deriva semàntica en l’aplicació a les escurçanes (família Dasyatidae) del nom tòtina, que pel seu origen és sols aplicable a les milanes (família Myliobatidae). Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  2. No és gens encertada la solució nomenclatorial aplicada a les escurçanes en el catàleg de LLORIS et al., on a Dasyatis pastinaca se li aplica el nom de milà, a Dasyatis violacea el de tòtina i a Dasyatis centroura el de tòtina clavellada, quan milana i tòtina, malgrat l’ús ambigu que en fan els pescadors, són mots que en rigor sols corresponen als miliobàtids. Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins, Miquel Duran i Ordinyana https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1191807
  3. Rezept Fische Info Teil 10 Fisch, Salzwasser (alemany)
  4. Calvin W. Schwabe Unmentionable Cuisine (anglès)

Enllaços externs[modifica]