Vescomtat de Carcassona: diferència entre les revisions
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Historiaoccitana}} |
{{Historiaoccitana}} |
||
El '''vescomtat de Carcassona''' sorgí el [[1082]]. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de [[Nimes]] i [[Albi (Occitània)|Albi]], al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del [[1070]]) va reclamar els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]] i els vescomtats de [[Besiers]] i [[Agde]] i se'n va apoderar. Els [[Trencavell]] varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el [[1101]] i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El [[1107]] [[Ramon Berenguer III]] es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El [[1129]] o [[1130]] va morir Bernat Ató IV i el seus fills Roger I, Ramon I i Bernat Ato V el van succeir el primer a Albi i Carcassona, el segon a Besiers i el tercer a Agde. Roger va morir sense fills el [[1150]] i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats (meny Agde) fins al [[1167]]. Després de set guerres ([[1096]], [[1107]], [[1112]], [[1120]], [[1124]], [[1150]] i [[1157]]) Ramon I Trencavell va reconèixer el [[1157]] la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el [[1167]]. El seu fill Roger II (III de Besiers) fou vescomte fins |
El '''vescomtat de Carcassona''' sorgí el [[1082]]. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de [[Nimes]] i [[Albi (Occitània)|Albi]], al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del [[1070]]) va reclamar els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]] i els vescomtats de [[Besiers]] i [[Agde]] i se'n va apoderar. Els [[Trencavell]] varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el [[1101]] i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El [[1107]] [[Ramon Berenguer III]] es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El [[1129]] o [[1130]] va morir Bernat Ató IV i el seus fills Roger I, Ramon I i Bernat Ato V el van succeir el primer a Albi i Carcassona, el segon a Besiers i el tercer a Agde. Roger va morir sense fills el [[1150]] i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats (meny Agde) fins al [[1167]]. Després de set guerres ([[1096]], [[1107]], [[1112]], [[1120]], [[1124]], [[1150]] i [[1157]]) Ramon I Trencavell va reconèixer el [[1157]] la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el [[1167]]. El seu fill Roger II (III de Besiers) fou vescomte fins al [[1194]], i després el seu fill Ramon Roger fins al [[1209]] en què fou desposseït i empresonat per [[Simó de Montfort]] i va morir poc després en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat Ató VI de Nimes i Agde, també va perdre els seus dominis el [[1214]] davant de Simó de Montfort. El [[1224]] el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell II , després d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, però els va perdre el [[1227]]; va tornar-los a recuperar parcialment el [[1240]] però finalment el [[1247]] va cedir els seus drets al rei de [[França]] a canvi d'una pensió. |
||
==Llista de vescomtes == |
==Llista de vescomtes == |
Revisió del 09:50, 1 gen 2014
El vescomtat de Carcassona sorgí el 1082. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de Nimes i Albi, al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del 1070) va reclamar els comtats de Carcassona i Rasès i els vescomtats de Besiers i Agde i se'n va apoderar. Els Trencavell varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el 1101 i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El 1107 Ramon Berenguer III es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El 1129 o 1130 va morir Bernat Ató IV i el seus fills Roger I, Ramon I i Bernat Ato V el van succeir el primer a Albi i Carcassona, el segon a Besiers i el tercer a Agde. Roger va morir sense fills el 1150 i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats (meny Agde) fins al 1167. Després de set guerres (1096, 1107, 1112, 1120, 1124, 1150 i 1157) Ramon I Trencavell va reconèixer el 1157 la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el 1167. El seu fill Roger II (III de Besiers) fou vescomte fins al 1194, i després el seu fill Ramon Roger fins al 1209 en què fou desposseït i empresonat per Simó de Montfort i va morir poc després en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat Ató VI de Nimes i Agde, també va perdre els seus dominis el 1214 davant de Simó de Montfort. El 1224 el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell II , després d'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, però els va perdre el 1227; va tornar-los a recuperar parcialment el 1240 però finalment el 1247 va cedir els seus drets al rei de França a canvi d'una pensió.
Llista de vescomtes
- Ermengarda de Carcassona 1082-1101
- Ramon Bernat Trencavell (marit, mort el 1074, mai fou vescomte)
- Bernat Ató IV 1101-1129
- Roger I Trencavell 1089-1150 (a vegades esmentat com Roger IV de Carcassona)
- Ramon Roger Trencavell, vers 1130-1167 (a vegades esmentat com Ramon I Trencavell)
- Roger II Trencavell 1167-1194
- Ramon Roger II Trencavell 1194-1209 (a vegades esmentat com Ramon Roger Trencavell)
- Simó de Montfort 1209-1218
- Amalric de Montfort 1218-1224
- Ramon II Trencavell 1224-1227
- a la corona de França 1227-1240
- Ramon II Trencavell 1240-1247 (parcialment)
- a la corona de França 1247