Ponç V d'Empúries: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
fusió de Ponç Hug d'Empúries (trobador) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
==Vida política== |
==Vida política== |
||
La seva mare, vídua, va vendre el [[vescomtat de Bas]] al comte-rei [[Pere el Gran]] el [[1280]]. Va participar el [[1282]] en les lluites de les [[Vespres sicilianes]] i la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], quan va defensar [[Banyuls de la Marenda]] i el [[ |
La seva mare, vídua, va vendre el [[vescomtat de Bas]] al comte-rei [[Pere el Gran]] el [[1280]]. Va participar el [[1282]] en les lluites de les [[Vespres sicilianes]] i la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], quan va defensar [[Banyuls de la Marenda]] i el [[coll de la Massana]]. |
||
Fou un [[trobador]] ocasional amb motiu de la resposta que escriví a la composició que [[Montaner Pérez de Sosa]], missatger del rei [[Frederic III de Sicília]], havia introduït a [[Catalunya]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=de Riquer |nom=Martí |cognom=Comas |nom=Antoni |títol=Història de la literatura catalana |volum=vol.1 |url= |llengua= |editorial=Ariel |data=1980 |pàgines=183 |isbn=8434475049}}</ref> Aquest missatge fou motivat pels preparatius bèl·lics de [[Jaume el Just]], l'any [[1298]] per apoderar-se de [[Sicília]]. Quan Frederic se n'assabentà, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Ponç Hug d'Empúries havia estat a Sicília, on tenia un germà, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Sicília, encara que ho fa de forma de no quedi malament amb el seu propi rei. |
|||
| ⚫ | Fou almirall de la flota de [[Jaume el Just|Jaume II el Just]] com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el [[1291]].<ref>[[s:Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXV|Cròn. R.Muntaner, cap.CLXXV]]</ref> Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà [[Hug V de Bas|Hug]], a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el [[1292]] adquirí les senyories de Castellfollit, [[Montros]] i Montagut. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el [[1306]] s'hi hagué de sotmetre. |
||
| ⚫ | Fou almirall de la flota de [[Jaume el Just|Jaume II el Just]] com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el [[1291]].<ref>[[s:Crònica de Ramon Muntaner/Capítol CLXXV|Cròn. R.Muntaner, cap.CLXXV]]</ref> Sembla que l'any [[1295]], a la [[batalla del cap Orlando]], Ponç Hug lluità en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germà ho feia a les ordres del rei sicilià. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà [[Hug V de Bas|Hug]], a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el [[1292]] adquirí les senyories de Castellfollit, [[Montros]] i Montagut. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el [[1306]] s'hi hagué de sotmetre. |
||
==Núpcies i descendents== |
==Núpcies i descendents== |
||
| Línia 16: | Línia 18: | ||
* l'infant [[Ponç VI d'Empúries]] (v [[1290]]-[[1322]]), [[comte d'Empúries]] |
* l'infant [[Ponç VI d'Empúries]] (v [[1290]]-[[1322]]), [[comte d'Empúries]] |
||
* la infanta Blancaflor d'Empúries (?-[[1313]]) |
* la infanta Blancaflor d'Empúries (?-[[1313]]) |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
| Línia 30: | Línia 35: | ||
{{Finalitza taula}} |
{{Finalitza taula}} |
||
| ⚫ | |||
<div class="references-small"> |
|||
| ⚫ | |||
</div> |
|||
Revisió del 00:23, 17 gen 2014
Ponç V d'Empúries o Ponç Hug IV d'Empúries (v 1264 - 1313), comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).[1]
Orígens familiars
Fill d'Hug V d'Empúries i de Sibil·la de Palau, heretà el comtat d'Empúries a la mort del seu pare el 1277 quan era encara infant.
Vida política
La seva mare, vídua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la Croada contra la Corona d'Aragó, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el coll de la Massana.
Fou un trobador ocasional amb motiu de la resposta que escriví a la composició que Montaner Pérez de Sosa, missatger del rei Frederic III de Sicília, havia introduït a Catalunya.[2] Aquest missatge fou motivat pels preparatius bèl·lics de Jaume el Just, l'any 1298 per apoderar-se de Sicília. Quan Frederic se n'assabentà, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Ponç Hug d'Empúries havia estat a Sicília, on tenia un germà, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Sicília, encara que ho fa de forma de no quedi malament amb el seu propi rei.
Fou almirall de la flota de Jaume II el Just com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el 1291.[3] Sembla que l'any 1295, a la batalla del cap Orlando, Ponç Hug lluità en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germà ho feia a les ordres del rei sicilià. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà Hug, a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el 1292 adquirí les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el 1306 s'hi hagué de sotmetre.
Núpcies i descendents
Es casà el 1281 amb Marquesa de Cabrera, per la qual cosa uní el senyoriu de Cabrera al comtat d'Empúries. Tingué tres fills:
- l'infant Hug d'Empúries, nomenat hereu però mort assassinat el 1309
- l'infant Ponç VI d'Empúries (v 1290-1322), comte d'Empúries
- la infanta Blancaflor d'Empúries (?-1313)
Referències
- ↑ «Ponç V d'Empúries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Comas, Antoni. Història de la literatura catalana. vol.1. Ariel, 1980, p. 183. ISBN 8434475049.
- ↑ Cròn. R.Muntaner, cap.CLXXV
Bibliografia
- Joaquim Miret i Sans, Sempre han tingut béch les oques. Apuntacions per la historia de les costumes privades, Badia, Barcelona 1905.
- James Brundage, «The politics of sodomy: Rex v. Pons Hugh de Ampurias (1311)», a Joyce Salisbury (edició), Sex in the Middle Ages: a book of essays, Garland publishing, Nova York, 1991, pàgines 239-246. ISBN 978-0824057664. (En català: La política de la sodomia: rex contra Pons Hug d'Empúries)
- Daniel Genís i Mas, El procés per sodomia contra Ponç Hug IV i la fi de la nissaga comtal, "El salner", 6 2000, pp. 85-95.
- Ramon Rosselló, El procés contra Ponç Hug, comte d'Empúries, per pecat de sodomia, Palma, Lleonard Muntaner, 2003. ISBN 9788495360816.
- Pep Vila, Un text autèntic: el procés contra el comte d'Empúries per pecat de sodomia, "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins", 46 (2005), 481-489.
- Michael Milgate, The politics of sodomy and legal process. R v. Pons Hugh de Ampurias (1311), "Jurist", LXVI 2006, pp. 483-491.
- Daniel Genís i Mas, Un procés polític difamatori: l'acusació per pecat de sodomia contra Ponç Hug IV, "Mot, So, Razo", 6 (2007), 18-31.
| Precedit per: Hug V |
Comte d'Empúries 1277–1313 |
Succeït per: Ponç VI |