Enric Torra i Pòrtulas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 17:47, 3 abr 2014

Enric Torra i Pòrtulas (Fornells de la Selva, 16 de març del 1910 – Mataró, 4 d'agost del 2003) va ser pianista, compositor, director d'orquestra i de corals, mestre de música i professor de piano.

Biografia

Va aprendre les primeres notes amb el seu pare, aficionat al piano i al cant. Estudià a Girona amb Francesc Casellas, i continuà la seva formació a la prestigiosa Acadèmia Marshall de Barcelona, amb els professors Frank Marshall i Domènec Mas i Serracant, el seu mestre d'harmonia i composició. Músic precoç, als set anys ja acompanyava amb el piano les projeccions de cinema mut del seu poble, i als onze escrivia la seva primera obra.

Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. Al 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores fou professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la guerra va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docencia, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintor britànic Neil Harbisson.

Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la Sala Cabañes, que es remunta ja al 1939, i com a director de la Missa de Glòria de Manuel Blanch que s'executa per la festa de les Santes. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: la inèdita òpera Burriac, que donà a l'ajuntament de la ciutat, l'arranjament de la Missa de Glòria, la instrumentació dels Pastorets de Mataró (que es representen a la Sala Cabañes), l'orquestració dels goigs de Les Santes... Per la seva tasca ciutadana, a l'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el declarà Fill Adoptiu, i quatre anys més posà el seu nom a un dels nous vials del Parc Central.

Com a compositor, Enric Torra va ser autor d'una òpera, onze sinfonies, sardanes, obres instrumentals per a trio, quartet i quintet, peces per a cant i piano, suites per a piano i per a piano i orquestra, de mètodes de a piano i d'iniciació musical. La seva producció s'allarga a més de setanta obres, que comprenen més de dues-centes composicions; part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Comarcal del Maresme.

El seu germà Juli (Fornells de la Selva, 11 d'abril del 1921 – 2 de febrer del 1999) va compondre diverses sardanes.^[1]^[2] Un altre germà, Àngel (1918-1995), va ser sacerdot escolapi i, durant 41 anys, professor a Califòrnia .^[3]

Obres

Ballets del maresme, suite per a cobla
Burriac, òpera
Cançons amatòries
Costa Brava, suite
La Creu del Canigó, cantata per a gran orquestra i cors
Debussiana, op. 3
Eivissa, suite
Orquestració dels Goigs de les santes
Los Angeles, simfonia guardonada el 1982 per l'alcalde de la ciutat estatunidenca
Composició, harmonització i orquestració dels Pastorets de Mataró i de La Passió que es representaven a la "Sala Cabañes" de Mataró
Ramb-Condal, simfonia
Rapsòdia catalana
El risc del pastor (1972), música per a cobla
Romana, simfonia
Scherzo
Sons d'Andorra, simfonia

Sardanes

Ballem i cantem (1999), per a piano
El cim de Meranges (1976), sardana obligada per a tible
Contemplant el riu (1925)
Dansa d'amor (1946)
Desconeguda (1968), per a piano
Dues viles (1980), per a piano
L'espavilada (1968)
L'estrella (1981), per a piano
Fornells (1960)
Girona imperial (1992), per a piano
Herbei d'Isil (1978), obligada de tenora
L'himne de la pubilla, sardana revessa
L'home gran (1979), obligada de fiscorn, finalista del Premi Sardana de l'Any
Jo i tu (1976), per a piano
Mataronina (1930)
La més bufona (1931)
Plaça de Santa Anna
Poncellina (1945)
Pubillatge de plata (1982), per a piano
Rebeca (1977), obligada per a flabiol i trombó
Records de mon poble
Records d'infantesa (1929)
Riallera (1956)
Rosada marinera (1968)
Rotllana d'amistat (1999), per a piano
La sardana de l'infant (1980)
La sardana llarga (1981), per a piano
La toia (1976), obligada de trompeta

Discografia

DC La música del mestre Enric Torra i Pòrtulas Sabadell: Ars harmònica, 1997
DC Tres autores, tres épocas. Al piano, Enric Torra S.l.: Sonda, 2000

Bibliografia

Pere Tió i Casas El mestre Enric Torra i Pòrtulas. Uns apunts biogràfics Mataró: Centre Atlètic Laietània, 1997

Enllaços

Referències

↑ «Sardanes».
↑ «Músics per la Cobla - Torra i Pórtulas, Juli».
↑ «webspobles.ddgi.cat». ^{[Enllaç no actiu]}

[1] «Sardanes».

[2] «Músics per la Cobla - Torra i Pórtulas, Juli».

[3] «webspobles.ddgi.cat». ^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 6: / Línia 6: @@
 Un cop acabada la seva formació a l'acadèmia, Torra hi romangué durant deu anys com a professor. Al 1927, la seva família es traslladà a viure a Mataró, on des d'aleshores fou professor de piano de diverses generacions de mataronins. En el període anterior a la [[guerra civil espanyola|guerra]] va menar una carrera de concertista de piano, que la contesa estroncà definitivament. Durant el franquisme es dedicà a la docencia, la composició i la direcció d'orquestres i de corals. Un dels seus deixebles fou el compositor i pintor britànic [[Neil Harbisson]].
-Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la [[Sala Cabañes]], que es remunta ja al 1939, i com a director de la ''Missa de Glòria'' de [[Manuel Blanch i Puig|Manuel Blanch]] que s'executa per la [[Festa Major|festa]] de [[les Santes]]. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: l'inèdita òpera
+Molt vinculat a la seva vila d'adopció, Mataró, Torra hi destacà per la vinculació a la [[Sala Cabañes]], que es remunta ja al 1939, i com a director de la ''Missa de Glòria'' de [[Manuel Blanch i Puig|Manuel Blanch]] que s'executa per la [[Festa Major|festa]] de [[les Santes]]. Diverses obres i arranjaments de Torra es van vincular a la capital del Maresme: la inèdita òpera
 ''Burriac'', que donà a l'ajuntament de la ciutat, l'arranjament de la ''Missa de Glòria'', la instrumentació dels ''Pastorets de Mataró'' (que es representen a la Sala Cabañes), l'orquestració dels [[goigs]] de [[Les Santes]]... Per la seva tasca
 ciutadana, a l'any 2001 l'Ajuntament de Mataró el declarà [[Fill Adoptiu]], i quatre anys més posà el seu nom a un dels nous vials del [[Parc Central]].