Gal·liformes: diferència entre les revisions
→Morfologia: ampliació i referències |
|||
| Línia 31: | Línia 31: | ||
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.<ref name=salvat/> Les potes són robustes,<ref name=salvat/> amb els [[dit]]s preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El [[bec]] és fort<ref name=salvat/> i curt. |
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.<ref name=salvat/> Les potes són robustes,<ref name=salvat/> amb els [[dit]]s preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El [[bec]] és fort<ref name=salvat/> i curt. |
||
Les ales són curtes i amples.<ref name=salvat> Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies. |
Les ales són curtes i amples.<ref name=salvat/> Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies. |
||
==Alimentació== |
==Alimentació== |
||
Revisió del 22:46, 26 jul 2014
Galliformes  | |
|---|---|
 gall dindi ocel·lat | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Eumetazoa |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Galliformes Temminck, 1820 |
L'ordre dels gal·liformes comprèn tota una sèrie d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.
Morfologia
Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.
Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Alimentació
Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]
Taxonomia
L'Ordre es classifica en 5 famílies.
- Família dels megapòdids (Megapodiidae), que inclou els talègols i altres espècies australianes i orientals.
- Familia dels cràcids (Cracidae), que inclou els txatxalaques.
- Família dels numídids (Numididae), considerada una subfamília (Numidinae) dels fasiànids en algunes classificacions.
- Família dels odontofòrids (Odontophoridae), que inclou les guatlles del Nou Món.
- Família dels fasiànids (Phasianidae), amb un nombre variable de subfamílies segons cada autor.
- Subfamília dels meleagridinins (Meleagridinae), que inclou els galls dindis. Va ser considerada en el passat una família independent (Meleagrididae).
- Subfamília dels tetraonins (Tetraoninae), que inclou una sèrie d'espècies principalment holàrtiques, com ara el gall fer o la perdiu blanca. Considerada de vegades una família independent (Tetraonidae).
- Subfamília dels perdicins (Perdicinae), que inclou perdius i francolins. De vegades inclosa dins dels fasianins.
- Subfamília dels fasianins (Phasianinae), que inclou els faisans, galls domèstics, paons i altres espècies. Algunes classificacions la separen en dues o tres subfamílies més.
Espècies presents als Països Catalans
Les que es troben a les comarques catalanes pertanyen a dues famílies: els tetraònids i els fasiànids.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 80-81.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs
- L'ordre dels gal·liformes a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- Informació sobre les famílies i espècies d'aquest ordre d'ocells (francès) i (anglès)