Gal·liformes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Morfologia: ampliació i referències
Línia 31: Línia 31:
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.<ref name=salvat/> Les potes són robustes,<ref name=salvat/> amb els [[dit]]s preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El [[bec]] és fort<ref name=salvat/> i curt.
Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.<ref name=salvat/> Les potes són robustes,<ref name=salvat/> amb els [[dit]]s preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El [[bec]] és fort<ref name=salvat/> i curt.


Les ales són curtes i amples.<ref name=salvat> Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.
Les ales són curtes i amples.<ref name=salvat/> Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.


==Alimentació==
==Alimentació==

Revisió del 22:46, 26 jul 2014

Infotaula d'ésser viuGal·liformes
Galliformes Modifica el valor a Wikidata

gall dindi ocel·lat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumChordata
ClasseAves
OrdreGalliformes Modifica el valor a Wikidata
Temminck, 1820
Faisà comú (Phasianus colchicus).

L'ordre dels gal·liformes comprèn tota una sèrie d'ocells grossos que estan molt relacionats amb els humans (per l'aprofitament que aquests en fan, perquè tenen valor cinegètic o perquè es crien en granges). N'hi ha 289 espècies.

Morfologia

Són ocells mitjans o grans, de cos massís i coll curt.[1]

Com la majoria d'aus tenen quatre dits, tres apuntant en endavant i l'altre endarrere, però aquest se sol situar en posició elevada i sovint és reduït.[1] Les potes són robustes,[1] amb els dits preparats per entrecavar a terra i per poder córrer. El bec és fort[1] i curt.

Les ales són curtes i amples.[1] Són ocells més aviat malaptes per al vol i sembla que facin molts esforços per iniciar-lo, tot i que alguns poden volar a grans distàncies.

Alimentació

Així com els joves s'alimenten d'invertebrats, quan es fan grans van modificant la dieta fins a prendre-la, bàsicament, vegetal.[1]

Taxonomia

L'Ordre es classifica en 5 famílies.

Espècies presents als Països Catalans

Les que es troben a les comarques catalanes pertanyen a dues famílies: els tetraònids i els fasiànids.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 80-81. 
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgines 39-40. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs