Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera

Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera (Sabadell, 3 de juny de 1918) és una filòloga catalana, escriptora i especialista en teatre, fundadora del Centre d'estudis "Sinibald de Mas", de la coordinadora teatral "El Nus Escènic" i de la revista cultural "La Sínia", a Torredembarra.

Biografia

Nascuda a Sabadell el 3 de juny de 1918, tot i que al registre hi consta per error el 4 de juny. En aquesta ciutat el seu pare, Joan Andreu Wennberg Alcové, va exercir de metge, va ser la gran d’una colla de germans, fills de Rosa Ball-llovera Valls. Quan tenia quatre anys van traslladar-se a Barcelona, on va estudiar en una escola privada regentada per monges franceses de St. Josep de Cluny, de les que té molt bon record. Quan anava a l’institut va esclatar la Guerra Civil, però va seguir estudiant amb la normalitat que el conflicte bèl·lic permetia. D’aquell període en recorda la gana i també els bombardejos, que es van acabar convertint en una cruel rutina. Però en la memòria se li barregen sentiments feliços donat que, quan calia que s’amaguessin tots junts, aprofitaven per explicar contes i fer teatrets. Entre germans, cosins i amics aixoplugats a casa seva, feien concursos -jocs florals i altres-. Un dels «premis» que van donar (no a ella) va ser una col, era el 1937 i ella tenia 19 anys. Durant la guerra tenien la bandera sueca penjada a la porta, donat que el seu avi era suec i el seu pare va mantenir la nacionalitat sueca junt amb l'espanyola. Aquest fet els va permetre estar força tranquils -en el que cabia-. Maria-Rosa Wennberg va mantenir la nacionalitat sueca fins que es va casar als 26 anys. A l’institut treia les millors notes en matemàtiques però, a l’hora d’escollir carrera, va pesar més la tirada que tenia cap a la literatura i la gramàtica. Més d’un professor es va sorprendre de la seva elecció d’estudiar Filologia Romànica. En acabar la guerra va començar a estudiar Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, l’única que hi havia en aquell moment a Catalunya. Fins llavors no havia estudiat català, i a la carrera només en va tenir una lliçó. Segons les seves declaracions, el tracte de la llengua catalana en aquella època en la Filologia Romànica era el mateix que, per exemple, el del bable. Després de la carrera va treballar poc, un parell d’anys, fent de professora en escoles privades ensenyant diverses disciplines. Es va casar amb Manuel Crehuet (1918-1996) el 1944 i el matrimoni va viure en diferents llocs fins que en Crehuet va treure les oposicions a notari en una convocatòria que es feia a Valladolid i la primera plaça que va tenir va ser la de la localitat lleonesa de Valderas, on es van traslladar i on va néixer la seva primera filla Maria (a una clínica de Valladolid). Van estar-hi un any i escaig, i guarda un bon record de la rebuda i el tracte dels habitants d’aquest municipi castellà. La tornada a Catalunya va ser a Guissona el 1948. Després van fixar la seva residència a Torredembarra, l’any 1953, quan el seu marit va demanar el canvi a la plaça de notari al municipi. Aleshores el matrimoni Crehuet-Wennberg tenia ja quatre filles i la cinquena va néixer a Torredembarra (Maria, Isabel, Alexandrina, Elisa i Rosa). Aquells primers anys a la vila torrenca, Maria-Rosa Wennberg, centrada en cuidar de la casa i de les cinc criatures petites, aconseguia fer vida social amb els amics, els veïns, i fent viatges amb altres parelles de notaris de l‘entorn.

“Em vaig desil·lusionar en arribar aquí. Em semblava que no hi havia res. Hi havia més vida a la vila de la Segarra. Fins que vam enganxar el començament del turisme i el poble va començar a evolucionar”, recorda la Maria-Rosa en una entrevista per un diari torrenc . Ja havia viscut una república, dues dictadures i una guerra. Sempre ha escrit i ha estat interessada per les arts. Quan tenia les filles petites treia temps d’on no n’hi havia per escriure poesia o contes per la canalla, que també il·lustrava. Tot i que la seva sogra -a qui s’estimava molt i que vivia amb ells a la casa-, li deia que era perdre el temps.

Teatre

D’ençà que les filles van ser una mica més grans, es va poder implicar en el món del teatre, una passió compartida amb el seu marit i que ha tingut continuïtat en la família. A Guissona el seu marit ja hi havia muntat un elenc, però ella no hi havia participat perquè la seva canalla encara era molt petita. Ha anat a veure moltes representacions d’obres de teatre arreu, especialment d’ençà que totes les filles ja havien volat del niu i el matrimoni es va traslladar a viure a Barcelona, on el seu marit va exercir de notari el 1979. En aquell temps tots els caps de setmana tornaven a Torredembarra. Després, quan en Crehuet es va jubilar, van tornar a fixar la residència a la Torre, i durant una llarga època, cada dimecres anava a Barcelona a veure teatre. Aquest bagatge li permet escriure la ressenya de les obres de teatre que va a veure el Nus Escènic amb molt bon criteri. Va ser fundadora i secretària del Nus escènic, a partir de la lectura “Programa de Festa Major” de Folch i Camarasa, on hi van intervenir tots els actors de l’elenc, i quasi no cabien a l’escenari. També ha dirigit algunes obres de teatre i nombroses lectures dramatitzades amb el Grup d’Aficionats a l’art i d’altres grups, com el Canticontes. Aquest últim projecte neix el 2010 i s'hi ha implicat a fons. Es tracta d’un grup de persones de diferent edat que adapten contes i els expliquen a la residència d'avis Fundació Pere Badia. L’obra “Una caputxeta torrenca” , ambientada a la vila, va tenir molt d’èxit, i el 2013 estrenen “El drac de la costa”, escrita per l’Iris Figuerola, primera Torrenca de l’any (2013).

Poesia

La poesia i el teatre van molt de la mà en el seu cas. Va assistir al naixement del grup d’escriptura i lectura poètica Rates de biblioteca (el 1999), del qual actualment n’és la directora artística, en col·laboració amb la seva filla Elisa Crehuet (també escriptora vinculada al món del teatre). Maria-Rosa és la correctora del llibre que cada any ha anat editant la Biblioteca Mestra Maria Antònia, en una sèrie de 14 volums fins al 2013 i després en format electrònic. Amb les Rates de Biblioteca també ha col·laborat en la celebració d’actes del Correllengua i el Dia Mundial de la Poesia, llegint pomes d’autors catalans els anys 2012 i 2013. Té diversos poemaris molt interessants, que si bé són inèdits en el sentit estricte del mot, n'ha repartit exemplars autoeditats a amics i familiars:

• Del llindar ençà.
• Vuit cançons per a cantants afòniques, i una per a tiple lleugera.
• Petits poemes per il·lustrar un catàleg de roses.
• Roba estesa.
• El Joan Petit’s show. Aquest espectacle de titelles es va presentar al públic de l'Ateneu de Barcelona a la dècada del vuitanta. L'arxiu de l'Institut del Teatre en guarda un exemplar.

Narrativa

Ha escrit diversos reculls de narratives curtes, també inèdites i també repartides entre amics i familiars.

• Ella i els altres (consta de deu contes).
• Nou recull de contes (consta d’onze contes).
• De la meva cuina, de la meva vida (Són les seves memòries i receptes de cuina, de gran valor literari i humà, a més de culinari, donat que consta de 16 receptes de les d'abans).
• Les llúdrigues del Ter (Són retalls de la vida d'uns pagesos catalans).

Il·lustració

De jove va dibuixar molt, després de casada menys, però a les filles petites també els il·lustrava els contes que inventava. "D'amor i naturalesa" és un poemari que van autoeditar el 1937, i que inclou tretze poesies escrites pel que seria el seu marit, Manuel Crehuet, i il·lustrat per ella, on signava amb el pseudònim de Manica. L'estil de la il·lustració reflexa molt l'època. Durant la guerra publicaven quinzenalment una revista titulada "Estels", amb escrits de Manuel Crehuet i de son pare, il·lustrats per Maria-Rosa Wennberg. Escrits a màquina i amb còpies de paper de carbó, aconseguien fer 15 o 20 exemplars de cada número, i ella repetia els dibuixos. Recorda les tardes de la guerra entretinguts amb aquestes activitats, donat que no podia fer res més, no podien anar al teatre, ni al cinema. Durant els bombardejos, o quan tallaven la llum, seguien llegint a la llum d'una espelma.

Activisme cultural

Als seus 95 anys continua escrivint i participant en moltes activitats culturals. Gran comunicadora, ja va fer una ponència per a les Jornadas notariales de Poblet el 1962, titulada “La esposa del notario ante el deber de residencia”. Va ser presidenta de la primera junta del Centre d’Estudis Sinibald de Mas (que funciona ininterrompudament des de 1983). Ha presentat dos llibres d’autors locals: “La geografia de les veus”, de David Nel·lo, editat a València per Tres i Quatre, el 2006, i “Conversaciones con una teta”, de Lola Galvan, amb traducció de Carlos Lagarriga, editat a Barcelona per Océano Ámbar el 2009. Amb el seu testimoni ens demostra que la vitalitat no està renyida amb l’edat. La Maria-Rosa forma part del Club de Lectura de la Bibilioteca Mestra Maria Antònia, activitat que li permet «obligar-se» a llegir un llibre al mes, i amb qui ha compartit més de 118 tertúlies. Està a l’ordre del dia de les noves tecnologies de la informació i utilitza les xarxes socials i el correu electrònic amb normalitat, desafiant la fractura digital, participant en els blocs i grups de Facebook i Google amb les Rates de biblioteca. El seu llegat cultural continua en la seva família i en totes aquelles persones amb les que hi ha col·laborat, fent estimar la llengua i contagiant el respecte pel jovent. Les seves filles Maria, Isabel i Elisa s'han dedicat professionalment al món de la cultura i han escrit diversos llibres.

Classes de català i traduccions

Normalment escriu en català, sobretot pels textos íntims i particulars. Ho feia primer d’una manera rudimentària i confessa que amb moltes faltes. Va ser quan es va decidir a donar classes de català de forma voluntària, quan es va proposar de perfeccionar-lo. Escrivia amb una colla d’activistes polítics i culturals locals (Josep Gual Gallofré, entre d’altres). Després, a la dècada dels seixanta, donava les classes a la biblioteca pública de Torredembarra, que aleshores era de la Fundació La Caixa. Durant molts anys ha dirigit nombroses traduccions en equip, del castellà al català, d'obres que no estaven i no estan encara traduïdes. Moltes d'elles han estat dutes a escena pel Grup d'aficionats a l'art, de la vila.

• Tres barrets de copa, en castellà: Tres sombreros de copa, de Miguel de Mihura.
• Loengrin (obertura): El ganso de Lohengrin, de Mario Benedetti.
• Adorable mentider: El playboy del mundo occidental, de l'autor irlandès John Millington Synge
• El nak, d'Ann Jellicoe.
• Estudi en blanc i negre: Estudio en blanco y negro, del poeta cubà del segle XX, Virgilio Piñera.
• La faula dels cinc caminants: La fábula de los cinco caminantes, del dramaturg especialista en farsa, nascut el 1938 a la República Dominicana, Iván García Guerra.
• La senyora al balcó: La señora en su balcón, de l'escriptora, poeta, periodista i dramaturga mexicana del segle XX, que va conrear el realisme màgic, Elena Garro.
• Les paraules a la sorra: Las palabras en la arena, obra estrenada en el Teatro Español el 1949, del dramaturg español Antonio Buero Vallejo.
• La gent del nostre braç: La gente como nosotros, de l'autor xilé Sergio Vodanovik.
• La retirança: El parecido, de Pedro Salinas.
• La poma de Paris
• Concetto Petinatto: El malfiat extraordinari, de Max Aub, obra representada a la Sala de reunions del Casal de Torredembarra.
• La comèdia de les vanitats, primer acte: La comedia de las vanidades, d'Elias Canetti.
• A l’altra riba, La otra orilla, escrita el 1954 pel granadí López Rubio, literat de la Generació del 27 i que, durant el 2014, el Grup d'Aficionats a l'Art està assajant, per representar-la.
• Un solter empedreït: El casamiento, de Nikólai Gógol, que per sant Joan de 2014 hauran acabat de fer-ne la revisió final.

Articles a la premsa escrita

El 1993 va ser una de les fundadores de la revista cultural "La Sínia", que supera el 2014 les dues dècades d’història de publicacions en tres Èpoques, en les que sempre hi ha col·laborat escrivint. Ha publicat als diaris torrencs "El Mònic" i "Diari de la Torre" (en aquest últim cada mes, actualment). En els seus articles observa la realitat actual i la comenta des del seu particular punt de vista, ple de sentit comú, ironia i domini de la llengua.

Ràdio

Amb el seu marit van ser el pal de paller del programa “La voz de Torredembarra” de Tarragona Ràdio durant vuit anys. Es responsabilitzaven dels continguts, i al començament altres col·laboradors s'hi van abocar. Era en plena època franquista i la possibilitat d’escriure amb pseudònim era molt temptadora. Però després es van trobar el matrimoni sols tirant endavant els guions de l’espai radiofònic, fins que se’n van cansar.

Reportatges audiovisuals

Ha presentat 22 reportatges audiovisuals dels seus viatges, sent autora de les imatges, del text i del muntatge. Tots els ha estrenat a la Torre i els ha projectat a diversos espais del país:

• “Quinze dies a la Xina De Mao” (1975)

Duració: 1 hora i vint minuts. Tema: Una detallada visió de la Xina de l'època Maoista. Llocs on s'ha projectat: Caixa Provincial de Torredembarra, Centre parroquial de Sort, Ateneu Barcelonès i Casal de l'Eixample de Barcelona.

• “Una excursió per l'illa De Menorca” (1982)

Duració: 30 minuts. Tema: Un passeig per la geografia i la història d'aquesta illa balear. Llocs on s'ha projectat: Omnium Cultural de Tarragona, 2a Mostra de l'audiovisual de Granollers.

• “Escòcia la verda” (1983)

Duració: 30 minuts. Tema: Llegendes i paisatges tenebrosos, ruïnes, flors i castells d'opereta, culminen en una preciosa ciutat: Edimburgh. Llocs on s'ha projectat: Casal de Rialb de Noguera, (Pallars Sobirà), Casal de Tírvia. (Pallars Sobirà), Casal d'Alins. (Pallars Sobirà).

• “Jambo Kenya” (1984)

Duració: 50 minuts. Tema: El paisatge i la gent de la plana africana, i els safaris fotogràfics. Il.lustrats amb petits poemes del "Bestiari" de Josep Carner i Pere IV. Llocs on s'ha projectat: Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, Casal de l'Eixample de Barcelona, Casal Via Augusta (Barcelona), Casal Fort Pius (Barcelona), Centre Excursionista de Catalunya, Casal d'avis d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), Casal de Rialb (Pallars Sobirà), Llar Sant Ignasi (Barcelona), Casa d'Extremadura.

• “Suomi-Finlàndia” (1985)

Duració: 45 minuts. Tema: 4.000 km. de recorregut per terres fineses, amb observacions sobre la gent, els costums, el paisatge, ect. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, Agrupació fotogràfica de Catalunya (Barcelona), Casal Via Augusta.(Barcelona), Casal Fort Pius (Barcelona), Casal Francesc Lairet (Barcelona), Llar Sant Ignasi (Barcelona), Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona).

• “Canadà, a cavall de la divisió continental” (1986)

Duració: 1 hora. Tema: Les ciutats canadenques de llevant i de ponent, i l'eix muntanyós que les separa: Les Rocalloses. Llocs on s'ha projectat: Club d'Amics de la UNESCO de Barcelona, Casal de l'Eixample de Barcelona, Casal d'avis de Sort (Pallars Sobirà), Casal El Caliu (Barcelona), Ce.ntre Excursionista de Catalunya (Barcelona), A.C.A Gran Via Corts Catalanes (Barcelona).

• “Rutes angleses” (1983-1987)

Duració: 55 minuts. Tema: Audiovisual integrat per Londres al carrer i Rutes angleses del nord de Londres. La vida al carrer i parcs de Londres, seguit per un recorregut pel sector nord de la ciutat. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Club d'Amics de la UNESCO (Barcelona), Llar Sant Ignasi (Barcelona), Casal Via Augusta (Barcelona), Associació catalana de turisme (Barcelona).

• “Dos països darrera el teló d'acer: Romania i Bulgària” (1979-1977)

Duració: 55 minuts. Tema: Dietari d'una estada a Romania, contrastada amb els records, més llunyans, de Bulgària. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona) i Casal Via Augusta (Barcelona).

• “Rutes franceses” (1987)

Duració: 1 hora. Tema: Consta de tres parts: De la Jonquera al cor del Perigord, La vall del riu Loira i els seus castells i El tomb de la Bretanya. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Casal Via Augusta (Barcelona), Casal Fort Pius (Barcelona), Associació catalana de turisme (Barcelona).

• “Còrsega, una illa sorprenent” (1988)

Duració: 42 minuts. Tema: Imatges i comentaris sobre la costa i l'interior d'aquesta illa. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Casal Via Augusta (Barcelona), Llar El Caliu (Barcelona), Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona).

• "La Patagònia, on comença l'aventura" (1989)

Duració: 1 hora. Tema: Un recorregut per les terres patagòniques, argentines i xilenes, amb la Pampa, les estàncies i les glaceres. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Casal Via Augusta (Barcelona) Club d'Amics de la UNESCO (Barcelona), Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona), Centre de Lectura (Reus), Els Blaus de Sarrià (Barcelona), Casal de Rialb (Pallars Sobirà), Casal d'avis d'Alins (Pallars Sobirà), Casal d'avis d'Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà), Centre comarcal lleidatà (Barcelona), Casa d'Extremadura (Empleats jubilats de Banesto) (Barcelona), Grup de dones de la Torre (Torredembarra), Llar de Vells Sant Ignasi. (Barcelona), A.C.A. Gran Via Corts Catalanes. (Barcelona), A.C.A. c/ Bigay (Barcelona i Grup de dones de Roda de Berà. (Tarragonès).

• “Per Irlanda, de granja en granja” (1989)

Duració: 4O minuts. Tema: L'esperit dels irlandesos vist a través del seu paisatge. Llocs on s'ha projectat: Casal Via Augusta (Barcelona), Casal de l'Eixample (Barcelona), Centre comarcal lleidatà (Barcelona), Grup de dones de la Torre (Torredembarra), A.C.A (Associació Coordinadora de l'Ancianitat) c/ Bigay.

• “Primavera parisenca” (1990)

Duració: 1 hora. Tema: Imatges de quatre dies de deambular per la capital de França. Llocs on s'ha projectat: Centre comarcal lleidatà (Barcelona), Casal Francesc Lairet (Barcelona), Casal Bac de Roda (Barcelona), Casal de l'Eixample (Barcelona), A.C.A. Gran Via Corts Catalanes. (Barcelona), Grup de dones de la Torre (Torredembarra), i Federació de viudes de Catalunya (Barcelona).

• “Egipte, pedres i homes” (1989)

Duració: 1 hora. Tema: La vida a les voreres del Nil, amb els records de la història i l'art d'una de les civilitzacions més antigues del món. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Centre comarcal lleidatà (Barcelona) i Casal d'avis de Tírvia (Pallars Sobirà).

• “Falles de València” (1990)

Duració: 35 minuts. Tema: València en festes. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), El Bon Recer (Barcelona), A.C.A. c/ Bigay (Barcelona) i Grup de dones de Roda de Berà.

• “Mostres del folklore català” (1990)

Duració: 25 minuts. Tema: Recull d'algunes festes i tradicions catalanes a banda i banda dels Pirineus. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), Casal d'avis d'Alins (Pallars Sobirà), Casal d'avis de Tírvia (Pallars Sobirà), El Bon Recer(Barcelona), A.C.A. c/ Bigay (Barcelona) i Grup de dones de Roda de Berà.

• “Descobrim Sicília” (1990)

Duració: 45 minuts. Tema: L'illa més gran de la Mediterrània no és pas un punt de gran atracció turística, i tanmateix... Llocs on s'ha projectat: Grup de Dones de la Torre, Casal comarcal lleidatà (Barcelona) i Casal de l'Eixample (Barcelona).

• “Austràlia a baix sota” (1991)

Duració: 1 hora. Tema: Un país molt vell i una civilització molt jove, a les antípodes. Llocs on s'ha projectat: Casal de l'Eixample (Barcelona), El Caliu.(Barcelona), Casal comarcal lleidatà (Barcelona), Centre excursionista de Catalunya. (Barcelona), Llar de vells Sant Ignasi (Barcelona).

• “Del gel al foc: Nova Zelanda” (1991)

Duració: 50 minuts. Tema: A l'altra banda del globus terraqüi, un país amb glaceres, fiords, volcans i dolls d'aigua calenta. Llocs on s'ha projectat: Casal comarcal lleidatà (Barcelona) i Casal de l'Eixample. (Barcelona).

• “Itàlia, bressol de l'art” (1990)

Duració: 45 minuts. Tema: Roma, i les ciutats italianes del Renaixement. Llocs on s'ha projectat: Casa d'Extremadura (Empleats jubilats de BANESTO de Barcelona).

• “Postal de Navarra” (1989-1991-1994)

Duració: 1 hora. Tema: El paisatge, els monuments i el folklore de la regió més petita d'Espanya. Lloc on s'ha projectat: Casal de l'Eixample.

• “A Elx per festes” (1990)

Duració: 30 minuts. Tema: Excursions per la província d'Alacant, amb estada a Elx per presenciar la representació del "Misteri".

En projecte

• Notes d'un creuer pel mar del Carib (acabat).

• Del Carib continental: Colòmbia i Venezuela (acabat).

• Itineraris per la península ibèrica: terres del sud (acabat).
• Sota el domini danès: illes Faroe i Groenlàndia (acabat).
• Islàndia: una de freda i una de calenta (acabat).
• De la cultura maia a la cultura atzteca (en format power point).

No catalogats

• Per terres de litigi I: Praga i la República Txeca.

• Per terres de litigi II: Bratislava i Cracòvia.
• La ruta del gregorià: monestirs i catedrals a Suïssa, Alemanya i França.
• Turquia la porta d’orient: la Capadòcia, Istambul i les restes romanes.
• Retrospectiva de les illes balears (CD).

Bibliografia

Opinió

Jornadas Notariales de Poblet. (12,13 y 14 oct 1962). Organizadas por el Colegio Notarial de Barcelona. Nº extraordianrio de La Notaría, dic. 1962, 18x25, 46 págs. (51629). N° de ref. de la librería 51629

Història

• Costa Brava, de Maria-Rosa i Ramon-Maria Wennberg. Barcelona: Velloso, 1944.

• Les Emissions de "La Voz de Torredembarra". Recull de Treballs. Torredembarra: Centre d'Estudis Sinibald de Mar. Núm. 6 (2003); pàg. 39-47.
• Quan vaig arribar a la Torre ara farà 50 anys... Recull de Treballs. Torredembarra: Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Núm. 6 (2003); p. 77-89.
• L'aventura democràtica. Torredembarra 1979-2004 (Amb diversos autors).
• Torredembarra: Centre d’Estudis Sinibald de Mas i Patronat Municipal de Cultura de Torredembarra, 2004.
• Autòpsia d'un festival. Recull de Treballs. Núm. 12 (2011), p. 5-19. [Es refereix al festival “El baúl de la abuelita”].

Poesia

• Miquel Sonsona, poeta. Recull de Treballs. Centre d'Estudis Sinibald de Mas. Núm. 1(1983); pàg. 105-115.
• Rates de biblioteca. 9 [direcció i comentaris d'Ana Merino Mir; Mònica Amengual Garcia, Jan Arias Nel·lo, Martha Aurenti ... [et al.]]. Torredembarra: [Ajuntament de Torredembarra, Patronat Municipal de Cultura, Biblioteca Municipal de Torredembarra], 2008.
• Rates de biblioteca. 10, direcció i comentaris d'Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2009
• Rates de biblioteca. 11, Dedicatòria “A Maria-Rosa Wennberg, el nostre model a seguir). Direcció de l'obra Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2010.
• Rates de biblioteca. 12, direcció de l'obra Ana Merino Mir. Torredembarra : Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2011.
• Rates de biblioteca. 13, direcció d'Ana Merino Mir. Torredembarra : Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2012.
• Rates de biblioteca. 14, direcció d'Ana Merino Mir. Torredembarra : Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2013.

Teatre

• Fitxes per a un estudi sobre el teatre d'aficionats a Torredembarra. Recull de Treballs. Núm. 2 (1984); p. 83-136.
• Fitxes per a un estudi sobre el teatre d'aficionats a Torredembarra: segon bloc. Recull de Treballs. Núm. 4 (1984); p. 65-93.
• Fitxes per a un estudi sobre el teatre d'aficionats a Torredembarra: tercer bloc. Recull de Treballs. Núm. 9 (2008); p. 33-58.
• Fitxes per a un estudi sobre el teatre d'aficionats a Torredembarra: quart bloc. Recull de Treballs. Núm. 10 (2009), p. 99-124.
• Fitxes per a un estudi sobre el teatre d'aficionats a Torredembarra: cinquè bloc. Recull de Treballs. Núm. 14 (2009), p. 57-83.

Articles de premsa

• La Sínia : Revista trimestral : Torredembarra / Direcció: J. Gual; Equip de redacció: M.R. Wennberg, M. Crehuet, J.M. Riñé. Torredembarra : Ajuntament de Torredembarra, 1993. Núm 0 (1993) Núm. 49/50 (2005).

• La Sínia : Revista trimestral : Torredembarra / Direcció: J. Gual; Equip de redacció: M.R. Wennberg, M. Crehuet, J.M. Riñé. Torredembarra : Ajuntament de Torredembarra, 1993. Núm 0 (1993) - Núm. 49/50 (2005).
• La Sínia : Revista trimestral : Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, Segona època Núm. 51 (2006) – Núm.57 (2008).
• La Sínia : Revista trimestral : Torredembarra: Ajuntament de Torredembarra, Tercera època Núm. 58 (2009) – Núm. 66 (2013).

Correcció

• Rates de biblioteca. 2 [Torredembarra : Patronat Municipal de Cultura, 2001].

• Rates de biblioteca. 3 / Júlia Boira Esteban... [et al.]. Torredembarra: [Ajuntament de Torredembarra, Patronat Municipal de Cultura, Biblioteca Municipal de Torredembarra], DL 2002.
• Rates de biblioteca. 4 / Nani ... [et al.]. Torredembarra: Patronat Municipal de Cultura, 2003.
• Rates de biblioteca. 6 / direcció i comentaris Ana Merino Mir; [Susana Alitz F. Marco, Judith Aspa Martín, Josep Maria Blasco Moya, Jordi Boronat ... (et al.)]. Torredembarra: [Ajuntament de Torredembarra, Patronat Municipal de Cultura, Biblioteca Municipal de Torredembarra], 2005.
• Rates de biblioteca. 7 / direcció i comentaris d'Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Municipal de Torredembarra, 2006.
• Rates de biblioteca. 8 / [direcció: Ana Merino Mir; Judith Aspa Martín, Martha Elba Aurenti, Josep Maria Blasco Moya ... [et al.]] Torredembarra : [Ajuntament de Torredembarra, Patronat Municipal de Cultura, Biblioteca Municipal de Torredembarra], 2007.
• Rates de biblioteca. 11 / direcció de l'obra Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2010.
• Rates de biblioteca. 12 / direcció de l'obra Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2011.
• Rates de biblioteca. 13 / direcció d'Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2012.
• Rates de biblioteca. 14 / direcció d'Ana Merino Mir. Torredembarra: Biblioteca Mestra Maria Antònia, 2013.

Premis i reconeixements

• Accèsit al Premi de teatre de cabaret Cova del Drac, per "El joc de les tisores".
• Filla predilecta de la vila de Torredembarra, (el 1995), junt amb el seu marit.
• Va guanyar dos premis de fotografia del Cartell de Premis vila de Torredembarra (un dels premis Vila de Torredembarra rep el nom del seu marit: Beca de Recerca Històrica de Torredembarra Manuel Crehuet).
• Premi de narrativa de l'Ajuntament de Torredembarra per "Els rems de Caront" (1981).