Silicícola: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
amplio i trec la menció d'esborrany
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{cite book|title=Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.|year=2007|publisher=Oxford University Press|location=United Kingdom|isbn=0199206872|pages=3804}}</ref> Calcífug deriva del [[llatí]] 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere ''[[Erica]]'' (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell ([[Erica multiflora]]) és extrictament calcícola
Una planta calcífuga no tolera l'[[alcalinitat]] dels [[sòl]]s.<ref>{{cite book|title=Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.|year=2007|publisher=Oxford University Press|location=United Kingdom|isbn=0199206872|pages=3804}}</ref> Calcífug deriva del [[llatí]] 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere ''[[Erica]]'' (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell ([[Erica multiflora]]) és extrictament calcícola


No és lapresència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el [[ferro]] està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la [[clorosi fèrrica]] en els brots nous.
No és la presència dels [[ions]] [[carbonat]] o [[hidròxid]] ''per se'' el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el [[ferro]] està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la [[clorosi fèrrica]] en els brots nous.


Per cultivar plantes calcífugues sobre un substrat aques ha de ser àcid com per exemple el fet de la [[torba]] d' ''[[Sphagnum]]''.
Per cultivar plantes calcífugues sobre un substrat aques ha de ser àcid com per exemple el fet de la [[torba]] d' ''[[Sphagnum]]''.

Revisió del 17:25, 13 oct 2014

Silicícola o calcífuga és el terme amb què es coneixen les espècies que normalment es desenvolupen en sòls silícics àcids). S'oposa al terme calcícola (de sòls bàsics). Exemples d'espècies silicícoles: l'alzina surera o el bruc boal.

Una planta calcífuga no tolera l'alcalinitat dels sòls.[1] Calcífug deriva del llatí 'fugir del calcari'. Un prototipus de plantes calcífugues és el gènere Erica (els brucs) tot i que, per excepció, el xipell (Erica multiflora) és extrictament calcícola

No és la presència dels ions carbonat o hidròxid per se el que les plantes silicícoles no toleren sinó que és el fet que en condicions alcalines el ferro està menys disponible per ser menys soluble. Per això les calcífugues que creixen en sòls alcalins desenvolupen la clorosi fèrrica en els brots nous.

Per cultivar plantes calcífugues sobre un substrat aques ha de ser àcid com per exemple el fet de la torba d' Sphagnum.

Referències

  1. Shorter Oxford English dictionary, 6th ed.. United Kingdom: Oxford University Press, 2007, p. 3804. ISBN 0199206872.