Alfeu (déu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
|||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15. |
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15. |
||
{{Autoritat}} |
|||
[[Categoria:Déus fluvials de la mitologia grega]] |
[[Categoria:Déus fluvials de la mitologia grega]] |
||
Revisió del 06:56, 28 gen 2015
Segons la mitologia grega, Alfeu fou un déu fluvial, fill d'Oceà i de Tetis.
El seu curs travessa l'Èlide i passa prop d'Olímpia.
S'enamorà de la nimfa Aretusa, a la qual perseguí, però ella implorà l'ajut d'Àrtemis i la deessa la transportà a Sicília i la transformà en una font. Alfeu, però, no renuncià a unir-s'hi i l'anà a cercar filtrant-se sota terra. I, de fet, els antics creien que les aigües de l'Alfeu es comunicaven amb les de la font siciliana d'Aretusa.
Segons una variant del mite, Alfeu era un caçador i Àrtemis l'hauria transformat en riu per sostreure la nimfa de la seua persecució.
Bibliografia
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 15.