Pubilla (folklore): diferència entre les revisions
m Corregit: amb l'[[indumentària > amb la [[indumentària |
Existen figuras análogas, como el "casamiento en casa" del derecho foral aragonés. |
||
| Línia 9: | Línia 9: | ||
== Història == |
== Història == |
||
A les famílies rurals dels [[segle XVIII|segles XVIII]] i [[segle XIX|XIX]], la pubilla era la [[dona]] instituïda hereva, quan no hi havia fill mascle, encarregada de conservar la hisenda. Es tracta d'una figura jurídica i legal pròpia del [[Principat de Catalunya]], inclosa encara ara dins el [[dret civil]] català |
A les famílies rurals dels [[segle XVIII|segles XVIII]] i [[segle XIX|XIX]], la pubilla era la [[dona]] instituïda hereva, quan no hi havia fill mascle, encarregada de conservar la hisenda. Es tracta d'una figura jurídica i legal pròpia del [[Principat de Catalunya]], inclosa encara ara dins el [[dret civil]] català. |
||
A partir de la meitat del [[segle XX]], per destacar aquesta originalitat, va començar a celebrar-se el ''Certamen Pubilla de Catalunya'', que en els seus inicis estava molt marcat per la moralitat vigent, imposada pel [[franquisme]], i que es basava en la valoració d'aspectes com la [[bellesa]] física i les [[virtut]]s [[moral]]s, com la dedicació a la llar i a la família, de la candidata.<ref name=ariadna/> |
A partir de la meitat del [[segle XX]], per destacar aquesta originalitat, va començar a celebrar-se el ''Certamen Pubilla de Catalunya'', que en els seus inicis estava molt marcat per la moralitat vigent, imposada pel [[franquisme]], i que es basava en la valoració d'aspectes com la [[bellesa]] física i les [[virtut]]s [[moral]]s, com la dedicació a la llar i a la família, de la candidata.<ref name="ariadna">[http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/83241-ambaixadors-del-seu-poble.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=canals&utm_source=rss&utm_medium=canals&utm_campaign=rss Ambaixadors del seu poble] d'Ariadna Ventura, publicat a ''[[El Punt]]'' del 30 de setembre de [[2009]]</ref> |
||
Actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el «do de paraula».<ref>[http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/83241-ambaixadors-del-seu-poble.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=canals&utm_source=rss&utm_medium=canals&utm_campaign=rss Una pubilla no és una "miss"] d'Ariadna Ventura, publicat a ''[[El Punt]]'' del 30 de setembre de [[2009]]</ref> |
Actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el «do de paraula».<ref>[http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/83241-ambaixadors-del-seu-poble.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=canals&utm_source=rss&utm_medium=canals&utm_campaign=rss Una pubilla no és una "miss"] d'Ariadna Ventura, publicat a ''[[El Punt]]'' del 30 de setembre de [[2009]]</ref> |
||
Revisió del 18:23, 4 març 2015
La pubilla era l'hereva, contrapartida femenina de l'hereu o receptor de l'herència de sexe masculí. Tradicionalment, quan no hi havia cap fill mascle, era la noia que heretava la casa i la fortuna familiar a la mort del pare a la Catalunya ancestral.[1]
En altres festes, com les de Molins de Rei o les de Manresa hi ha gegants a la processó representant una pubilla i un hereu.[2]
Història
A les famílies rurals dels segles XVIII i XIX, la pubilla era la dona instituïda hereva, quan no hi havia fill mascle, encarregada de conservar la hisenda. Es tracta d'una figura jurídica i legal pròpia del Principat de Catalunya, inclosa encara ara dins el dret civil català.
A partir de la meitat del segle XX, per destacar aquesta originalitat, va començar a celebrar-se el Certamen Pubilla de Catalunya, que en els seus inicis estava molt marcat per la moralitat vigent, imposada pel franquisme, i que es basava en la valoració d'aspectes com la bellesa física i les virtuts morals, com la dedicació a la llar i a la família, de la candidata.[3]
Actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d'acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l'actualitat, i el «do de paraula».[4]
Avui dia a moltes fires d'estiu, com a Ripoll, Sitges, L'Escala, Calella o Llançà és habitual organitzar un concurs per elegir la pubilla local com a part de les festes.[5] Aquesta pot ser una bona ocasió per a les noies de vestir-se amb la indumentària tradicional.[6]
L'any 2000, davant la presència d'uns tres-cents assistents, a l'elecció de pubilla van aparèixer pancartes en què es demanava la figura de l'hereu. La petició va provocar desavinences en la junta directiva del Foment de les Tradicions Catalanes, però finalment es va acceptar. Des de llavors un miler de joves ja han obtingut el títol d'hereu, que es planteja com a un concurs similar al qual es presenten els nois.[7]
Vestits tradicionals de pubilla i de catalana
El vestit tradicional de catalana sol ser-ho de pagesa, mentre que el de pubilla representa les dues cares de la situació social catalana de l'època: la riquesa i la pobresa. Per una banda, el cos és de vellut negre, un teixit car, representatiu de la classe burgesa, que contrasta amb la camisa de pagesa i el cosset del vestit tradicional. La faldilla de la pubilla és un brocat sota el qual s'amaguen els enagos. A més, la pubilla acompanya aquest vestuari amb un davantal negre, símbol de la dona treballadora. Duu mitges blanques, millor si són de blonda, i sabates de taló, a diferència del tradicional de catalana, que calça espardenyes. Cobrint les espatlles, una mantellina de punta, blanca, que simbolitza la bona posició de la pubilla al poble. El vestuari es completa amb la gandalla i les mitenes, dos elements comuns en el vestit tradicional de catalana i en el de pubilla.[8]
Vegeu també
Referències
- ↑ JSTOR: Corporate Household and Ecocentric Kinship Group in Catalonia
- ↑ Pubilla gegant
- ↑ Ambaixadors del seu poble d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
- ↑ Una pubilla no és una "miss" d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
- ↑ Imatges de pubilles
- ↑ Auca de la pubilla
- ↑ "Volem hereu" d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
- ↑ La pubilla: Símbol de riquesa i de pobresa d'Ariadna Ventura, publicat a El Punt del 30 de setembre de 2009
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pubilla |