Deure: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Corregit: beneficiència > beneficència |
||
Línia 13: | Línia 13: | ||
==W.D. Ross== |
==W.D. Ross== |
||
W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religió com les lleis concretes de cada país) |
W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religió com les lleis concretes de cada país) |
||
*deure de |
*deure de beneficència: obligació d'ajudar els altres |
||
*deure de la no maleficiència: evitar ferir o perjudicar els altres |
*deure de la no maleficiència: evitar ferir o perjudicar els altres |
||
*deure de la [[justícia]]: assegurar que cadascú rep el que li pertoca |
*deure de la [[justícia]]: assegurar que cadascú rep el que li pertoca |
Revisió del 17:36, 8 abr 2015
El deure és l'obligació moral de fer o deixar de fer quelcom, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que és la consciència la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquil·litzar els escrúpols i actuar èticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.
Ciceró
Ciceró va estudiar el deure a De Oficiis (44 aC), un assaig filosòfic en forma de carta al seu fill. Influït per l'estoïcisme, afirma que tot home ha de conèixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutadà amb honor. Aquest deure pot venir de quatre fonts:
- del simple fet de ser persona
- de la posició que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la família o el grup de pertinença; cada grup té unes obligacions determinades)
- de la pròpia personalitat
- dels propis valors
Kant
Kant basa tota la seva ètica en el deure, oposant-se així a les ètiques materials basades en manaments concrets. Creia que la raó permetia conèixer el propi deure en cada situació i que acomplir-lo era l'únic motiu vàlid per a l'acció, i no pas per aconseguir un bé o evitar un càstig.
W.D. Ross
W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religió com les lleis concretes de cada país)
- deure de beneficència: obligació d'ajudar els altres
- deure de la no maleficiència: evitar ferir o perjudicar els altres
- deure de la justícia: assegurar que cadascú rep el que li pertoca
- deure de la millora: obligació de millorar la pròpia manera de ser
- deure de la reparació: si s'incompleix el segon deure, cal esmenar el mal en la mesura del possible
- deure de la gratitud
- deure de mantenir les promeses