Anafil: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3: Línia 3:
[[FIle:Añafiles en las Cantigas de Alfonso X el Sabio.jpg|thumb|320px|Miniatura amb anafils a les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (h. 1250-1284) d'[[Alfons X el Savi]]. Cantiga núm. 320.]]
[[FIle:Añafiles en las Cantigas de Alfonso X el Sabio.jpg|thumb|320px|Miniatura amb anafils a les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (h. 1250-1284) d'[[Alfons X el Savi]]. Cantiga núm. 320.]]
[[File:Añafil.ogg|thumb|Sonido que produce el añafil]]
[[File:Añafil.ogg|thumb|Sonido que produce el añafil]]
L''''Anafil''', també anometat '''nafil''' és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'[[Hornbostel-Sachs]]. Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb acabament cònic.<ref name=GEM>{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1999}}</ref> En època medieval, en alguns territoris era anomentat també '''botzina''', tot i que de vegades aquest nom feia referència a una variant corbada d'aquest mateix instrument. Etimològicament prové del mot persa-àrab ''an-nafīr'' ‘la trompeta’.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alcover - Moll|nom = |títol = Diccionari catala-valencià-balear|url = http://dcvb.iecat.net/|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |autor = Moll}}</ref>
L''''Anafil''', també anometat '''nafil''' és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'[[Hornbostel-Sachs]]. Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb el pavelló en forma de copa i l'embocadura cònica.<ref name=GEM>{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1999}}</ref> En època medieval, en alguns territoris era anomentat també '''botzina''', tot i que de vegades aquest nom feia referència a una variant corbada d'aquest mateix instrument. Etimològicament prové del mot persa-àrab ''an-nafīr'' ‘la trompeta’.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alcover - Moll|nom = |títol = Diccionari catala-valencià-balear|url = http://dcvb.iecat.net/|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |autor = Moll}}</ref>


== Història ==
== Història ==
L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]], i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de kes fanfares i els tocs militars.<ref name=GEM></ref>
L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]], i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de kes fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits [[Sarraí|sarraïns]] i els exercits cristians de les croades.<ref name=GEM></ref>

<nowiki> </nowiki>Més tard, durant el [[Renaixement]], fou substituït per les noves trompetes i sacabutxos. El seu equivalent modern és el ''nafīr'', que al [[Magrib]] es fa sonar des dels minarets al mes del [[ramadà]].


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 12:43, 21 juny 2015

Anafil, MDMB 1292, fons del Museu de la Música de Barcelona
Miniatura amb anafils a les Cantigas de Santa María (h. 1250-1284) d'Alfons X el Savi. Cantiga núm. 320.
Sonido que produce el añafil

L'Anafil, també anometat nafil és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'Hornbostel-Sachs. Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb el pavelló en forma de copa i l'embocadura cònica.[1] En època medieval, en alguns territoris era anomentat també botzina, tot i que de vegades aquest nom feia referència a una variant corbada d'aquest mateix instrument. Etimològicament prové del mot persa-àrab an-nafīr ‘la trompeta’.[2]

Història

L'anafil s'introdueix a la Península Ibèria en època de la conquesta musulmana, i manté durant segles el nom de nafil moresc, ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de kes fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits sarraïns i els exercits cristians de les croades.[1]

Més tard, durant el Renaixement, fou substituït per les noves trompetes i sacabutxos. El seu equivalent modern és el nafīr, que al Magrib es fa sonar des dels minarets al mes del ramadà.

Referències

  1. 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 
  2. Alcover - Moll. Diccionari catala-valencià-balear.