Anafil: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
[[FIle:Añafiles en las Cantigas de Alfonso X el Sabio.jpg|thumb|320px|Miniatura amb anafils a les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (h. 1250-1284) d'[[Alfons X el Savi]]. Cantiga núm. 320.]] |
[[FIle:Añafiles en las Cantigas de Alfonso X el Sabio.jpg|thumb|320px|Miniatura amb anafils a les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (h. 1250-1284) d'[[Alfons X el Savi]]. Cantiga núm. 320.]] |
||
[[File:Añafil.ogg|thumb|Sonido que produce el añafil]] |
[[File:Añafil.ogg|thumb|Sonido que produce el añafil]] |
||
L''''Anafil''', també anometat '''nafil''' és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'[[Hornbostel-Sachs]]. Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb |
L''''Anafil''', també anometat '''nafil''' és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'[[Hornbostel-Sachs]]. Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb el pavelló en forma de copa i l'embocadura cònica.<ref name=GEM>{{ref-llibre|títol=Gran Enciclopèdia de la Música|lloc=Barcelona|editorial=Enciclopèdia Catalana|any=1999}}</ref> En època medieval, en alguns territoris era anomentat també '''botzina''', tot i que de vegades aquest nom feia referència a una variant corbada d'aquest mateix instrument. Etimològicament prové del mot persa-àrab ''an-nafīr'' ‘la trompeta’.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Alcover - Moll|nom = |títol = Diccionari catala-valencià-balear|url = http://dcvb.iecat.net/|edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = |autor = Moll}}</ref> |
||
== Història == |
== Història == |
||
L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]], i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de kes fanfares i els tocs militars.<ref name=GEM></ref> |
L'''anafil'' s'introdueix a la Península Ibèria en època de la [[conquesta musulmana]], i manté durant segles el nom de '''nafil moresc''', ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de kes fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits [[Sarraí|sarraïns]] i els exercits cristians de les croades.<ref name=GEM></ref> |
||
<nowiki> </nowiki>Més tard, durant el [[Renaixement]], fou substituït per les noves trompetes i sacabutxos. El seu equivalent modern és el ''nafīr'', que al [[Magrib]] es fa sonar des dels minarets al mes del [[ramadà]]. |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 12:43, 21 juny 2015
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
L'Anafil, també anometat nafil és un instrument de vent metall d'època medieval, un aeròfon d'embicadura tipus trompeta en la classificació d'Hornbostel-Sachs. Es tracta d'una mena de trompeta de canó recte, aproximadament d'un metre i mig de llagada, amb el pavelló en forma de copa i l'embocadura cònica.[1] En època medieval, en alguns territoris era anomentat també botzina, tot i que de vegades aquest nom feia referència a una variant corbada d'aquest mateix instrument. Etimològicament prové del mot persa-àrab an-nafīr ‘la trompeta’.[2]
Història
L'anafil s'introdueix a la Península Ibèria en època de la conquesta musulmana, i manté durant segles el nom de nafil moresc, ja que els àrabs andalusins en feien ús per executar les parts agudes de kes fanfares i els tocs militars. Posteriorment, fou introduït a Europa pels exercits sarraïns i els exercits cristians de les croades.[1]
Més tard, durant el Renaixement, fou substituït per les noves trompetes i sacabutxos. El seu equivalent modern és el nafīr, que al Magrib es fa sonar des dels minarets al mes del ramadà.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999.
- ↑ Alcover - Moll. Diccionari catala-valencià-balear.