Dècada del 1840: diferència entre les revisions
→Ciència i tecnologia: +ref que especifica la diferència de 2 dies dels descobridors Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 11: | Línia 11: | ||
<!--- Ciències formals (matemàtiques) ---> |
<!--- Ciències formals (matemàtiques) ---> |
||
<!--- Ciències naturals (naturalesa, astronoma, biologia, física, geologia, química, geografia física ---> |
<!--- Ciències naturals (naturalesa, astronoma, biologia, física, geologia, química, geografia física ---> |
||
El gran descobriment [[astronomia|astronòmic]] de la dècada va ser l'[[Descobriment de Neptú|observació per primer cop]] del planeta [[Neptú (planeta)|Neptú]] de la mà dels astrònoms alemanys [[Johann Gottfried Galle]] i [[Heinrich Louis d'Arrest]] la nit del [[23 de setembre|23 al 24 de setembre]] de [[1846]] a l'[[observatori de Berlín]] seguint les prediccions matemàtiques de l'astrònom britànic [[John Couch Adams]] i el francès [[Urbain Le Verrier]].<ref name="chronology">{{ |
El gran descobriment [[astronomia|astronòmic]] de la dècada va ser l'[[Descobriment de Neptú|observació per primer cop]] del planeta [[Neptú (planeta)|Neptú]] de la mà dels astrònoms alemanys [[Johann Gottfried Galle]] i [[Heinrich Louis d'Arrest]] la nit del [[23 de setembre|23 al 24 de setembre]] de [[1846]] a l'[[observatori de Berlín]] seguint les prediccions matemàtiques de l'astrònom britànic [[John Couch Adams]] i el francès [[Urbain Le Verrier]].<ref name="chronology">{{ref-web|autor=Kollerstrom, N. |any=2001 | url=http://www.ucl.ac.uk/sts/nk/neptune/chron.htm |títol=A Neptune Discovery Chronology |obra=The British Case for Co-prediction |editor=University College London |consulta=2007-08-23 |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20051119031753/http://www.ucl.ac.uk/sts/nk/neptune/chron.htm |dataarxiu=2005-11-19 }}</ref> Pràcticament dos anys després, el setembre del 1948, es produí una segona descoberta important; l'equip pare-fill [[William Cranch Bond]] i [[George Phillips Bond]] per una banda i dos dies després [[William Lassell]] per l'altra observaven la [[satèl·lit natural|lluna]] de [[Saturn (planeta)|Saturn]] [[Hiperió (satèl·lit)|hiperió]].<ref>{{ref-web|autor=Nola Taylor Redd |data=22 d'abril de 2013 | url=http://www.space.com/20770-hyperion-moon.html |títol=Reference: Hyperion: Saturn's Spongy Moon |editor=space.com |consulta=2015-08-01}}</ref><ref> |
||
{{ref-publicació|autor=W. Lassell |
|||
{{cite journal |
|||
⚫ | |||
|author=W. Lassell |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
|doi=10.1093/mnras/8.9.195a |
|doi=10.1093/mnras/8.9.195a |
||
|bibcode=1848MNRAS...8..195L |
|bibcode=1848MNRAS...8..195L |
||
}}</ref><ref> |
}}</ref><ref> |
||
{{ref-publicació|nom= W.C. |cognom= Bond |
|||
{{cite journal |
|||
⚫ | |||
|first = W.C. | last = Bond |
|||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
⚫ | |||
|doi=10.1093/mnras/9.1.1 |
|doi=10.1093/mnras/9.1.1 |
||
|bibcode=1848MNRAS...9....1B |
|bibcode=1848MNRAS...9....1B |
Revisió del 23:00, 4 ago 2015
Tipus | dècada |
---|---|
Navegació | |
Segles | segle xviii - segle xix - segle xx |
Dècades | 1810 - 1820 - 1830 - 1840 - 1850 - 1860 - 1870 |
Anys | 1840 1841 1842 1843 1844 1845 1846 1847 1848 1849 |
Formalment, la dècada del 1840 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1840 fins al 31 de desembre de 1849.
Política
Europa
Amèrica
Àfrica
Àsia i Oceania
Economia i societat
Vida quotidiana
Ciència i tecnologia
El gran descobriment astronòmic de la dècada va ser l'observació per primer cop del planeta Neptú de la mà dels astrònoms alemanys Johann Gottfried Galle i Heinrich Louis d'Arrest la nit del 23 al 24 de setembre de 1846 a l'observatori de Berlín seguint les prediccions matemàtiques de l'astrònom britànic John Couch Adams i el francès Urbain Le Verrier.[1] Pràcticament dos anys després, el setembre del 1948, es produí una segona descoberta important; l'equip pare-fill William Cranch Bond i George Phillips Bond per una banda i dos dies després William Lassell per l'altra observaven la lluna de Saturn hiperió.[2][3][4] La seva forma irregular la convertia en la primera lluna no rodona que es descobria.
Filosofia
Literatura
Art
Música
Esdeveniments
- Ús del primer segell com a franqueig de cartes postals
- Guerres de l'opi a la Xina
- Descobert el planeta Neptú
- Inauguració del Gran Teatre del Liceu a Barcelona
- 1848 - Primer ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró
- Revolució de 1848 o Primavera dels pobles
- Divisió d'Etiòpia en quatre estats
- S'instaura a Alemanya una assegurança precedent de la Seguretat Social
- Colonització britànica de Nova Zelanda
- Fam a Irlanda, que provoca l'emigració de milers de persones
- S'usa per primer cop l'anestèsia general
- Invenció del telègraf
- Publicació del Manifest Comunista
- Invenció del saxòfon
Personatges destacats
- Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero
- Otto von Bismarck
- Samuel Morse
- Karl Marx
- Friedrich Engels
- Søren Kierkegaard
- Francesc Josep I d'Àustria
- Isabel II d'Espanya
- Victòria I del Regne Unit
- Alexandre Dumas (pare)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dècada del 1840 |
- ↑ Kollerstrom, N. «A Neptune Discovery Chronology». The British Case for Co-prediction. University College London, 2001. Arxivat de l'original el 2005-11-19. [Consulta: 23 agost 2007].
- ↑ Nola Taylor Redd. «Reference: Hyperion: Saturn's Spongy Moon». space.com, 22-04-2013. [Consulta: 1r agost 2015].
- ↑ W. Lassell «Discovery of a New Satellite of Saturn». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 8, 9, 1848, pàg. 195–197. Bibcode: 1848MNRAS...8..195L. DOI: 10.1093/mnras/8.9.195a.
- ↑ Bond, W.C. «Discovery of a new satellite of Saturn». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 9, 1, 1848, pàg. 1–2. Bibcode: 1848MNRAS...9....1B. DOI: 10.1093/mnras/9.1.1.