Heinrich Louis d'Arrest

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHeinrich Louis d’Arrest
Heinrich Louis d'Arrest.jpg
Heinrich Louis d’Arrest
Nom original (de) Heinrich Louis d'Arrest
Biografia
Naixement 13 de juliol 1822
Berlín, Alemanya
Mort 13 de juny de 1875
Copenhaguen, Dinamarca
Lloc d'enterrament Cementiri d'Assistens
Berlín
Nacionalitat Alemanya
Grup ètnic Alemanys
Religió Hugonot
Educació Universitat Humboldt de Berlín
Es coneix per Descoberta de Neptú
Activitat
Director de tesi Johann Encke
Camp de treball Astronomia
Ocupació Astronomia
Ocupador Universitat de Copenhaguen
Universitat de Leipzig
Obra
Obres destacables descobridor d'asteroides
Estudiant doctoral Thorvald Nicolai Thiele
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Heinrich Louis d'Arrest (13 de juliol de 1822, Berlín 13 de juny de 1875, Copenhaguen) Fou un astrònom prussià que treballà a Alemanya i Dinamarca. Descobrí diversos cometes, l'asteroide (76) Freya a més de 342 objectes del cel profund. Fou també codescubridor del planeta Neptú. Fou conegut per les seves investigacions sobre asteroides i cometes encara que també es dedicà a l'estudi dels cúmuls de galàxies.[1]

Biografia[modifica]

Els avantpassats de D'Arrest eren hugonots francesos que en 1685, després de l'Edicte de Nantes van fugir a Alemanya.

D'Arrest estudià matemàtiques a la Universitat de Berlín. El 9 de juliol de 1844 descobrí de manera independent el segon cometa de Mauvais, dos dies després que fos observat per primera vegada a París. El 28 de desembre descobriria un altre cometa.

El 1845 es convertí en assistent del professor Johann Franz Encke a l'Observatori de Berlín. Al costat de Johann Gottfried Galle, el director de l'observatori, descobrí el 23 de setembre de 1846 el planeta Neptú. Galle i d'Arrest escrutaren una regió del cel que l'astrònom francès Urbain Le Verrier els havia indicat com a possible localització d'un planeta desconegut fins llavors i que podria explicar les pertorbacions observades a l'òrbita d'Urà.

En 1848 d'Arrest es traslladà a l'observatori de la Universitat de Leipzig a Pleißenburg. Allà començà la determinació sistemàtica de nebuloses. En 1850 és nomenat Doctor honoris causa de la Facultat de Filosofia de la universitat de Leipzig i en 1851 obté l'habilitacióque li permet impartir classes a la universitat. El 28 de juny de 1851 descobreix el cometa periòdic 6P/d'Arrest. Aquell mateix any publicà un tractat sobre el sistema de planetes menors. A la primavera de 1852 és nomenat catedràtic d'astronomia. D'Arrest inicià i portà endavant la construcció del nou observatori de Leipzig.

El 4 de novembre de 1851 es casà a Leipzig amb Auguste Emilie Möbius (Leipzig, 19 octubre 1822; † Copenhaguen, 28 de desembre de 1897), la filla de l'astrònom i matemàtic August Ferdinand Möbius,[2] amb la qual tingué una filla (Doris Sophie, 5 març 1853) i un fill (Louis, 31 març 1855).

Al setembre de 1857, D'Arrest abanadonà Leipzig per treballar com a catedràtic d'astronomia a la Universitat de Copenhaguen. Amb el telescopi refractor d'11 polzades (27.5 cm) de l'observatori de Copenhaguen continuà l'observació de nebuloses i descobrí centenars de galàxies, cúmuls d'estrelles i nebuloses gasoses. Les seves observacions foren recopilades i publicades en 1867 a l'obra "Siderum Nebulosorum Observationes Havnienses". El 21 d'octubre de 1862 descobrí l'asteroide Freiadee 200 km de diàmetre.

Entre el 1861 i 1867 analitzà de manera sistemàtica el cúmul Coma. Uns 30 anys més tard Max Wolf complementaria l'exploració de Coma fent ús de fotografies preses a l'observatori de Heidelberg-Königstuhl.

D'Arrest patí una forta hipocondria en els seus últims anys de vida. Morí a l'edat de 52 anys d'una aturada cardíaca a Copenhaguen.

Pel seu treball va rebre nombrosos homenatges i condecoracions (en 1875 la Medalla d'Or de la Reial Societat Astronòmica). Va ser membre de les Acadèmies de les Ciències de Dinamarca, Suècia, Sant Petersburg i de Munic, de la britànica Reial Societat Astronòmica i cavaller de la danesa "Danebrorgordens".

En el seu honor s'ha posat el seu nom a un cràter a la Lluna i un altre en Fobos així com l'asteroide (9133) d'Arrest.


Referències[modifica]

  1. Biografia (anglès)
  2. Hockey, Thomas «The Biographical Encyclopedia of Astronomers». Springer Publishing, 2009.(anglès)

Enllaços externs[modifica]