Fobos (satèl·lit)

Fobos
Imatge en color millorada de Fobos de la Mars Reconnaissance Orbiter amb el cràter Stickney a la dreta
Tipus	Satèl·lits de Mart
Descobert per	Asaph Hall
Data de descobriment	18 agost 1877 i 17 agost 1877 , Observatori Naval dels Estats Units
Epònim	Fobos
Cos pare	Mart
Dades orbitals
Semieix major a	9.377,1 km
Excentricitat e	0,0151
Període orbital P	0,32 d
Inclinació i	26,04 °
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre	22,5 km
Magnitud aparent (V)	11,8 (banda V)
Massa	10,66 Eg
Densitat mitjana	1,876 g/cm³
Gravetat superficial equatorial	0,0057 m/s²
Albedo	0,071

Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart. Va ser descobert per Asaph Hall el 18 d'agost de 1877.

Nom

Vegeu també: Fobos (mitologia)

El nom prové de la mitologia grega i significa 'pànic'. Aquest nom va ser suggerit per l'astrònom Henry Madan, que el va treure de la Ilíada, on Fobos i Deimos (el pànic i el terror) són els dos acompanyants d'Ares, el déu de la guerra. Ja que el nom romà d'Ares és Mart, és adequat que els seus dos satèl·lits portin aquests noms.

Característiques físiques

Com tots els astres de la seva mida, Fobos és massa petit per a tenir forma esfèrica, les seves dimensions són 27 x 22 x 18 km. Però tot i això, és més gran que l'altre satèl·lit marcià, Deimos.

Segons mesures de la seva densitat, Fobos és compost per una barreja de roca i gel. La roca és formada per material de condrita carbonatada, igual que els asteroides de tipus C. Imatges recents de la sonda Mars Global Surveyor indiquen que Fobos és cobert per una capa de regolita d'un metre de profunditat.

Fobos vist per la Mars Global Surveyor des de 9.670 km

La superfície de Fobos presenta nombrosos cràters, el més gros dels quals és el cràter Stickney. Aquest cràter és tan gran, comparat amb la mida del satèl·lit, que l'impacte que el va produir gairebé devia destruir-lo. També s'hi han observat solcs de 30 m profunditat, 150 m d'ample i 20 km de llarg que probablement van ser produïts per aquest impacte.

Un dels problemes que Fobos i Deimos plantegen als astrònoms és el de l'origen d'eixos xicotets astres. Certes raons fan pensar que siguen asteroides capturats per la força de gravetat de Mart, probablement després que la gravetat de Júpiter en modifiqués l'òrbita. Però també hi ha raons per a pensar que siguen cossos formats a l'entorn del planeta alhora que aquest es formava. A més, Fobos presenta uns estrats que suggereixen que aquest satèl·lit natural siga un fragment separat d'un altre astre major.

Característiques orbitals

Fobos orbita a tan sols 6.100 km d'altitud sobre la superfície marciana. A pesar de trobar-se tan pròxim al planeta, només és visible en el cel marcià com un punt molt brillant. El seu diàmetre és major i la seva òrbita és més baixa que la de Deimos, per la qual cosa és el més brillant dels dos.

Fobos fa una volta entorn de Mart en 7 h 39 min 14 s. El seu període de rotació dura exactament el mateix, d'això se'n diu rotació síncrona.

En ser la seva revolució molt més ràpida que la rotació del planeta sobre si mateix (de 24 h i 42 min), el satèl·lit pareix com si descriguera un moviment retrògrad: se'l veu a l'alba per l'oest i es pon per l'est.

Una altra particularitat és que, en gravitar en el pla equatorial del planeta i tan prop de la superfície d'aquest, és invisible des de les regions polars: Fobos no es veu des de latituds de més de 69º. Des de la superfície del planeta s'observa com Fobos eclipsa parcialment el Sol.

S'ha observat que Fobos patix una acceleració secular que l'acosta lentament a la superfície del planeta, tan lentament (un metre cada segle) que poden transcórrer 100 milions d'anys abans que es produïsca la seva caiguda). Eixa acceleració és causada per les interaccions de marea.

Vegeu també

• Deimos, l'altre satèl·lit de Mart.