Abat Garí: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
L’'''abat Garí''' fou un eminent abat de diversos monestirs [[benedictins]] de l’[[arquebisbat de Narbona]] al nord dels [[pirineus]] relacionats amb l’[[ordre de Cluny]]. El primer del que es té noticia, a. 961-965, és [[Sant Pere de Lesat]] ([[Comtat de Foix]]), en el darrer any esmentat, passà a [[Sant Miquel de Cuixà]], ([[Comtat de Conflent]]), abans del 978 conjuntament també ho era de monestir de [[Monestir de Sant Hilari|Sant Hilari]] ([[Carcasona]]), el 988 viatja a [[Montecassino]] i [[Terra Santa]], d’on tornà el 993, [[Joan XV]] el confirmà com abat dels monestirs de [[Lesat]], Carcassona, Cuixà, [[Mas Garnier]] i [[Abadia de Nostra Senyora d'Alet|Alet]]. A l’any 1000 un document del comte [[Bernat Tallaferro]] el cita ja difunt.
L’'''abat Garí''', [[segle X]], fou un eminent abat de diversos monestirs [[benedictins]] dels comtats de [[Comtat de Carcassona|Carcasona]] i de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] vinculats a l’[[ordre de Cluny]]. El primer del que es té noticia, a. 961-965, és [[Sant Pere de Lesat]] ([[Comtat de Carcassona]]), en el darrer any esmentat, passà a [[Sant Miquel de Cuixà]], ([[Comtat de Conflent]]), abans del 978 també ho era de monestir de [[Monestir de Sant Hilari|Sant Hilari de Carcassona]], el 988 viatja a [[Montecassino]] i [[Terra Santa]], d’on tornà el 993, [[Joan XV]] el confirmà com abat dels monestirs de [[Lesat]], Carcassona, Cuixà, [[Mas Garnier]] i [[Abadia de Nostra Senyora d'Alet|Alet]]. A l’any 1000 un document del comte [[Bernat Tallaferro]] el cita ja difunt.

Garí devia estar fortament relacionat a [[Maiol de Cluny]] (906-994) i a la gran expansió que la [[reforma cluniacenca]] experimentà sota la seva direcció, en aquest context s’ha d’entendre la reforma de Sant Miquel de Cuixà oferida per [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred de Cerdanya i Besalú]] a l’abat el 965 i que el vinculà intensament a la dinástica comtal.
Garí devia estar fortament relacionat a [[Maiol de Cluny]] (906-994) i a la gran expansió que la [[reforma cluniacenca]] experimentà sota la seva direcció, per l'altre part [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred de Cerdanya i Besalú]] atret per una orde monàstica desvinculada del bisbe local (en els seus territoris no n’hi havia), li’n va oferir la direcció i reordenació de Sant Miquel de Cuixà l’any 965 i a partir d'aquest moment apareix intensament vinculat a la dinástica comtal.

Així el 968 Garí viatjava a Roma acompanyat del comte [[Oliba Cabreta]] per solicitar la confirmació papal de privilegis anteriors.
Així el 968 Garí viatjava a Roma acompanyat del comte [[Oliba Cabreta]] per solicitar la confirmació papal de privilegis anteriors.
Línia 9: Línia 9:
L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l’església de Sant Miquel, amb l’assistència dels bisbes d’[[bisbat d'Elna|Elna]], de [[Bisbat de Girona|Girona]], de [[Bisbat de Vic|Vic]], d’[[Bisbat d’Urgell|Urgell]], de [[llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa|Tolosa]] i de [[Bisbat de Carcassona|Carcassona]].
L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l’església de Sant Miquel, amb l’assistència dels bisbes d’[[bisbat d'Elna|Elna]], de [[Bisbat de Girona|Girona]], de [[Bisbat de Vic|Vic]], d’[[Bisbat d’Urgell|Urgell]], de [[llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa|Tolosa]] i de [[Bisbat de Carcassona|Carcassona]].
En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb [[Pere Orsèol]], [[Dux de Venècia]], al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals [[Joan Gradenigo]], [[Joan Morosini]], Marí i [[Romuald de Ravenna|Romuald]]. A la mort d’Urseol, 988 inicia un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l’any 1000.
En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb [[Pere Orsèol]], [[Dux de Venècia]], al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals [[Joan Gradenigo]], [[Joan Morosini]], Marí i [[Romuald de Ravenna|Romuald]]. A la mort d’Urseol, 988, inicià un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l’any 1000.
⚫
Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre del Cluny al arquebisbat de Narbona, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de grans canvis a l’espai occità i català, sobretot la ruptura del vassallatge que el [[comtat de Barcelona|comte de Barcelona]] devia al reis francs després del [[saqueig de Barcelona]] aprofitant l’adveniment de la [[dinastia Capet]] (987) i que inaugurà un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].
⚫
Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre de Cluny als comtats de Carcassona i de Cerdanya, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de debilitament del poder reial franc a l’espai occità i català, que culminaria, en temps seu, amb la ruptura definitiva del vincle vassallàtic de diversos comtats aprofitant l’adveniment de la [[dinastia Capet]] (987): a [[Comtat d'Empúries|Empúries]]-[[Comtat del Rosselló|Rosselló]] [[Gausfred I]] encunyava moneda sense designar al rei i intitulant-se comte "per la gracia de Déu" i a [[comtat de Barcelona|Barcelona]] després del [[saqueig de Barcelona]], [[Borrell II]] s'abstenia de retre vassallatge a [[Hug I de França|Hug Capet]], inaugurant així un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].

==Bibliografia==
==Bibliografia==
*{{ref-publicació |cognom= d'Abadal i de Vinyals |nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals|article= L'Abat Garí de Cuixà |url= http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/245584
*{{ref-publicació |cognom= d'Abadal i de Vinyals |nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals|article= L'Abat Garí de Cuixà |url= http://www.raco.cat/index.php/ButlletiSCEH/article/view/245584
Línia 18: Línia 18:
*{{Ref-llibre |cognom= Zimmermann |nom= Michel |autor= |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Écrire et lire en Catalogne: IXe-XIIe siècle
*{{Ref-llibre |cognom= Zimmermann |nom= Michel |autor= |enllaçautor= |capítol= |urlcapítol= |editor= |títol= Écrire et lire en Catalogne: IXe-XIIe siècle
|títoltraduït= |url= https://books.google.fr/books?id=4kOt2v45sf8C&pg=PA953&dq=abb%C3%A9+garin+cuxa&lr=&cd=25#v=onepage&q=abb%C3%A9%20garin%20cuxa&f=false|format= |consulta= 29-8-2015|llengua= Frances|volum= 2 |edició= |editorial= Casa de Velazquez|lloc= Madrid |data= 2003|mes= |any= |pàgina= |pàgines= 953|col•lecció= |isbn= 84-95555-38-7|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}
|títoltraduït= |url= https://books.google.fr/books?id=4kOt2v45sf8C&pg=PA953&dq=abb%C3%A9+garin+cuxa&lr=&cd=25#v=onepage&q=abb%C3%A9%20garin%20cuxa&f=false|format= |consulta= 29-8-2015|llengua= Frances|volum= 2 |edició= |editorial= Casa de Velazquez|lloc= Madrid |data= 2003|mes= |any= |pàgina= |pàgines= 953|col•lecció= |isbn= 84-95555-38-7|oclc= |doi= |lccn= |id= |citació= |ref= }}
*{{GEC|0029439|Gausfred I d’Empúries-Rosselló}}
*{{GEC|0011541|Borrell II de Barcelona}}


==Vegeu també==
==Vegeu també==

Revisió del 09:45, 30 ago 2015

L’abat Garí, segle X, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l’ordre de Cluny. El primer del que es té noticia, a. 961-965, és Sant Pere de Lesat (Comtat de Carcassona), en el darrer any esmentat, passà a Sant Miquel de Cuixà, (Comtat de Conflent), abans del 978 també ho era de monestir de Sant Hilari de Carcassona, el 988 viatja a Montecassino i Terra Santa, d’on tornà el 993, Joan XV el confirmà com abat dels monestirs de Lesat, Carcassona, Cuixà, Mas Garnier i Alet. A l’any 1000 un document del comte Bernat Tallaferro el cita ja difunt.

Garí devia estar fortament relacionat a Maiol de Cluny (906-994) i a la gran expansió que la reforma cluniacenca experimentà sota la seva direcció, per l'altre part Sunifred de Cerdanya i Besalú atret per una orde monàstica desvinculada del bisbe local (en els seus territoris no n’hi havia), li’n va oferir la direcció i reordenació de Sant Miquel de Cuixà l’any 965 i a partir d'aquest moment apareix intensament vinculat a la dinástica comtal.

Així el 968 Garí viatjava a Roma acompanyat del comte Oliba Cabreta per solicitar la confirmació papal de privilegis anteriors.

El 969 entrà en contacte amb Gerbert d'Orlhac, el futur Papa Silvestre II, que retornava de la seu viatge d’estudis a Ripoll interessat en la cultura científica àrab i amb el qual mantindria correspondència en el futur.

L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l’església de Sant Miquel, amb l’assistència dels bisbes d’Elna, de Girona, de Vic, d’Urgell, de Tolosa i de Carcassona.

En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb Pere Orsèol, Dux de Venècia, al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals Joan Gradenigo, Joan Morosini, Marí i Romuald. A la mort d’Urseol, 988, inicià un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l’any 1000.

Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre de Cluny als comtats de Carcassona i de Cerdanya, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de debilitament del poder reial franc a l’espai occità i català, que culminaria, en temps seu, amb la ruptura definitiva del vincle vassallàtic de diversos comtats aprofitant l’adveniment de la dinastia Capet (987): a Empúries-Rosselló Gausfred I encunyava moneda sense designar al rei i intitulant-se comte "per la gracia de Déu" i a Barcelona després del saqueig de Barcelona, Borrell II s'abstenia de retre vassallatge a Hug Capet, inaugurant així un ràpid procés d’accés a la sobirania senyorial de facto en tot el migdia del regne franc.

Bibliografia

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abat_Garí&oldid=15638140»