Apol·lo i Dafne (Bernini): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de 88.10.214.98 (disc.) a vers. 16090023 de Lluis tgn (disc.) [er:3] |
||
| Línia 22: | Línia 22: | ||
Bernini captura la transformació de Dafne retratant les diferents etapes dels seus canvis. Vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostrant-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosis de la [[nimfa]].<ref name=ga /> |
Bernini captura la transformació de Dafne retratant les diferents etapes dels seus canvis. Vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostrant-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosis de la [[nimfa]].<ref name=ga /> |
||
Aquesta escultura es va inspirar en l'[[Apol·lo de Belvedere]] de [[Leocares]]. La composició es realitza en pla-relleu, amb dinamisme i difuminació.<ref name=art /> |
|||
rtydrth |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:43, 30 nov 2015
Apollo e Dafne (italià)  | |
|---|---|
_(cropped).jpg) | |
| Tipus | obra escultòrica |
| Part de | Col·lecció Borghese |
| Creador | Gian Lorenzo Bernini |
| Creació | 1622-1625 |
| Comitent | Scipione Caffarelli Borghese |
| Gènere | grup escultòric |
| Moviment | barroc |
| Material | marbre de Carrara |
| Basat en | Les Metamorfosis |
| Mida | 2,43 ( ) m × 243 () cm |
| Col·lecció | Galleria Borghese, Roma |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | CV |
| Catàleg | Bernini:(5.4)
|
Apol·lo i Dafne és una estàtua realitzada per Gian Lorenzo Bernini entre els anys 1622 i 1623.[1] Pertany a l'estil barroc.[2]
Es tracta d'una escultura a grandària real, de marbre, exposada a la Galeria Borghese a Roma.[3]
Representa el mite de Dafne, nom que en grec significa llorer. Era una nimfa filla del déu-riu Peneu que transcorre per la regió de Tessàlia. El déu Apol·lo, afectat per una de les fletxes d'Eros, l'estimava, però ella no li corresponia i l'esquivava. En una ocasió Apol·lo la va perseguir, i ella va fugir cap a les muntanyes per evitar-lo; llavors ella es va encomanar al déu del riu Peneo, que la va transformar en un llorer. Dels seus peus anaven sortint arrels i les seves extremitats es convertien en frondoses branques de l'arbre que des d'aquest moment va ser consagrat al déu Apol·lo i va passar a representar-lo.[3]
La transformació la relata Ovidi en les seves Metamorfosis. Aquest mite il·lustra l'origen d'un dels símbols típics del déu, la corona de llorer.[2][3]
Bernini captura la transformació de Dafne retratant les diferents etapes dels seus canvis. Vista des de l'esquena d'Apol·lo, la figura de Dafne queda oculta, mostrant-nos només l'arbre en què es transforma, de manera que girant al voltant de l'estàtua tenim una visió en el temps de la metamorfosis de la nimfa.[1]
Aquesta escultura es va inspirar en l'Apol·lo de Belvedere de Leocares. La composició es realitza en pla-relleu, amb dinamisme i difuminació.[2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Apollo and Daphne Carrara's marble cm. 243 Galleria Borghese
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Apollo and Daphne, Artble
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Apollo & Daphne (Bernini), Rome.info
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Apol·lo i Dafne |