Filoctetes: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Philoctetes Hermonax Louvre G413.jpg|thumb|Representació de Filoctetes en un gerro ([[Museu del Louvre]]).]] |
[[Fitxer:Philoctetes Hermonax Louvre G413.jpg|thumb|Representació de Filoctetes en un gerro ([[Museu del Louvre]]).]] |
||
'''Filoctetes''' fou un [[heroi grec]], [[fill]] de [[Peant]] i de [[Demonassa]]. Company d'[[Heracles]], aquest li confià l'arc i les fletxes abans de morir i li féu jurar que no revelaria a ningú el lloc on descansarien les seues cendres. Tot seguit, Filoctetes encengué la pira de l'heroi. Tanmateix, davant la insistència amb què li ho pregaren, al final s'encaminà al cim de l'[[Eta]] i amb un senyal deixà entendre que allà hi havia la [[tomba]] i les armes d'[[Hèracles]]. Més endavant s'embarcà amb aquestes armes per anar a la [[guerra de Troia]], però a [[Tènedos]] es clavà al [[peu]] una de les fletxes enverinades (diuen que com a càstig per haver faltat a la paraula donada) i els companys el van abandonar a l'[[illa]] de [[Lemnos]] mentre es curava. Al cap de deu anys, com que l'[[oracle]] havia dit que [[Troia]] no podia ser presa sense les fletxes d'[[Heracles]], varen anar [[Ulisses]] i [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]] a cercar-lo i el portaren a la [[Tròada]], on fou guarit per [[Macàon]] i pogué participar en els combats. La més destacada de les seues víctimes fou [[Paris de Troia|Paris]]. En tornar de la [[guerra]] anà a parar al [[sud]] d'[[península Itàlica|Itàlia]], on fundà nombroses [[ciutat]]s.<ref>Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana'', planes 95-96. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1</ref> |
'''Filoctetes''' fou un [[heroi grec]], [[fill]] de [[Peant]] i de [[Demonassa]]. Company d'[[Heracles]], aquest li confià l'arc i les fletxes abans de morir i li féu jurar que no revelaria a ningú el lloc on descansarien les seues cendres. Tot seguit, Filoctetes encengué la pira de l'heroi. Tanmateix, davant la insistència amb què li ho pregaren, al final s'encaminà al cim de l'[[Eta]] i amb un senyal deixà entendre que allà hi havia la [[tomba]] i les armes d'[[Hèracles]]. Més endavant s'embarcà amb aquestes armes per anar a la [[guerra de Troia]], però a [[Tènedos]] es clavà al [[peu]] una de les fletxes enverinades (diuen que com a càstig per haver faltat a la paraula donada) i els companys el van abandonar a l'[[illa]] de [[Lemnos]] mentre es curava. Al cap de deu anys, com que l'[[oracle]] havia dit que [[Troia]] no podia ser presa sense les fletxes d'[[Heracles]], varen anar [[Ulisses]] i [[Diomedes (fill de Tideu)|Diomedes]] a cercar-lo i el portaren a la [[Tròada]], on fou guarit per [[Macàon]] i pogué participar en els combats. La més destacada de les seues víctimes fou [[Paris de Troia|Paris]]. En tornar de la [[guerra]] anà a parar al [[sud]] d'[[península Itàlica|Itàlia]], on fundà nombroses [[ciutat]]s.<ref>Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana'', planes 95-96. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1</ref> |
||
== Música == |
|||
El compositor alemany [[Hugo Ruter]] (1859-1949) posa música d'escena a aquesta obra de Sòfocles.<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum nº. 52, pàg. 988'' (ISBN 84 239-4552-9)</ref> |
|||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 13:15, 4 gen 2016
Filoctetes fou un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa. Company d'Heracles, aquest li confià l'arc i les fletxes abans de morir i li féu jurar que no revelaria a ningú el lloc on descansarien les seues cendres. Tot seguit, Filoctetes encengué la pira de l'heroi. Tanmateix, davant la insistència amb què li ho pregaren, al final s'encaminà al cim de l'Eta i amb un senyal deixà entendre que allà hi havia la tomba i les armes d'Hèracles. Més endavant s'embarcà amb aquestes armes per anar a la guerra de Troia, però a Tènedos es clavà al peu una de les fletxes enverinades (diuen que com a càstig per haver faltat a la paraula donada) i els companys el van abandonar a l'illa de Lemnos mentre es curava. Al cap de deu anys, com que l'oracle havia dit que Troia no podia ser presa sense les fletxes d'Heracles, varen anar Ulisses i Diomedes a cercar-lo i el portaren a la Tròada, on fou guarit per Macàon i pogué participar en els combats. La més destacada de les seues víctimes fou Paris. En tornar de la guerra anà a parar al sud d'Itàlia, on fundà nombroses ciutats.[1]
Música
El compositor alemany Hugo Ruter (1859-1949) posa música d'escena a aquesta obra de Sòfocles.[2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filoctetes |
- ↑ Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, planes 95-96. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997, ISBN 84-297-4146-1
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum nº. 52, pàg. 988 (ISBN 84 239-4552-9)