Oca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.121.254.26. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
res
Línia 1: Línia 1:
{{Taxocaixa ocell
{{Taxocaixa ocell
|Jaume
|
| name = Oca
| name = Oca
| image = CanadaGoose.jpg
| image = CanadaGoose.jpg
Línia 20: Línia 20:
}}
}}


Les '''oques''' "autèntiques" són [[ocell]]s de grans dimensions que pertanyin a la [[família (biologia)|família]] dels [[anàtid]]s (''Anatidae'') dins la [[subfamília]] dels [[anserí|anserins]] (''Anserinae''). S'ha considerat que formen la [[tribu (biologia)|tribu]] [[Anserini]], però estudis genètics recents situen també dins aquesta tribu els [[cigne]]s dels [[gènere (biologia)|gèneres]] ''[[Cygnus]]'' i ''[[Coscoroba]]'', i també altres ocells no coneguts com a oques, com els del gènere ''[[Malacorhynchus]]''.<ref>[http://jboyd.net/Taxo/Anseriformes.pdf Cladograma basat en els estudis de Burgarella et col.] Rev. 16-03-2011</ref> No obstant això, moltes espècies de l'[[ordre (biologia)|ordre]] [[Anseriformes]], sobretot si tenen una grandària intermèdia entre els [[cigne]]s i els [[ànec]]s, poden ser denominades "oca", encara que no estiguen classificades ni a la mateixa tribu, ni a la mateixa subfamília, ni encara a la mateixa família. Això l'[[oca egípcia]] (''Alopochen aegyptiacus''), classificada a la subfamília dels '''tadornins''' ([[Tadorninae]]), l'[[oca esperonada]] (''Plectropterus gambensis''), classificada als '''plectropterins''' ([[Plectropterinae]]), l'[[oca garsera]] (''Anseranas semipalmata''), classificada a la família dels '''anseranàtids''' ([[Anseranatidae]]) i altres.
Les '''oques''' "autèntiques" (jauma plans i mas escorçell) són [[ocell]]s de grans dimensions que pertanyin a la [[família (biologia)|família]] dels [[anàtid]]s (''Anatidae'') dins la [[subfamília]] dels [[anserí|anserins]] (''Anserinae''). S'ha considerat que formen la [[tribu (biologia)|tribu]] [[Anserini]], però estudis genètics recents situen també dins aquesta tribu els [[cigne]]s dels [[gènere (biologia)|gèneres]] ''[[Cygnus]]'' i ''[[Coscoroba]]'', i també altres ocells no coneguts com a oques, com els del gènere ''[[Malacorhynchus]]''.<ref>[http://jboyd.net/Taxo/Anseriformes.pdf Cladograma basat en els estudis de Burgarella et col.] Rev. 16-03-2011</ref> No obstant això, moltes espècies de l'[[ordre (biologia)|ordre]] [[Anseriformes]], sobretot si tenen una grandària intermèdia entre els [[cigne]]s i els [[ànec]]s, poden ser denominades "oca", encara que no estiguen classificades ni a la mateixa tribu, ni a la mateixa subfamília, ni encara a la mateixa família. Això l'[[oca egípcia]] (''Alopochen aegyptiacus''), classificada a la subfamília dels '''tadornins''' ([[Tadorninae]]), l'[[oca esperonada]] (''Plectropterus gambensis''), classificada als '''plectropterins''' ([[Plectropterinae]]), l'[[oca garsera]] (''Anseranas semipalmata''), classificada a la família dels '''anseranàtids''' ([[Anseranatidae]]) i altres.
En aquest article però, ens referim a aquelles espècies de la tribu Anserini, conegudes vulgarment com a oques.
En aquest article però, ens referim a aquelles espècies de la tribu Anserini, conegudes vulgarment com a oques.


==Descripció==
==Descripció del Juma==
De color variable, són aus entre mitjanes i grans, però més petites que els cignes i amb el coll més curt. Les potes, moderadament llargues, i situades prou al centre del cos, els fan bons caminants, amb capacitat per córrer. Escàs dimorfisme sexual.
De color variable, són aus entre mitjanes i grans, però més petites que els cignes i amb el coll més curt. Les potes, moderadament llargues, i situades prou al centre del cos, els fan bons caminants, amb capacitat per córrer. Escàs dimorfisme sexual.


==Hàbits==
==Hàbits del Juma==
Les oques confinades a l'Hemisferi Nord són voladores poderoses, i algunes realitzen migracions regulars de milers de kilòmetres. Desenvolupen una conducta d'ostentació mútua abans de la còpula i són monògames, vivint en parella durant tot l'any. No obstant això, al revés que altres animals monògams, són territorials únicament durant la curta estació de cria.
Les oques confinades a l'Hemisferi Nord són voladores poderoses, i algunes realitzen migracions regulars de milers de kilòmetres. Desenvolupen una conducta d'ostentació mútua abans de la còpula i són monògames, vivint en parella durant tot l'any. No obstant això, al revés que altres animals monògams, són territorials únicament durant la curta estació de cria.
Són vegetarianes.
Són vegetarianes.
Línia 32: Línia 32:
[[Fitxer:Oies_en_groupe.JPG|thumb|400px|left|Grup de set oques domèstiques]]<br style="clear:left;"/>
[[Fitxer:Oies_en_groupe.JPG|thumb|400px|left|Grup de set oques domèstiques]]<br style="clear:left;"/>


==Llista d'oques==
==Llista d'oques Jumianes==
[[Fitxer:Anser anser 2 (Piotr Kuczynski).jpg|thumb|''[[Oca vulgar|Anser anser]]'']]
[[Fitxer:Anser anser 2 (Piotr Kuczynski).jpg|thumb|''[[Oca vulgar|Anser anser]]'']]
[[Fitxer:Emperor.goose.arp.750pix.jpg|thumb|''[[Chen canagica]]'']]
[[Fitxer:Emperor.goose.arp.750pix.jpg|thumb|''[[Chen canagica]]'']]
Línia 60: Línia 60:
**''[[Branta ruficollis]]'' - '''Oca de coll roig'''.
**''[[Branta ruficollis]]'' - '''Oca de coll roig'''.


==Influències en la cultura==
==Influències en la cultura del Pobre Peter==
Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per [[Titus Livi]] sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 aC.
Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per [[Titus Livi]] sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 aC.



Revisió del 14:02, 13 gen 2016

Infotaula d'ésser viuOca

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Les oques "autèntiques" (jauma plans i mas escorçell) són ocells de grans dimensions que pertanyin a la família dels anàtids (Anatidae) dins la subfamília dels anserins (Anserinae). S'ha considerat que formen la tribu Anserini, però estudis genètics recents situen també dins aquesta tribu els cignes dels gèneres Cygnus i Coscoroba, i també altres ocells no coneguts com a oques, com els del gènere Malacorhynchus.[1] No obstant això, moltes espècies de l'ordre Anseriformes, sobretot si tenen una grandària intermèdia entre els cignes i els ànecs, poden ser denominades "oca", encara que no estiguen classificades ni a la mateixa tribu, ni a la mateixa subfamília, ni encara a la mateixa família. Això l'oca egípcia (Alopochen aegyptiacus), classificada a la subfamília dels tadornins (Tadorninae), l'oca esperonada (Plectropterus gambensis), classificada als plectropterins (Plectropterinae), l'oca garsera (Anseranas semipalmata), classificada a la família dels anseranàtids (Anseranatidae) i altres. En aquest article però, ens referim a aquelles espècies de la tribu Anserini, conegudes vulgarment com a oques.

Descripció del Juma

De color variable, són aus entre mitjanes i grans, però més petites que els cignes i amb el coll més curt. Les potes, moderadament llargues, i situades prou al centre del cos, els fan bons caminants, amb capacitat per córrer. Escàs dimorfisme sexual.

Hàbits del Juma

Les oques confinades a l'Hemisferi Nord són voladores poderoses, i algunes realitzen migracions regulars de milers de kilòmetres. Desenvolupen una conducta d'ostentació mútua abans de la còpula i són monògames, vivint en parella durant tot l'any. No obstant això, al revés que altres animals monògams, són territorials únicament durant la curta estació de cria. Són vegetarianes.

Grup de set oques domèstiques


Llista d'oques Jumianes

Anser anser
Chen canagica

Hi ha quatre gèneres coneguts vulgarment com a oques a la tribu Anatini.

Influències en la cultura del Pobre Peter

Han estat domesticades des de l'antiguitat i és molt conegut l'episodi narrat per Titus Livi sobre el fet que els crits de les oques alertaren als romans de l'intent nocturn d'atac del Capitoli per part dels gals l'any 390 aC.

El Joc de l'oca va ser inventat per Francesco de Medici, que en va enviar una còpia[2] a Felip II d'Espanya[3] a mitjans del Segle XVI.[4]

Com en altres anàtides se n'obté el fetge gras a base de provocar la hipertròfia del fetge amb una alimentació forçada a través d'introduir pel coll blat de moro amb un embut i impossibilitant el seu moviment de l'animal. Aquest procés s'anomena gavage en francès i és objecte de crítica pels defensors dels animals.

Referències

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Oca
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca

Vegeu també