El silenci dels arbres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ref |
|||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
| seguit de = |
| seguit de = |
||
}} |
}} |
||
'''''El silenci dels arbres''''' és una novel·la de [[Eduard Márquez]]. La novel·la va quedar finalista en els [[Premi Llibreter de narrativa|Premis Llibreter de narrativa]]. |
'''''El silenci dels arbres''''' és una novel·la de [[Eduard Márquez]]. La novel·la va quedar finalista en els [[Premi Llibreter de narrativa|Premis Llibreter de narrativa]].«La novel·la és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa» segons el crític Javier Cisneros.{{Sfn|Cisneros|any = 2007}} |
||
La història comença amb el violinista Andreas Hymer quan arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Angela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de la música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. |
La història comença amb el violinista Andreas Hymer quan arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Angela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de la música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure. |
||
Revisió del 14:02, 25 gen 2016
 |
Vegeu els tres passos a l'ajuda. Seguiu aquest enllaç per a crear-ne la plana de discussió; i aviseu l'usuari amb
{{subst:Esborrar3|El silenci dels arbres}}--~~~~Motiu: sense referències d'admissibilitat |
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Eduard Márquez». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: desembre de 2013 |
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Eduard Márquez |
| Llengua | Català |
| Publicació | 2003 |
| Editor | Empúries |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Novel·la |
| Nombre de pàgines | 144 |
| Altres | |
| ISBN | 978-84-7596-636-6 |
El silenci dels arbres és una novel·la de Eduard Márquez. La novel·la va quedar finalista en els Premis Llibreter de narrativa.«La novel·la és una relectura contemporània del descens d'Orfeu a l'infern, una paràbola sobre com, enmig de la guerra i de l'horror, l'ésser humà troba refugi en la bellesa» segons el crític Javier Cisneros.[1]
La història comença amb el violinista Andreas Hymer quan arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Angela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de la música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare, la Sophie Kesner. Les històries entrellaçades d'aquests quatre personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions, la capacitat de supervivència i de lluita, la misèria quotidiana dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.
Personatges principals
- Andreas Hymer
- Amela Jensen
- Ernest Bolsi
- Sophie Kesner
- Penises
Cartes per ordre d'aparició
- Konrad. La carta està dirigida a Lara. Descriu com malviuen en la ciutat, però encara així té ganes de viure per la il·lusió tornar a veure la Lara i envoltar-se de gent que no es limita a esperar.
- Arif. Escriu la carta als seus amics, on els explica que no podrà col·laborar en el seu diari perquè ja fa molt temps que no escriu res. Sense cap manera de comunicar-se, les històries d'altra gent li ajuden a viure el dia a dia.
- Norah. Escriu la carta a la seva família. En la carta explica que la seva filla Elma és morta degut al càncer, també descriu com va superant la tristesa amb la feina d'ajudar a persones que no tenen menjar; donant-los àpats en el restaurant.
- Annie. La carta està dirigida a la seva germana. Explica com viu a la ciutat, esperant un dia rere l'altre amb l'única il·lusió de la seva carta. Sense res a fer, va visitant el museu que està quasi sempre tancat per les bombes. No creu que les coses tornin a ser com abans, quan mira les fotografies un cop i un altre.
- Aline. Escriu la carta per a l'Ilya, on explica com passen els dies; rememorant abans quan era mestra. També li diu que el llibre que li va regalar ja fa temps li fa sentir com si tingués una ànima bessona.
- Claude. La carta està dirigida a en Jan, on hi explica com viu. 5 dies al front i 2 a casa, sense cap altra sortida més que ser soldat. Coneix l'Andreas Hymer i explica com la seva música l'anima a seguir endavant. A més, li demana dos jocs de cordes Infeld vermelles per la seva mania.
- Aldina. Li escriu a la Judit, on hi explica com hi viu a la ciutat, menjant pasta i arròs; jugant amb una nena; no podent sortir de l'edifici; veient com els seus pares pateixen; i l'única cosa que l'impulsa a viure és un amulet, l'ànima d'un violí.
- Olga.
- Mare d'en Louise.
- Kurt.
- Luca.
- Franz.
Enllaços externs
- Matalí, Ester F. «Critica: “El silenci dels arbres” d’Eduard Márquez». La Finestra Digital, 17-12-2007.
- Cisneros, Javier «Eduard Márquez, voluntat d'estil, Javier Cisnerosa». LletrA, 2007 [Consulta: 17 maig 2013]. «[L'autor] continua narrant en tercera persona i en rigorós present, que, en aquesta ocasió fins i tot, s'amplia als salts en el temps i als freqüents flash-backs dels protagonistes. Malgrat la dificultat d'aquest repte, l'articulació amb el relat principal és reeixida i s'aconsegueix un corprenedor efecte de proximitat dels records.»
- Miró, Carles «La barrera del so» (pdf). Avui, 09-10-2003, pàg. XV.