Can Garrigó: diferència entre les revisions
m Suprimida Categoria:Districte de Sant Andreu; Afegida Categoria:Geografia del districte de Sant Andreu usant HotCat |
m Corregit: nom en que es > nom amb què es |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
== El pla d'urbanització == |
== El pla d'urbanització == |
||
El 1896, quan Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, s'aprova el pla d'urbanització de la finca dins de la planificació de l'eixample de Sant Andreu que preveia un tramat de carrers en quadrícula per unir el nucli antic de Sant Andreu, el barri Santa Eulàlia de Vilapicina i la barriada dels [[El Congrés i els Indians|Indians]]. D'aquest pla de Can Garrigó destaca el nom |
El 1896, quan Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, s'aprova el pla d'urbanització de la finca dins de la planificació de l'eixample de Sant Andreu que preveia un tramat de carrers en quadrícula per unir el nucli antic de Sant Andreu, el barri Santa Eulàlia de Vilapicina i la barriada dels [[El Congrés i els Indians|Indians]]. D'aquest pla de Can Garrigó destaca el nom amb què es bategen els carrers on s'utilitzen les lletres de l'abecedari: A, B, C, D, E, F, G, H, I i J. Avui en dia encara hi ha un carrer que manté el seu nom original, ara rotulat [[carrer de la Jota]]. |
||
El mateix any 1896 mor Josep Vilardebó i Moret, propietari de can Garrigó, i la finca l'hereda el seu nebot [[Marcel·lí Vilardebó i Farnés]]. L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó vén Can Garrigó a [[Maria dels Àngels Puig i España]]. A partir d'aquest moment la finca es comença a segregar i a vendre per a la construcció d'habitatges. A la dècada dels anys 1920 s'urbanitzen els passatges de l'[[passatge de l'Arquitecte Millàs|Arquitecte Millàs]] i de [[passatge de Santa Eulàlia|Santa Eulàlia]]. La darrera part de la finca de cultiu continua funcionant fins a l'any 1961 quan [[Delmir de Caralt i Puig]], fill de Maria dels Àngels Puig, expulsa la família Campmany, masovera a la casa des de la dècada de 1830, i s'enderroca la masia. |
El mateix any 1896 mor Josep Vilardebó i Moret, propietari de can Garrigó, i la finca l'hereda el seu nebot [[Marcel·lí Vilardebó i Farnés]]. L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó vén Can Garrigó a [[Maria dels Àngels Puig i España]]. A partir d'aquest moment la finca es comença a segregar i a vendre per a la construcció d'habitatges. A la dècada dels anys 1920 s'urbanitzen els passatges de l'[[passatge de l'Arquitecte Millàs|Arquitecte Millàs]] i de [[passatge de Santa Eulàlia|Santa Eulàlia]]. La darrera part de la finca de cultiu continua funcionant fins a l'any 1961 quan [[Delmir de Caralt i Puig]], fill de Maria dels Àngels Puig, expulsa la família Campmany, masovera a la casa des de la dècada de 1830, i s'enderroca la masia. |
||
Revisió del 00:28, 10 feb 2016
Can Garrigó fou una finca de cultiu situada al barri de Santa Eulàlia de Vilapicina, a l'antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Actualment, la major part dels terrenys que ocupaven aquesta finca són dintre del districte de Nou Barris. El seu nom original fou Manso Sentmenat perquè els primers propietaris foren la família Sentmenat que ostentaven els títols nobiliaris de marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau. L'única construcció original a dins de la finca era la masia del mateix nom.
El pla d'urbanització
El 1896, quan Sant Andreu de Palomar encara era un municipi independent, s'aprova el pla d'urbanització de la finca dins de la planificació de l'eixample de Sant Andreu que preveia un tramat de carrers en quadrícula per unir el nucli antic de Sant Andreu, el barri Santa Eulàlia de Vilapicina i la barriada dels Indians. D'aquest pla de Can Garrigó destaca el nom amb què es bategen els carrers on s'utilitzen les lletres de l'abecedari: A, B, C, D, E, F, G, H, I i J. Avui en dia encara hi ha un carrer que manté el seu nom original, ara rotulat carrer de la Jota.
El mateix any 1896 mor Josep Vilardebó i Moret, propietari de can Garrigó, i la finca l'hereda el seu nebot Marcel·lí Vilardebó i Farnés. L'1 de juny de 1900, Marcel·lí Vilardebó vén Can Garrigó a Maria dels Àngels Puig i España. A partir d'aquest moment la finca es comença a segregar i a vendre per a la construcció d'habitatges. A la dècada dels anys 1920 s'urbanitzen els passatges de l'Arquitecte Millàs i de Santa Eulàlia. La darrera part de la finca de cultiu continua funcionant fins a l'any 1961 quan Delmir de Caralt i Puig, fill de Maria dels Àngels Puig, expulsa la família Campmany, masovera a la casa des de la dècada de 1830, i s'enderroca la masia.
Bibliografia
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- DDAA. Les masies de Sant Andreu de Palomar, inventari de cases de pagès andreuenques. Barcelona: Ed. Llop Roig. 2014. ISBN 978-84-616-7016-1.