Estat d'ànim: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Corregit: conclusió de que, contràriament > conclusió que, contràriament
Línia 7: Línia 7:
Segons alguns psicòlegs com Robert Thayer, l'estat d'ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió.<ref> Thayer, Robert I. (1996). '' The origin of everyday Moods: Managing energy, tensió and stress ''. New York, NY: Oxford University Press. </ref> Segons aquesta teoria, l'estat d'ànim divergiría entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), considerant-se el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat. Thayer també defensa una connexió especial entre alimentació i exercici físic amb l'estat d'ànim.<ref> Thayer, Robert I. (2001). '' Calm Energy ''. New York, NY: Oxford University Press. </ref>
Segons alguns psicòlegs com Robert Thayer, l'estat d'ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió.<ref> Thayer, Robert I. (1996). '' The origin of everyday Moods: Managing energy, tensió and stress ''. New York, NY: Oxford University Press. </ref> Segons aquesta teoria, l'estat d'ànim divergiría entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), considerant-se el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat. Thayer també defensa una connexió especial entre alimentació i exercici físic amb l'estat d'ànim.<ref> Thayer, Robert I. (2001). '' Calm Energy ''. New York, NY: Oxford University Press. </ref>


Una recent [[metaanàlisi]] va arribar a la conclusió de que, contràriament a l'estereotip de l'artista patidor, la felicitat és un dels factors que propicien la [[creativitat]], mentre que un baix estat d'ànim propiciaria menors nivells d'aquesta.<ref > Baas, M., De Dreu, C., & Nijstad, B. (2008). A meta-analysis of 25 years of mood-creativity research: Hedonic tones, activation, or regulatory focus? '' Psychological Bulletin '', 134 '' '', 779-806. </ref>
Una recent [[metaanàlisi]] va arribar a la conclusió que, contràriament a l'estereotip de l'artista patidor, la felicitat és un dels factors que propicien la [[creativitat]], mentre que un baix estat d'ànim propiciaria menors nivells d'aquesta.<ref > Baas, M., De Dreu, C., & Nijstad, B. (2008). A meta-analysis of 25 years of mood-creativity research: Hedonic tones, activation, or regulatory focus? '' Psychological Bulletin '', 134 '' '', 779-806. </ref>


== Vegeu també ==
== Vegeu també ==

Revisió del 00:34, 25 feb 2016

L'estat d'ànim és un estat emocional que roman durant un període més o menys llarg. Els estats d'ànim es diferencien de les emocions en què són menys específics, menys intensos, més duradors i menys donats a ser activats per un determinat estímul o esdeveniment.[1]

Els estats d'ànim solen tenir una determinada valència, o el que és el mateix, se sol parlar de bon i de mal estat d'ànim. A diferència de les emocions, com la por o la sorpresa, un estat d'ànim pot durar hores o dies.

També es diferencien del temperament o la personalitat, els quals generalment no solen tenir un component temporal, sinó que són actituds permanents en el temps. No obstant això, determinats tipus de personalitats, com l'optimisme o la neurosi poden predisposar al subjecte a uns determinats estats d'ànim. Certes alteracions de l'estat d'ànim com la depressió o el trastorn bipolar formen una classe de patologies anomenades trastorns de l'estat d'ànim.

Segons alguns psicòlegs com Robert Thayer, l'estat d'ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió.[2] Segons aquesta teoria, l'estat d'ànim divergiría entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), considerant-se el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat. Thayer també defensa una connexió especial entre alimentació i exercici físic amb l'estat d'ànim.[3]

Una recent metaanàlisi va arribar a la conclusió que, contràriament a l'estereotip de l'artista patidor, la felicitat és un dels factors que propicien la creativitat, mentre que un baix estat d'ànim propiciaria menors nivells d'aquesta.[4]

Vegeu també

Referències

  1. Thayer, Robert I. (1989). The biopsychology of mood and arousal . New Yok, NY: Oxford University Press.
  2. Thayer, Robert I. (1996). The origin of everyday Moods: Managing energy, tensió and stress . New York, NY: Oxford University Press.
  3. Thayer, Robert I. (2001). Calm Energy . New York, NY: Oxford University Press.
  4. Baas, M., De Dreu, C., & Nijstad, B. (2008). A meta-analysis of 25 years of mood-creativity research: Hedonic tones, activation, or regulatory focus? Psychological Bulletin , 134 , 779-806.