Francesc Martí i Viladamor: diferència entre les revisions

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Categoria:Puigcerdanencs
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Francesc Martí i Viladamor''' ([[Puigcerdà]], [[30 d'agost]] de [[1616]] - [[Perpinyà]], [[21 de desembre]] del [[1687]])<ref>{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 2 d'octubre de 2013| pàgines = 386-388 | llengua = castellà }}</ref><ref>{{ref publicació|nom=Javier|cognom=Antón Pelayo|nom2=Montse|cognom2=Jiménez Sureda|títol=Francisco Martí i Viladamor: un pro-francés durante la "Guerra dels Segadors"|publicació=Manuscrits|exemplar=nº 9|data=Enero 1991|pàgines=289-304|url=http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/download/23190/92437}}</ref> format a Barcelona com a [[jurista|jurisconsult]] fou [[fiscal]] de la [[Batllia General de Catalunya]] i un dels enviats al Congrés de [[Münster]] el [[1646]] per negociar la pau amb el [[Regne de França]], traí l'encàrrec del [[Consell de Cent]] i de la [[Diputació del General]], conspirant per a la incorporació del [[Rosselló]] a França. Al seu retorn a Catalunya fou desposseït dels seus càrrecs i el [[1652]] passà a França on fou protegit del bisbe [[Pèire de Marca]].<ref>{{GEC|0040703|Francesc Martí i Viladamor}}</ref> Va escriure, una desena d'obres, els títol de les quals són:
'''Francesc Martí i Viladamor''' ([[Puigcerdà]], [[30 d'agost]] de [[1616]] - [[Perpinyà]], [[21 de desembre]] del [[1687]])<ref>{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 2 d'octubre de 2013| pàgines = 386-388 | llengua = castellà }}</ref><ref>{{ref publicació|nom=Javier|cognom=Antón Pelayo|nom2=Montse|cognom2=Jiménez Sureda|títol=Francisco Martí i Viladamor: un pro-francés durante la "Guerra dels Segadors"|publicació=Manuscrits|exemplar=nº 9|data=Enero 1991|pàgines=289-304|url=http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/download/23190/92437}}</ref> format a Barcelona com a [[jurista|jurisconsult]] fou [[fiscal]] de la [[Batllia General de Catalunya]] i un dels enviats al Congrés de [[Münster]] el [[1646]] per negociar la pau amb el [[Regne de França]], traí l'encàrrec del [[Consell de Cent]] i de la [[Diputació del General]], conspirant per a la incorporació del [[Rosselló]] a França. Al seu retorn a Catalunya fou desposseït dels seus càrrecs i el [[1652]] passà a França on fou protegit del bisbe [[Pèire de Marca]].<ref>{{GEC|0040703|Francesc Martí i Viladamor}}</ref> Va escriure, una desena d'obres, els títol de les quals són:<ref>[Jesús Gascón García. "Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)". ''Titivillus''. Nº 1 (2015), p. 341-358]</ref>
* «''El verdadero ángel de luz''».
* ''El verdadero ángel de luz'', 1640. Conservat en còpies manuscrites.
* «''Avisos del castellano fingido''».
* ''Avisos del castellano fingido al insigne Principado de Cataluña''. Barcelona: Gabriel Nogués, 1641.
* «''Noticia universal de Cataluña''», quan estava treballant aquesta obra en defensa de Catalunya en les turbulències de 1640 ([[Guerra dels Segadors]]), va sortir la «''Proclamación Católica''» de [[Gaspar Sala i Berart|Sala]] i va tenir llavors que treure moltíssimes coses de la seva per evitar repeticions; dedicada als concelleres i savi Consell de Cent de Barcelona.
* ''Noticia universal de Cataluña''. [Barcelona : Sebastià de Cormellas, 1640]. Sense peu d'impremta, però d'aquest impressor; mentre estava treballant aquesta obra en defensa de Catalunya en les turbulències de 1640 ([[Guerra dels Segadors]]), va sortir la «'Proclamación Católica'' de [[Gaspar Sala i Berart|Sala]], que tenia un plantejament similar, i va haver de fer modificacions per a evitar repeticions. Encarregada pel Consell de Cent de Barcelona, va tenir un gran èxit i se'n feren dues edicions més en [[1641]], impreses per [[Llorenç Déu]] i el mateix Cormellas, a més d'una traducció al portuguès publicada a Lisboa també en 1641.
* «''Delirios de la pasión en la muerte de la envidia''».
* ''Delirios de la pasión en la muerte de la envidia''. Barcelona: Llorenç Déu, 1641.
* «''Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña, y Francia contra Castilla''».
* ''Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña, y Francia contra Castilla''. Barcelona: Llorenç Déu, 1641. L'obra es publicà però fou retirada immediatament de la circulació per les autoritats per la postura obertament profrancesa; en [[1643]] torna al mercat, amb l'afegit d'un nou plec on explica la prohibició.
* ''Catalonia sub Urbano foeliciter renata, amota vi iustitiaque eminente: politica vera, regimen certum optimae reipublicae''. Barcelona: Sebastià de Cormellas, 1642. Publicada sota el pseudònim de Marc Tixell, probablement per la prohibició de l'obra anterior.
* «''Política verdadera, regimiento cierto de una buena República''».
* «''Triunfos del amor, gloria del afecto, fiestas de la lealtad verdadera''».
* ''Triunfos del amor, gloria del afecto, fiestas de la lealtad verdadera''. Barcelona: por Gabriel Nogués, 1642. També publicada sense nom d'autor, encara que apareix en un poema acròstic a l'interior.
* «''Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae; pro jure eligendi Christianissimum Monarcham''». Publicada en llatí a Barcelona pel Consell de Cent per Sebastianum a Cormellas 1654. Hi havia una altra impressió feta a Viena (Àustria), de la qual es conservava un exemplar a la biblioteca de [[carmelites descalços]] de Barcelona.
* ''Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae; pro jure eligendi Christianissimum Monarcham''. Barcelona: Sebastià de Cormellas, 1644.<ref>Torres Amat, al seu ''Diccionario'', cita una altra impressió feta a Viena (Àustria), de la qual diu que hi havia un exemplar a la biblioteca de [[carmelites descalços]] de Barcelona: no se'n coneix cap exemplar enlloc i probablement sigui una errada de Torres.</ref>.
* «''Defensa de la autoridad en las eclesiásticas personas''», publicada l'any 1646 quan era advocat de la Batllia de Catalunya, sobre el fet de tres capitulars de la catedral de Barcelona. Imprèsa a Barcelona per Pedro Juan Dexén.
* ''Defensa de la autoridad en las eclesiásticas personas del Principado de Cataluña''. Barcelona: Pedro Juan Dexeu, 1646. Publicada quan era advocat de la Batllia de Catalunya, sobre el fet de tres capitulars de la catedral de Barcelona.
* ''Manifiesto de la fidelidad catalana y perversidad enemigo''. [París : Imprimerie royale], 1646.<ref>[La datació i l'impressor, desconegudes fins al moment, es troben a: Jesús Gascón García. "Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)". ''Titivillus''. Nº 1 (2015), p. 341-358]</ref> Obra que, en defensar els arguments contraris a la posició de les autoritats catalanes durant la negociació de la pau, va provocar la seva desgràcia.
* «''Manifiesto de la fidelidad catalana y perversidad enemigo''», impresa a París el 1648
* ''Temas de la locura. ó embustes de la malicia''. París: Julien Jacquin, 1648. És una autodefensa i resposta jurídica al seu procés judicial, i en concret a l'al·legació de Dídac Cisteller (Barcelona, 1647) que l'acusava. En ella explica detalladament la seva activitat política i les seves obres.
* «''Espejo de Catalanes''» impresa a Barcelona sense data ni el nom de l'impressor (possiblement després del 1640)
* «''Temas de la locura. ó embustes de la malicia''», impresa a París per Julián Juaquin el 1648 com a resposta jurídica a l'al·legació contra la publicada pel Dr Cisteller a la ciutat de Barcelona any 1647.


Malgrat que l'autor havia anunciat que preparava un ''Espejo de catalanes'', no va arribar a acabar-lo ni a publicar-lo mai.
==Referències==
==Referències==
{{referències|2}}
{{referències|2}}

Revisió del 19:51, 5 març 2016

Francesc Martí i Viladamor (Puigcerdà, 30 d'agost de 1616 - Perpinyà, 21 de desembre del 1687)[1][2] format a Barcelona com a jurisconsult fou fiscal de la Batllia General de Catalunya i un dels enviats al Congrés de Münster el 1646 per negociar la pau amb el Regne de França, traí l'encàrrec del Consell de Cent i de la Diputació del General, conspirant per a la incorporació del Rosselló a França. Al seu retorn a Catalunya fou desposseït dels seus càrrecs i el 1652 passà a França on fou protegit del bisbe Pèire de Marca.[3] Va escriure, una desena d'obres, els títol de les quals són:[4]

  • El verdadero ángel de luz, 1640. Conservat en còpies manuscrites.
  • Avisos del castellano fingido al insigne Principado de Cataluña. Barcelona: Gabriel Nogués, 1641.
  • Noticia universal de Cataluña. [Barcelona : Sebastià de Cormellas, 1640]. Sense peu d'impremta, però d'aquest impressor; mentre estava treballant aquesta obra en defensa de Catalunya en les turbulències de 1640 (Guerra dels Segadors), va sortir la «'Proclamación Católica de Sala, que tenia un plantejament similar, i va haver de fer modificacions per a evitar repeticions. Encarregada pel Consell de Cent de Barcelona, va tenir un gran èxit i se'n feren dues edicions més en 1641, impreses per Llorenç Déu i el mateix Cormellas, a més d'una traducció al portuguès publicada a Lisboa també en 1641.
  • Delirios de la pasión en la muerte de la envidia. Barcelona: Llorenç Déu, 1641.
  • Cataluña en Francia, Castilla sin Cataluña, y Francia contra Castilla. Barcelona: Llorenç Déu, 1641. L'obra es publicà però fou retirada immediatament de la circulació per les autoritats per la postura obertament profrancesa; en 1643 torna al mercat, amb l'afegit d'un nou plec on explica la prohibició.
  • Catalonia sub Urbano foeliciter renata, amota vi iustitiaque eminente: politica vera, regimen certum optimae reipublicae. Barcelona: Sebastià de Cormellas, 1642. Publicada sota el pseudònim de Marc Tixell, probablement per la prohibició de l'obra anterior.
  • Triunfos del amor, gloria del afecto, fiestas de la lealtad verdadera. Barcelona: por Gabriel Nogués, 1642. També publicada sense nom d'autor, encara que apareix en un poema acròstic a l'interior.
  • Praesidium inexpugnabile principatus Cathaloniae; pro jure eligendi Christianissimum Monarcham. Barcelona: Sebastià de Cormellas, 1644.[5].
  • Defensa de la autoridad en las eclesiásticas personas del Principado de Cataluña. Barcelona: Pedro Juan Dexeu, 1646. Publicada quan era advocat de la Batllia de Catalunya, sobre el fet de tres capitulars de la catedral de Barcelona.
  • Manifiesto de la fidelidad catalana y perversidad enemigo. [París : Imprimerie royale], 1646.[6] Obra que, en defensar els arguments contraris a la posició de les autoritats catalanes durant la negociació de la pau, va provocar la seva desgràcia.
  • Temas de la locura. ó embustes de la malicia. París: Julien Jacquin, 1648. És una autodefensa i resposta jurídica al seu procés judicial, i en concret a l'al·legació de Dídac Cisteller (Barcelona, 1647) que l'acusava. En ella explica detalladament la seva activitat política i les seves obres.

Malgrat que l'autor havia anunciat que preparava un Espejo de catalanes, no va arribar a acabar-lo ni a publicar-lo mai.

Referències

  1. ↑ Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 386-388 [Consulta: 2 octubre 2013]. 
  2. ↑ Antón Pelayo, Javier; Jiménez Sureda, Montse «Francisco Martí i Viladamor: un pro-francés durante la "Guerra dels Segadors"». Manuscrits, nº 9, Enero 1991, pàg. 289-304.
  3. ↑ «Francesc Martí i Viladamor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ [Jesús Gascón García. "Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)". Titivillus. Nº 1 (2015), p. 341-358]
  5. ↑ Torres Amat, al seu Diccionario, cita una altra impressió feta a Viena (Àustria), de la qual diu que hi havia un exemplar a la biblioteca de carmelites descalços de Barcelona: no se'n coneix cap exemplar enlloc i probablement sigui una errada de Torres.
  6. ↑ [La datació i l'impressor, desconegudes fins al moment, es troben a: Jesús Gascón García. "Publicar en tiempos convulsos: problemas bibliográficos en algunas ediciones de Francesc Martí i Viladamor durante la Guerra de Cataluña (1640-1652)". Titivillus. Nº 1 (2015), p. 341-358]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Martí_i_Viladamor&oldid=16594320»