Oreneta: diferència entre les revisions
m Corregit: - (gal.licisme). + (gal·licisme). |
referenciant |
||
Línia 21: | Línia 21: | ||
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}} |
{{Legend|#E0CF01|Zona de cria|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#007D1D|Resident|border=1px solid #aaa}}{{Legend|#0080FF|Zona d'hivernada|border=1px solid #aaa}} |
||
}} |
}} |
||
L''''oreneta comuna''' o '''oreneta vulgar''' (''Hirundo rustica''), |
L''''oreneta comuna''' o '''oreneta vulgar''' (''Hirundo rustica''), '''oronella''' (al [[País Valencià]], a les [[Balears]] i [[Andorra]]) i '''oroneta'''<ref>Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de [[Puçol]] i [[Acció Ecologista - Agró]]. 2016</ref> o '''orandella/orondella''' (al [[País Valencià]]) són uns [[ocells]] [[gregari]]s; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en [[colònia (biologia)|colònies]]. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les [[migració|migracions]], volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'[[Àfrica]] al setembre. Fan [[niu]]s de [[Fang (geologia)|fang]] arrodonits i més oberts que els de l'[[oreneta cuablanca]], i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els [[ràfec]]s, en [[porxo]]s o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.<ref>{{cita matheu}}</ref> |
||
Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida. |
Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida. |
Revisió del 23:33, 29 abr 2016
Hirundo rustica | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Envergadura | 0,32 m |
Nombre de cries | 4,25 |
Període d'incubació de l'ou | 13,5 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22712252 |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Hirundinidae |
Gènere | Hirundo |
Espècie | Hirundo rustica Linnaeus, 1758 |
Tipus taxonòmic | Hirundo |
Nomenclatura | |
Basiònim | Hirundo rustica savignii |
Distribució | |
L'oreneta comuna o oreneta vulgar (Hirundo rustica), oronella (al País Valencià, a les Balears i Andorra) i oroneta[1] o orandella/orondella (al País Valencià) són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre. Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, sota els ràfecs, en porxos o sota els balcons. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[2]
Mengen cucs, i alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un esser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.
Noms dialectals
orandella (Vila Joiosa) i orondella (Alacant); també orandella, orendella i orandilla a diverses poblacions de la Marina Baixa.
orandeta o volandreta al Pallars.
orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.
A la Catalunya del Nord: olendra (aulendra)/orendra/orenda, orèndol (aurèndola ??)(abrèndol)/a(u)rendola/orendola/(i)rendola-randola i arondella (Vallespir), rondola (capcinès conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme).
Referències
- ↑ Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005.
Enllaços externs
- Vídeos, fotografies i gravacions d'oreneta a Internet Bird Collection (en anglès).
- Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC