Antoni Noguera i Balaguer: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - l'anima de + l'ànima de
m Corregit: - les continues polèmiques + les contínues polèmiques
Línia 3: Línia 3:
A més dels estudis musicals es preparà per la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la ''Capella de Manacor'', societat coral que fundà amb en [[Antoni Josep Pont]] el [[1897]] i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.
A més dels estudis musicals es preparà per la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la ''Capella de Manacor'', societat coral que fundà amb en [[Antoni Josep Pont]] el [[1897]] i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.


Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la ''Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa'', conferència llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]] (Ciutat de Palma) ''La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', conferència donada en el Cercle Mallorquí ([[1895]]), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les continues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.
Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la ''Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa'', conferència llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]] (Ciutat de Palma) ''La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', conferència donada en el Cercle Mallorquí ([[1895]]), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les contínues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.


De les seves composicions les principals són: ''La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca'', cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'''Himne de la capella'', i per a piano ''Trois danses sur des airs populaires de l'Ile de Mjorque'' ([[Barcelona]], R. Fornell, [[1901]]; melodies populars, miniatures i sonatines.
De les seves composicions les principals són: ''La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca'', cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'''Himne de la capella'', i per a piano ''Trois danses sur des airs populaires de l'Ile de Mjorque'' ([[Barcelona]], R. Fornell, [[1901]]; melodies populars, miniatures i sonatines.

Revisió del 12:06, 2 maig 2016

Antoni Noguera Balaguer (Ciutat de Palma, 1860 - 1904) fou un compositor mallorquí que treballà sobre la música popular a les Balears.

A més dels estudis musicals es preparà per la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la Capella de Manacor, societat coral que fundà amb en Antoni Josep Pont el 1897 i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.

Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, Barcelona, 1893). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa, conferència llegida en la Capella de Manacor el dia 26 de març de 1899 (Ciutat de Palma) La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales, conferència donada en el Cercle Mallorquí (1895), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les contínues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.

De les seves composicions les principals són: La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca, cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'Himne de la capella, i per a piano Trois danses sur des airs populaires de l'Ile de Mjorque (Barcelona, R. Fornell, 1901; melodies populars, miniatures i sonatines.

Entre moltes altres coses, escrigué en notació musical el cant de la Sibil·la que abans s'havia transmès d'oïda i compongué la peça musical Flor de Murta damunt les melodies anònimes de flabiol dels Cossiers de Montuïri. El futurista mallorquí Gabriel Alomar li dedicà una monografia el 1905.

Bibliografia

--79.155.137.134 (discussió) 19:59, 12 març 2012 (CET)