Antoni Noguera i Balaguer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 12:06, 2 maig 2016

Antoni Noguera Balaguer (Ciutat de Palma, 1860 - 1904) fou un compositor mallorquí que treballà sobre la música popular a les Balears.

A més dels estudis musicals es preparà per la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la Capella de Manacor, societat coral que fundà amb en Antoni Josep Pont el 1897 i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.

Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, Barcelona, 1893). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa, conferència llegida en la Capella de Manacor el dia 26 de març de 1899 (Ciutat de Palma) La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales, conferència donada en el Cercle Mallorquí (1895), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les contínues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.

De les seves composicions les principals són: La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca, cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'Himne de la capella, i per a piano Trois danses sur des airs populaires de l'Ile de Mjorque (Barcelona, R. Fornell, 1901; melodies populars, miniatures i sonatines.

Entre moltes altres coses, escrigué en notació musical el cant de la Sibil·la que abans s'havia transmès d'oïda i compongué la peça musical Flor de Murta damunt les melodies anònimes de flabiol dels Cossiers de Montuïri. El futurista mallorquí Gabriel Alomar li dedicà una monografia el 1905.

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 975 (ISBN 84-239-4538-3)

--79.155.137.134 (discussió) 19:59, 12 març 2012 (CET)

@@ Línia 3: / Línia 3: @@
 A més dels estudis musicals es preparà per la carrera d'enginyer de camins, però després tornà a la música, afició de la qual ja l'arrossegava. Cultiva la literatura musical amb feliç enginy, distingint-se per la desimboltura de la seva ploma, l'agudesa i amenitat del seu esperit units a un sa criteri i molt modern. Enamorat del cant popular portà a tot les seves tendències folklòriques. Fou l'ànima de la ''Capella de Manacor'', societat coral que fundà amb en [[Antoni Josep Pont]] el [[1897]] i que encarnà el pensament artístic de Noguera, tant en el gènere religiós com en el líric-profà, classicisme polifònic d'una banda, accent popular d'un altra.
-Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la ''Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa'', conferència llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]] (Ciutat de Palma) ''La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', conferència donada en el Cercle Mallorquí ([[1895]]), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les continues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.
+Publicà un estudi sobre la música popular mallorquina amb el títol ''Memoria sobre los cantos, bailes y tocatas populares de la Isla de Mallorca'' (Tipografia de Víctor Berdós y Feliu, [[Barcelona]], [[1893]]). Aquesta obra obtingué el Primer Premi del Segon concurs de la ''Ilustración Musical Hispano-Americana. Música religiosa'', conferència llegida en la ''Capella de Manacor'' el dia [[26 de març]] de [[1899]] (Ciutat de Palma) ''La canción popular y las nuevas nacionalidades musicales'', conferència donada en el Cercle Mallorquí ([[1895]]), i gran nombre de cròniques i articles periodístics, molts per les contínues polèmiques musicals de Ciutat de Palma.
 De les seves composicions les principals són: ''La balanguera, Sesta, Lo fill de l'ànima, Hivernenca'', cançons papulars mallorquines per a orfeó; l'''Himne de la capella'', i per a piano ''Trois danses sur des airs  populaires de l'Ile de Mjorque'' ([[Barcelona]], R. Fornell, [[1901]]; melodies populars, miniatures i sonatines.