Juan Ricci

Retaule major de San Millán de Yuso

Juan Ricci (Madrid, 1600- abadia de Montecassino, 1681) fou un pintor barroc espanyol. A més de la pintura, també destacà com a escriptor de tractats de teologia, geometria, arquitectura i pintura. Arribà a ser predicador general del seu orde i sembla que fou proposat per a bisbe.

Fill d'Antonio Ricci, pintor italià establert a Espanya per a treballar a la decoració del Monestir de l'Escorial, i germà de Francisco Ricci, també pintor, Juan probablement inicià el seu aprenentatge com a pintor amb el seu pare, encara que sembla que freqüentà el taller de Juan Bautista Maíno.

El 7 de desembre de 1627 ingressà en l'orde benedictí al Monestir de Montserrat, del que fou expulsat en 1640 pel seu ardent castellanisme, encara que sempre signà com a "fill de Montserrat". Mestre del príncep Baltasar Carlos, en oposar-se a l'elecció de l'abat de Montserrat feta pel rei, per considerar-la il·legal, perdé el seu càrrec a palau.

Després de sortir de la cort realitzaria la major part de la seva obra per als monestirs als que residí: Irache, Santo Domingo de Silos o San Millán de la Cogolla, entre d'altres; la major part dels que pintà a Montserrat es perderen en l'incendi de la Guerra del Francès. El 1662 es traslladà a Roma i el 1670 a l'abadia de Montecassino, on morí el 1681.

Galeria

• 
  Portada del manuscrit Pintura sabia, de Juan de Ricci
• 
  Làmina XVI de la Pintura Sabia
• 
  Sant Pere, al retaule major de San Millán de Yuso
• 
  Sant Pau, del retaule de San Millán
• 
  Retaule de San Millán de Yuso
• 
  Sant Emilià, del retaule de San Millán de Yuso
• 
  Alfonso VII de Castella, al Saló de Reis del Monestir de San Millán
• 
  Sanç el Gran de Navarra, Monestir de San Millán

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Juan Ricci