Jove Catalunya: diferència entre les revisions
m Corregit: fins el(s) -> fins al(s) |
{{Infotaula d'organització}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula d'organització}} |
|||
La '''Jove Catalunya''' fou el primer grup obertament [[catalanisme|catalanista]], influïda per [[Giuseppe Mazzini]] i pel [[romanticisme]], i amb alguns matisos radicals, fundat a [[Barcelona]] el [[1870]] i que es va mantenir fins al [[1875]]. És considerada precedent de la [[Unió Catalanista]]. En foren fundadors [[Àngel Guimerà]], [[Pere Aldavert i Martorell]], [[Joaquim Riera i Bertran]], [[Josep Roca i Roca]], [[Lluís Domènech i Montaner]], [[Francesc Matheu i Fornells]], [[Josep Pella i Forgas]], [[Ramon Picó i Campamar]] i [[Antoni Aulèstia i Pijoan]]. El seu òrgan era [[La Gramalla]], editat per [[Francesc Pelagi Briz]], i el seu primer president fou [[Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta]]. Tenia uns 50 socis. |
La '''Jove Catalunya''' fou el primer grup obertament [[catalanisme|catalanista]], influïda per [[Giuseppe Mazzini]] i pel [[romanticisme]], i amb alguns matisos radicals, fundat a [[Barcelona]] el [[1870]] i que es va mantenir fins al [[1875]]. És considerada precedent de la [[Unió Catalanista]]. En foren fundadors [[Àngel Guimerà]], [[Pere Aldavert i Martorell]], [[Joaquim Riera i Bertran]], [[Josep Roca i Roca]], [[Lluís Domènech i Montaner]], [[Francesc Matheu i Fornells]], [[Josep Pella i Forgas]], [[Ramon Picó i Campamar]] i [[Antoni Aulèstia i Pijoan]]. El seu òrgan era [[La Gramalla]], editat per [[Francesc Pelagi Briz]], i el seu primer president fou [[Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta]]. Tenia uns 50 socis. |
||
Revisió del 07:18, 25 juny 2016
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup d'humans  |
| Ideologia política | catalanisme |
| Història | |
| Creació | 1869 |
| Data de dissolució o abolició | 1875 |
| Governança corporativa | |
| Òrgan de premsa | La Gramalla |
La Jove Catalunya fou el primer grup obertament catalanista, influïda per Giuseppe Mazzini i pel romanticisme, i amb alguns matisos radicals, fundat a Barcelona el 1870 i que es va mantenir fins al 1875. És considerada precedent de la Unió Catalanista. En foren fundadors Àngel Guimerà, Pere Aldavert i Martorell, Joaquim Riera i Bertran, Josep Roca i Roca, Lluís Domènech i Montaner, Francesc Matheu i Fornells, Josep Pella i Forgas, Ramon Picó i Campamar i Antoni Aulèstia i Pijoan. El seu òrgan era La Gramalla, editat per Francesc Pelagi Briz, i el seu primer president fou Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Tenia uns 50 socis.
Inicialment l'entitat tenia un caràcter exclusivament literari, però no es va poder mantenir al marge del debat polític i això va provocar la seva dissolució el 1875. Dissolució que portaren a terme l'Isidre Reventós i Amiguet, junt amb Manuel Pau Torres i Reyató. Tanmateix, entre ells hi havia un independentisme latent, posat de manifest en la capçalera de la correspondència: Salut i Catalunya independenta.
Fonts
- Jordi Llorens i Vila El primer catalanisme independentista a El Temps d'Història, abril de 2005