Mandala

Mandala budista amb la deessa Prajnaparamita al centre (segle xix).

Un mandala (मण्डल), literalment "cercle" o "roda" en sànscrit, és un símbol ritual i espiritual propi del budisme i l'hinduisme, que representa l'univers. Per extensió, també s'anomena mandala un dibuix, pintura o baix relleu, normalment amb trets geomètrics, que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial fins a formar una figura circular o concèntrica. La forma bàsica dels mandala és la d'un quadrat amb quatre portes en forma de T, que contenen un cercle amb un punt central, anomenat bindu, i s'hi poden trobar punts o eixos de simetria radial, de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central.

Als mandales se'ls dóna una significació mística i simbòlica.

• Mística: representen un tot i una unitat alhora. El seu centre i les seves polaritats positives i negatives estan totalment relacionades, i aquestes formen una dansa al voltant del centre. Podem arribar a la conclusió que el món i moltes de les figures que componen la vida són circulars o esfèriques, per exemple: la terra, les partícules, les cèl·lules, els planetes, les pedres dels rius, el circuit del sistema solar, les galàxies... Són mandales.
• Simbòlica: simbolitzen tot l'univers, n'expliquen l'aparició, l'existència i la desaparició. En tots els mandales, la manifestació principal se'n troba al centre; l'objectiu n'és servir d'instrument de contemplació i de concentració, i els seus elements bàsics són figures geomètriques contraposades i concèntriques. El cercle exterior té sempre una funció unificadora.

Els llibres de mandales, generalment, obren camins cap a la reflexió sobre el món i sobre un mateix. N'hi ha de diferents orígens i són ideals per a la meditació. Pintar un mandala ens pot informar, entre altres coses, dels nostres estats d'ànim i de les nostres inquietuds. Ens hem d'autoconèixer molt bé per a llegir un mandala correctament i entendre què som i què ens manca. Mai hem d'anar a buscar en el mandala només el vessant estètic, el que ens importa és què ens suggereix a nosaltres mateixos la figura i per què la pintem.

S'utilitzen tant en l'edificació arquitectònica (baixos relleus, rajoles, pintures, rosetons...) com en les produccions plàstiques budistes.

El mandala i el budisme

Mandala de Kalachakra significa en sànscrit «roda del temps» o «roda de la vida». És un mandala que els lames confeccionen amb sorra de colors. Una de les seves característiques és la seva manca de permanència: es construeix de bell nou. Normalment, hi assisteix el Dalai-Lama, qui en col·loca el primers grans de sorra al centre, i els monjos el continuen construint mentre en mediten el significat. Es realitza l'ofrena un cop acabat i, posteriorment, se'n procedeix a la dissolució, atès que tot és transitori i mutable.

Al Mandala de Kalachakra hi trobem representat el palau de cinc nivells, on resideix la divinitat Kalatxakra i la seva consort Vixvamata, que simbolitzen la compassió i la saviesa. S'hi representen també les altres 722 divinitats menors. Segons l'antiga tradició budista, aquest mandala conté tres únics i simultanis cercles, en què se'ns mostra una completa visió cosmològica de l'univers, una descripció detallada de la naturalesa humana i, finalment, un camí per assolir, mitjançant la reflexió, la saviesa i la compassió, el nirvana.

Enllaços externs

• Mandalas, de franc, (dibuixos circulars) preparats per a imprimir i acolorir per a la gent gran
• Barcelona 2004
• Museu de Pollença
• Rüdiger Dahlke, El Poder de los Mandalas, RBA Coleccionables. Barcelona 2003