Pau de Miró i March: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m dades amb la mateixa referència
enllaç
Línia 12: Línia 12:
{{Filera de successions
{{Filera de successions
|títol=[[Llista d'alcaldes de Reus|Alcalde de Reus]]<br/>[[Fitxer:Escut de Reus.svg|40px|Escut de Reus]]
|títol=[[Llista d'alcaldes de Reus|Alcalde de Reus]]<br/>[[Fitxer:Escut de Reus.svg|40px|Escut de Reus]]
|abans= Ramon Nicolau
|abans= [[Ramon de Nicolau i Ferrer]]
|després= Marià Grau
|després= Marià Grau
|anys=1773 - 1774}}
|anys=1773 - 1774}}

Revisió del 19:30, 18 gen 2017

Infotaula de personaPau de Miró i March
Biografia
Naixementsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1802 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Alcalde de Reus
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, comerciant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAgustí de Miró i de Folch Modifica el valor a Wikidata

Pau de Miró i de March (Reus, ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.

Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[1] Va ser un dels promotors de la balandra Mare de Déu de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.

Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures. El seu fill Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, va incrementar el patrimoni.[2]

Referències

  1. Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678. 
  2. Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306. 


Càrrecs públics
Precedit per:
Ramon de Nicolau i Ferrer
Alcalde de Reus
Escut de Reus

1773 - 1774
Succeït per:
Marià Grau