Pau de Miró i March: diferència entre les revisions
m dades amb la mateixa referència |
enllaç |
||
Línia 12: | Línia 12: | ||
{{Filera de successions |
{{Filera de successions |
||
|títol=[[Llista d'alcaldes de Reus|Alcalde de Reus]]<br/>[[Fitxer:Escut de Reus.svg|40px|Escut de Reus]] |
|títol=[[Llista d'alcaldes de Reus|Alcalde de Reus]]<br/>[[Fitxer:Escut de Reus.svg|40px|Escut de Reus]] |
||
|abans= Ramon Nicolau |
|abans= [[Ramon de Nicolau i Ferrer]] |
||
|després= Marià Grau |
|després= Marià Grau |
||
|anys=1773 - 1774}} |
|anys=1773 - 1774}} |
Revisió del 19:30, 18 gen 2017
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XVIII Reus (Baix Camp) |
Mort | 1802 Reus (Baix Camp) |
Alcalde de Reus | |
Activitat | |
Ocupació | polític, comerciant |
Família | |
Fills | Agustí de Miró i de Folch |
Pau de Miró i de March (Reus, ? - 1802) va ser un comerciant i terratinent català.
Fill de Pau Miró i Claveguera, no abandonà el món dels negocis malgrat l'ennobliment familiar. Seguí en el comerç, com el seu pare, i va consolidar i augmentar la fortuna familiar. Es va casar el 1757 amb Maria Francesca de Folch i de Peyrí, filla de Francesc de Folch, cavaller, que vivia a Vila-seca. La seva dona va morir el 1771 i va ser enterrada al convent de Sant Francesc. Pau de Miró va tenir un paper molt actiu en la vida social i econòmica de Reus. Membre, com el seu pare, de la Reial Mestrança de Sevilla, cavaller amb escut d'armes, va ser alcalde de Reus el 1773-1774. S'enriquí amb l'especulació urbana, venent terrenys familiars situats al carrer de Llovera i al carrer Ample, quan començava l'expansió de la ciutat.[1] Va ser un dels promotors de la balandra Mare de Déu de Misericòrdia, feta construir per elements de la burgesia comercial reusenca per dedicar-la al cors i armada amb setze canons, tot aprofitant l'oportunitat que oferia la declaració de guerra de Carles III a la Gran Bretanya i que va actuar des del 1779 fins, almenys, el 1783 amb un cert èxit.
Va voler eixamplar el Palau Miró, la casa que el seu pare havia començat a construir a la plaça de les Monges, a Reus, a l'actual Plaça de Prim, i va intentar comprar diversos terrenys en aquell indret, sense aconseguir-ho. Al morir, el 1802, se li calculava una fortuna de més de 100.000 lliures. El seu fill Agustí de Miró i de Folch, comerciant i militar, va incrementar el patrimoni.[2]
Referències
- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. La burgesia mercantil de Reus ennoblida durant el segle XVIII. Tarragona: La Diputació, 1994, p. 53 i 126. ISBN 8487123678.
- ↑ Anguera, Pere. Urbanisme i arquitectura de Reus. Reus: La Caixa, 1988, p. 106. ISBN 8440423306.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Ramon de Nicolau i Ferrer |
Alcalde de Reus 1773 - 1774 |
Succeït per: Marià Grau |