Escombra

Una escombra o granera.

Una escombra o granera és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc., lligat generalment al cap d'un bastó o canya, que s'utilitza per a treure la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.

Tipus d'escombres

:Escombra de boix en una porta de la Sagrada Família.

• Escampa: escombra de palma i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc.
• Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
• Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc.
• Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill o escombrall : escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc, etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita raspallera o herba granera (Centaurea salmantica).
• Baleja o baleig : escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.

L'escombra a la cultura

Des de temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra, ja que es pensava que, untada amb segons quins ungüents, les bruixes l'encavalcaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar. Aquesta associació es manté en obres modernes de fantasia.

Les escombres fan un paper clau en els embolics de Mickey a Fantasia (pel·lícula) i també en ridiculitzar els romans a la historieta Astèrix als Jocs Olímpics.

Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això apareixen associades a santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània. Igualment tenen aquesta connotació en històries com el conte popular La rateta que escombrava l'escaleta.

Vegeu també

• Escombreta de vàter
• Eixugador

Bibliografia

• Dundes, A. "Jumping the Broom": On the origin and meaning of an African American Wedding Custom (en anglès). núm. 109 (433). The Journal of American Folklore, 1996, pàgs. 324-329. 
• Gabriel Dumont Institute. (2001). Broom Dance, Metisfest 2001.The Virtual Museum of Metis History and Culture. Gabriel Dumont Institute of Native Studies and Applied Research. Es pot consultar en línia: http://www.metismuseum.ca (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escombra

• Història de l'ús de la granera com a instrument de bruixeria. (anglès)
• Paraules nostres: Escombrall, Joan Albert Ribas

Viccionari