Ecònomic (diàleg)

Ecònomic

(grc) Οἰκονομικός
Tipus	obra literària
Fitxa
Autor	Xenofont
Llengua	grec antic
Dades i xifres
Gènere	diàleg socràtic i tractat
Personatges	Sòcrates

L'Oeconomicus (Οικονoμικός) de l'escriptor grec Xenofont és un diàleg socràtic que tracta de l'economia domèstica i l'agricultura. És una de les primeres obres d'economia i una font important per al coneixement de la història social i intel·lectual de l'Atenes clàssica. A més de l'economia domèstica, el diàleg tracta temes com les qualitats d'homes i dones, les seves relacions, la vida rural enfront de la urbana, l'esclavitud, la religió i l'educació. Els estudiosos situen la redacció d'aquesta obra en els últims anys de la vida de Xenofont, potser desprès de l'any 362 aC. Ciceró va traduir l'Oeconomicus al llatí, i l'obra va ser molt popular durant el Renaixement i va ser traduïda a diversos idiomes.

Resum

El diàleg amb el qual s'obre l'obra, i que li serveix de marc, té lloc entre Sòcrates i Critóbul, el fill de Critó. En ell Sòcrates discuteix el concepte de "riquesa", i ho identifica amb la vàlua i el benestar, no només amb les possessions. Relaciona la moderació en la despesa i el treball dur amb la prosperitat de l'economia domèstica. La data de redacció d'aquesta part de l'obra no pot ser anterior al 401 aC., atès que a 4.18 hi ha una referència a la batalla de Cunaxa. Quan Cristòbul pregunta per les tasques relacionades amb la gestió de l'economia domèstica, Sòcrates confessa la seva ignorància sobre el tema, però refereix el que va sentir referent a un pròsper granger (kaloskagathos) anomenat Iscòmac. En la conversa referida per Sòcrates, Iscòmac descriu els mètodes que va usar per educar a la seva dona per la governació de la llar, els seus costums al govern dels esclaus, així com la tecnologia usada en les granges. Uns dos terços del diàleg es dedica a la discussió entre Sòcrates i Iscòmac. Al final de l'obra no es torna a la discussió amb Critòbul.

Composició i preceptes de Oeconomicus

Hi ha cinc parts principals:

• A. La propietat i el valor
• B. La parella
• C. Els administradors provisionals
• D. Els principis bàsics de l'agricultura
• E. L'art de ser obeït

A. La propietat i el valor

Capítol I. Definició de l'economia. Definició de propietats. L'efecte de les passions

El diàleg entre Sòcrates i Critòbul comença amb una discussió sobre l'economia i la riquesa, aquest últim es refereix al que és útil, és a dir, quin avantatge té. S'ha de demostrar amb l'exemple què s'ha de fer i no fer.

D'acord amb Sòcrates, qui desitja ser feliç i fer el que li pot portar bona vida ha de viure sense un amo. El que nega el treball amb el pretext de no tenir un amo o d'acceptar-ho en tenen un; el que diu que roman sense mestre és sota el jou de les males passions que l'impedeixen fer les seves obligacions, les seves ordres i comandaments. La submissió a les passions fa incapaç de kalokagathie; les passions són criticades per Sòcrates perquè impedeixen el kalokagathie, la noblesa de caràcter, com els diners perquè el desig i la passió de tenir-ne i de guardar-ne impedeix fer el bé útil i que pot dir-se allò que és útil: fins i tot l'enemistat és un bé quan un sap com fer que sigui útil.

Capítol II. La comparació de la riquesa de Sòcrates i Critòbul. Critòbul demana a Sòcrates ajuda i els seus consells

Critòbul és pres en exemple de servilisme als seus diners per Sòcrates que empra un to burleta, i es diu lliure al contrari de Critòbul, a qui incumbeixen càrregues obligatòries. Sòcrates explica que el pobre viu més plàcidament que el ric: no ha de suportar els problemes de la seva situació econòmica, (paràsits, amics interessats, l'obligació de mantenir el seu rang, litúrgies, etc.) i, si cal, els seus amics sempre li poden prestar diners. Ens trobem amb el menyspreu socràtic per a les litúrgies quan fa esment de contribucions pesades per a la ramaderia dels cavalls, el finançament d'un cor i i de competicions de gimnàstica, l'equip d'un trirrem i per l'impost de guerra ("Isfora").

Capítol III. Necessitat de l'ordre i del mètode. El paper de la dona

En primer lloc, l'ordre i el mètode són necessaris, Xenofont demostra per una sèrie d'estris que inquieta més als servidors que els seus amos que els assetgen per la seva falta d'ordre, demostrant amb això que el lloc ocupat per al bé és de poca importància, sempre que el lloc d'emmagatzematge és adequat; les persones que ajusten bé la seva casa tenen un lloc particular com els vasos destinats als sacrificis, un altre per a la vaixella de taula, que els instruments de conreu estan col·locats en un altre lloc, i els armes amb guerra, a part.

Iscòmac tracta a la seva dona amb delicadesa, prenent-se un temps per familiaritzar-a la seva manera de vida, retraient les faltes que comet com un defecte en la seva instrucció, i el que ignora depèn de la responsabilitat del seu marit. Aconsegueix fer-se obeir amb submissió, devoció i afecció, i sap que per la qualitat de la seva instrucció, la seva dona, quan es mostrarà millor que ell, li serveixen al seu torn com un exemple i mestre.

L'esclau i el cavall tenen com a punt comú una edat ideal a la qual cal comprar-los, per a la qualitat de servei que ofereix la seva joventut, i perquè aquesta qualitat pot millorar-se amb l'edat. Sòcrates li respon a Critòbul que pot mostrar als agricultors feliços de fer veure, de mostrar el resultat del seu art.

Capítol IV. Sentència d'artesans. La guerra i l'agricultura. Exemple del rei persa. Exemple de Cir el Jove

El resultat de l'agricultura, els plaers dels cultius d'aliments no està exempta de dificultats, la delícia dels plats és evident amb un exercici del cos. Xenofont oposa l'artesà a la pagesia organitzat en els pobles; les possessions dels ciutadans van ser governats per diversos esclaus de confiança, que esmenta Iscòmac: aquestes terres van ser repartits i un comissari - també esclau - al qual també va educar als interessos de l'amo - quan les terres es van unir en un sol domini.

Els oficis d'artesans es duen a terme en baixa estima, aquests treballs arruïnen el cos dels obrers que els exerceixen i també dels que els manen, obligant-los a una vida casolana o sedentaris..

Comentari i interpretació

Aquest diàleg ha rebut últimament molta atenció per part de diferents escoles de pensament. Leo Strauss va escriure un comentari polític-filosòfic sobre el diàleg; ho va considerar un examen irònic de la naturalesa de l'home noble, de la virtut i de les relacions domèstiques.

Michel Foucault va dedicar un capítol de la seva Història de la sexualitat (1976–1984) a "La casa de Iscòmac".Foucault va prendre la descripció de Xenofont de la relació entre Iscòmac i la seva dona com una expressió clàssica de la ideologia sobre el poder a l'antiga Grècia, segons la qual el control per part de l'home de les seves emocions es reflectia externament en el seu control sobre la seva esposa, els seus esclaus i els seus subordinats polítics. Seguint a Foucault estudiosos feministes i historiadors socials han estudiat l'Oeconomicus com una font per les actituds gregues sobre la relació entre homes i dones, però s'han succeït diferents interpretacions. Uns veuen l'actitud de Xenofont com misògina i patriarcal, mentre uns altres mantenen que, en certa manera, fou un protofeminista.

La via d'interpretació irònica ha tractat a Iscòmac com l'objecte d'una sàtira, més que com un model per Xenofont. Molts han suggerit que el Iscòmac del diàleg és el mateix home la família del qual va ser ridiculitzada a l'oratòria política atenesa. Després de la mort d'aquest Iscòmac, la seva vídua es va traslladar a viure amb la seva filla i el seu gendre Calias, i aviat va quedar embarassada d'aquest, la qual cosa va conduir a un intent de suïcidi de la filla. Sovint es va parodiar a Calias en les comèdies ateneses per la seva incontinència sexual i el seu pseudo intel·lectualisme.

Com a font d'informació històrica sobre Sòcrates, alguns estudiosos neguen valor a les obres de Xenofont, mentre que uns altres com Leo Strauss encara els donen molt crèdit.

Bibliografia

• Jenofonte (1993). Recuerdos de Sócrates; Económico; Banquete; Apología de Sócrates. Madrid: Gredos. ISBN 978-84-249-1619-0.
• Strauss, Leo, Xenophon's Socratic Discourse: An Interpretation of the "Oeconomicus", Ithaca: Cornell University Press, 1970 ISBN 1-890318-96-5
• Xenophon, The Shorter Socratic Writings: "Apology of Socrates to the Jury", "Oeconomicus", and "Symposium," trans. and with interpretive essays by Robert C. Bartlett, with Thomas Pangle and Wayne Ambler, Ithaca: Cornell University Press, The Agora Editions, 1996 ISBN 0-8014-7298-9

Enllaços externs

• Text espanyol, traduït per Ambrosio Ruiz Bamba.
  • Text anglès, amb índex electrònic, al Projecte Perseus.
    • Text grec a Wikisource.
    • Text grec al lloc de la Bibliotheca Augustana (Augsburg).
• José Vela Tejada, de la Universitat de Saragossa: Sobre l'Oeconomicus (cap al final de la pàgina).