Teoria de les col·lisions: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: necessària per tal que > necessària perquè
Ampliació i referències
Línia 1: Línia 1:
La '''teoria de les col·lisions''' explica de forma qualitativa com ocorren les reaccions químiques elementals en fase gasosa, relacionant la velocitat de la reacció amb la concentració dels reactius. Aquesta teoria es basa en la idea que les partícules de reactiu xoquen, però només una petita fracció ho fan amb energia suficient per interaccionar de forma eficaç. Això es deu al fet que només una part tenen l'energia i l'orientació adequada per tal de trencar els [[Enllaç químic|enllaços]] existents i crear-ne de nous. L'energia mínima necessària perquè això passi s'anomena [[energia d'activació]].
La '''teoria de les col·lisions''' és una explicació quantitativa de les velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa que suposa que una reacció química entre dues molècules es produeix quan xoquen amb la suficient energia cinètica i orientació adequada per a produir la ruptura d'enllaços.


Les hipòtesis en les qual es fonamenta aquesta teoria són:
Aquesta teoria va ser proposada per [[Max Trautz]] i [[William Lewis]], el 1916 i el 1918 respectivament.
# Una reacció química és el resultat del xoc físic, o col·lisió, de dues molècules.
# La [[Velocitat de reacció|velocitat de la reacció]] és proporcional al nombre de col·lisions que es produeixen per unitat de temps i de volum.
# La col·lisió serà reactiva quan tengui lloc amb una energia superior a un valor mínim.
# La distribució de les molècules, en funció de l'energia, compleix amb l'[[estadística de Maxwell-Boltzmann]].
Es fonamenta en la [[teoria cinètica molecular]] dels gasos i considera que l'energia necessària per a l'activació de les molècules fins a un possible estat de transició, procedeix de la pròpia energia molecular, especialment de l'energia cinètica de translació de les molècules, i es transforma en energia d'activació com a conseqüència del xoc amb una altra molècula, la qual també aporta la seva energia cinètica de translació.


Aquesta teoria fou proposada de forma independent pel químic alemany [[Max Trautz]] (1880-1960) el 1916<ref>Trautz, Max. ''Das Gesetz der Reaktionsgeschwindigkeit und der Gleichgewichte in Gasen. Bestätigung der Additivität von Cv-3/2R. Neue Bestimmung der Integrationskonstanten und der Moleküldurchmesser'', Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, Volume 96, Issue 1, Pages 1 - 28, 1916, [http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/abstract/109795783/ABSTRACT]</ref> i de forma més clara i explícita pel químic britànic [[William Lewis|William C. McCullagh Lewis]] (1885-1956) el 1918.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Lewis|nom = W.C.McC.|article = Studies in catalysis. Part IX. The calculation in absolute measure of velocity constants and equilibrium constants in gaseous systems|publicació = J. Chem. Soc., Trans.|url = http://pubs.rsc.org/en/content/articlelanding/1918/ct/ct9181300471#!divAbstract|volum = 113|data = 1918|pàgines = 471-492|doi = 10.1039/CT9181300471}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}
{{Mecanismes de reacció}}
{{Mecanismes de reacció}}



Revisió del 00:20, 22 feb 2017

La teoria de les col·lisions és una explicació quantitativa de les velocitats de les reaccions químiques elementals en fase gasosa que suposa que una reacció química entre dues molècules es produeix quan xoquen amb la suficient energia cinètica i orientació adequada per a produir la ruptura d'enllaços.

Les hipòtesis en les qual es fonamenta aquesta teoria són:

  1. Una reacció química és el resultat del xoc físic, o col·lisió, de dues molècules.
  2. La velocitat de la reacció és proporcional al nombre de col·lisions que es produeixen per unitat de temps i de volum.
  3. La col·lisió serà reactiva quan tengui lloc amb una energia superior a un valor mínim.
  4. La distribució de les molècules, en funció de l'energia, compleix amb l'estadística de Maxwell-Boltzmann.

Es fonamenta en la teoria cinètica molecular dels gasos i considera que l'energia necessària per a l'activació de les molècules fins a un possible estat de transició, procedeix de la pròpia energia molecular, especialment de l'energia cinètica de translació de les molècules, i es transforma en energia d'activació com a conseqüència del xoc amb una altra molècula, la qual també aporta la seva energia cinètica de translació.

Aquesta teoria fou proposada de forma independent pel químic alemany Max Trautz (1880-1960) el 1916[1] i de forma més clara i explícita pel químic britànic William C. McCullagh Lewis (1885-1956) el 1918.[2]

Referències

  1. Trautz, Max. Das Gesetz der Reaktionsgeschwindigkeit und der Gleichgewichte in Gasen. Bestätigung der Additivität von Cv-3/2R. Neue Bestimmung der Integrationskonstanten und der Moleküldurchmesser, Zeitschrift für anorganische und allgemeine Chemie, Volume 96, Issue 1, Pages 1 - 28, 1916, [1]
  2. Lewis, W.C.McC. «Studies in catalysis. Part IX. The calculation in absolute measure of velocity constants and equilibrium constants in gaseous systems». J. Chem. Soc., Trans., 113, 1918, pàg. 471-492. DOI: 10.1039/CT9181300471.