Jordi d'Àustria: diferència entre les revisions
m Robot inserta {{Autoritat}} |
{{Infotaula persona}} |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
|||
'''Jordi d'Àustria''' (nascut el [[1520]] a [[Gant]], - mort a [[Lieja]], el [[1557]]) fou bisbe de [[Brixen]] el [[1525]], [[Arxidiòcesi de València|arquebisbe]] de [[València]] de [[1538]] a [[1544]] i [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]] de [[1544]] fins a la seva mort l'any [[1557]]. |
|||
Era el fill de [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic]] i d"'una de les seves amants segons les fonts una [[Salzburg]]uesa o d'una família noble [[Hongria|hongaresa]]. Va créixer a les [[Disset Províncies]] sota la tutela de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]], junts amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran I]]. Margarida va carregar-lo aviat d'unes [[prebenda|prebendes]] i va obtenir la [[dispensació|dispensa]] [[papa]]l del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare. |
Era el fill de [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic]] i d"'una de les seves amants segons les fonts una [[Salzburg]]uesa o d'una família noble [[Hongria|hongaresa]]. Va créixer a les [[Disset Províncies]] sota la tutela de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]], junts amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran I]]. Margarida va carregar-lo aviat d'unes [[prebenda|prebendes]] i va obtenir la [[dispensació|dispensa]] [[papa]]l del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare. |
||
Revisió del 12:16, 12 maig 2017
  | |
| Nom original | (de) Georg von Österreich |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1504 Gant |
| Mort | 4 maig 1557 (52/53 anys) Lieja |
| Sepultura | Bèlgica |
| Bisbe de Lieja | |
| 16 agost 1544 – ← Corneli de Berghes – Robert de Berghes → Diòcesi: bisbat de Lieja | |
 Arquebisbe de València | |
| 8 abril 1539 (Gregorià) – ← Erard de la Mark – Tomás de Villanueva → Diòcesi: arquebisbat de València | |
| Bisbe de Brixen | |
| 9 abril 1526 – ← Sebastian Sperantius (en)  Diòcesi: bisbat de Brixen | |
| Administrador diocesà | |
| Diòcesi: principat episcopal de Brixen | |
| Bisbe | |
| Diòcesi: principat episcopal de Brixen, bisbat de Lieja | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat Complutense |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1539 (Gregorià)–) |
| Consagració | Francisco Estaña |
| Família | |
| Pare | Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic |
| Germans | Margarida d'Àustria, Corneli d'Àustria i Felip el Bell |
Jordi d'Àustria (nascut el 1520 a Gant, - mort a Lieja, el 1557) fou bisbe de Brixen el 1525, arquebisbe de València de 1538 a 1544 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1544 fins a la seva mort l'any 1557.
Era el fill de Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic i d"'una de les seves amants segons les fonts una Salzburguesa o d'una família noble hongaresa. Va créixer a les Disset Províncies sota la tutela de Margarida d'Àustria, junts amb Carles V i Ferran I. Margarida va carregar-lo aviat d'unes prebendes i va obtenir la dispensa papal del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare.
El 1525 va esdevenir bisbe de Brixen on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el protestantisme i els abusos dins l'església catòlica, mentrestant va omplir missions diplomàtiques a Bolonya, a les Disset Províncies, a Hamburg i a Dinamarca, a Nàpols i Brussel·les. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de València. Carles V va cercar un aliat segur a la dimissió del príncep-bisbe de Lieja Corneli de Berghes.
Durant el viatge de València a Lieja, Francesc I de França va captivar-lo prop de Lió. Després de 22 mesos de captivitat i el pagament d'un llarg rescat va poder prendre efectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós del benestar dels seus subordinats. En la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.[1]
Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir el 1619, Margarida que va esdevenir una abadessa prop de Charleroi (mort el 1604) i Maria (mort després de 1589).
Referències
| Precedit per: Corneli de Berghes |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1544 – 1557 |
Succeït per: Robert de Berghes |