André Bazin: diferència entre les revisions
m bot: -tal i com +tal com |
|||
Línia 31: | Línia 31: | ||
=== Crítica cinematogràfica === |
=== Crítica cinematogràfica === |
||
Bazin va ser part important de la crítica i l'estudi del cinema després de la [[Segona Guerra Mundial]]. A més d'haver editat ''Cahiers du Cinéma'' fins als seus últims dies, una col·lecció de quatre volums (titulada ''Qu'est-ce que le cinéma?'') de les seves obres va ser publicada entre [[1958]] i [[1962]]. Dos d'aquests volums van ser traduïts a l'[[anglès]] a finals dels [[dècada del 1960|anys 1960]] i es van convertir en suports importants per a la cinematografia [[Estats Units d'Amèrica|nord-americana]] i [[encyclopædia Britannica]]. Bazin va tenir molts problemes amb els seus deixebles de ''Cahiers du Cinéma'' tret d'incorporar el feminisme dins del cinema, en contra de les seves opinions de fer només cinema i representar la societat tal |
Bazin va ser part important de la crítica i l'estudi del cinema després de la [[Segona Guerra Mundial]]. A més d'haver editat ''Cahiers du Cinéma'' fins als seus últims dies, una col·lecció de quatre volums (titulada ''Qu'est-ce que le cinéma?'') de les seves obres va ser publicada entre [[1958]] i [[1962]]. Dos d'aquests volums van ser traduïts a l'[[anglès]] a finals dels [[dècada del 1960|anys 1960]] i es van convertir en suports importants per a la cinematografia [[Estats Units d'Amèrica|nord-americana]] i [[encyclopædia Britannica]]. Bazin va tenir molts problemes amb els seus deixebles de ''Cahiers du Cinéma'' tret d'incorporar el feminisme dins del cinema, en contra de les seves opinions de fer només cinema i representar la societat tal com es presetava als seus ulls. |
||
Bazin recolzava els films que mostraven el que el veia com a "realitat objectiva" (com documentals i films de l'escola del [[neorealismo]] [[itàlia|italià]]) i als directors que es feien "invisibles" (com [[Howard Hawks]]). També defensava l'ús de [[focus en profunditat]] ([[Orson Welles]]), plans oberts ([[Jean Renoir]]) i preses en profunditat i preferia el que ell anomenava "continuïtat verdadera" a través de la [[posada en escena]] sobre els experiments en edició i efectes visuals. La seva opinió era oposada a la teòrica cinematogràfica en els [[dècada del 1920|anys 1920]] i els [[dècada del 1930|anys 1930]], la qual s'enfocava en com el cinema pot manipular la realitat. |
Bazin recolzava els films que mostraven el que el veia com a "realitat objectiva" (com documentals i films de l'escola del [[neorealismo]] [[itàlia|italià]]) i als directors que es feien "invisibles" (com [[Howard Hawks]]). També defensava l'ús de [[focus en profunditat]] ([[Orson Welles]]), plans oberts ([[Jean Renoir]]) i preses en profunditat i preferia el que ell anomenava "continuïtat verdadera" a través de la [[posada en escena]] sobre els experiments en edició i efectes visuals. La seva opinió era oposada a la teòrica cinematogràfica en els [[dècada del 1920|anys 1920]] i els [[dècada del 1930|anys 1930]], la qual s'enfocava en com el cinema pot manipular la realitat. |
Revisió del 01:53, 5 març 2018
Biografia | |
---|---|
Naixement | 11 d'abril de 1918 Angers (França) |
Mort | 11 de novembre de 1958 (als 40 anys) Nogent-sur-Marne (França) |
Causa de mort | Causes naturals (Leucèmia ) |
Sepultura | Cemetery of Nogent-sur-Marne (en) |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Formació | École normale supérieure de Saint-Cloud |
Activitat | |
Ocupació | Crític de cine i teòric cinematogràfic |
Ocupador | Cahiers du cinéma |
Gènere | Crítica cinematogràfica |
Família | |
Cònjuge | Janine Bazin (1949–1958), mort del cònjuge |
André Bazin (Angers, França, 18 d'abril de 1918 - Nogent-sur-Marne, França, 11 de novembre de 1958) va ser un influent crític de cinema i teòric cinematogràfic francès.
Biografia
Bazin va néixer en Angers (França) el 1918. Va començar a escriure sobre el cinema el 1943 i va ser un dels fundadors de la revista cinematogràfica Cahiers du cinéma el 1951 junt amb Jacques Doniol-Valcroze i Joseph-Marie Lo Duca.
Crítica cinematogràfica
Bazin va ser part important de la crítica i l'estudi del cinema després de la Segona Guerra Mundial. A més d'haver editat Cahiers du Cinéma fins als seus últims dies, una col·lecció de quatre volums (titulada Qu'est-ce que le cinéma?) de les seves obres va ser publicada entre 1958 i 1962. Dos d'aquests volums van ser traduïts a l'anglès a finals dels anys 1960 i es van convertir en suports importants per a la cinematografia nord-americana i encyclopædia Britannica. Bazin va tenir molts problemes amb els seus deixebles de Cahiers du Cinéma tret d'incorporar el feminisme dins del cinema, en contra de les seves opinions de fer només cinema i representar la societat tal com es presetava als seus ulls.
Bazin recolzava els films que mostraven el que el veia com a "realitat objectiva" (com documentals i films de l'escola del neorealismo italià) i als directors que es feien "invisibles" (com Howard Hawks). També defensava l'ús de focus en profunditat (Orson Welles), plans oberts (Jean Renoir) i preses en profunditat i preferia el que ell anomenava "continuïtat verdadera" a través de la posada en escena sobre els experiments en edició i efectes visuals. La seva opinió era oposada a la teòrica cinematogràfica en els anys 1920 i els anys 1930, la qual s'enfocava en com el cinema pot manipular la realitat.
Bazin creia que una pel·lícula hauria de representar la visió personal del director. Aquesta idea seria de gran importància per al desenvolupament de la teoria d'auteur, la qual es va originar en un article de François Truffaut a Cahiers du Cinéma. Bazin també era un seguidor de la "crítica apreciativa", en la qual els crítics sol poden escriure crítiques de les pel·lícules que els van agradar i així promoure la crítica constructiva.
Enllaços externs
- «André Bazin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- André Bazin a Internet Movie Database (anglès)
- "El muntatge prohibit", article sobre André Bazin en Planocenital.(castellà)