Joan Baptista Solervicens i Pollina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
+ref |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[1904]] - [[Barcelona]], [[1961]]) va ser un [[escriptor]] [[català]]. |
'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[1904]] - [[Barcelona]], [[1961]]) va ser un [[escriptor]] [[català]]. |
||
Inicialment formà part del grup del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les ''Meditacions'' |
Inicialment formà part del grup del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''. Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]], esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites ''Meditacions'' de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref> |
||
[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] ( |
[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] (1935), els idearis de [[Jaume Balmes i Urpià|Jaume Balmes]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]], l'antologia ''La actitud tradicional en Cataluña'' -[[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]], [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Cambó]]- (1961) i ''[[Manuel Duran i Bas|Manuel Durán y Bas]]'' (1965), i també ''Poesies'' (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.<ref name="GEC" /> |
||
Segons memòries de [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] i del col·leccionista [[Frederic Marés Deulovol|Frederic Marés]]:{{CN}} |
Segons memòries de [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] i del col·leccionista [[Frederic Marés Deulovol|Frederic Marés]]:{{CN}} |
||
{{citació|Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò.}} |
{{citació|Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò.}} |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 22:57, 20 març 2018
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Barcelona |
| Mort | 1961 (56/57 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptor |
Joan Baptista Solervicens i Pollina (Barcelona, 1904 - Barcelona, 1961) va ser un escriptor català.
Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet. Fou un dels fundadors de La Veu Gracienca formant després part de l'equip que fundà el diari El Matí. També va ser redactor de La Veu de Catalunya. Assessor de l'editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, d'aquest esforç d'acurada revisió n'és exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra. Corregí, per voluntat de l'autor, les memòries i les inèdites Meditacions de Francesc Cambó tot treballant al seu despatx com a secretari polític.[1]
Humanista, conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de Joan Maragall (1935), els idearis de Jaume Balmes i Antonio Cánovas del Castillo, l'antologia La actitud tradicional en Cataluña -Torras i Bages, Maragall i Cambó- (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.[1]
Segons memòries de Josep Pla i del col·leccionista Frederic Marés:
| « | Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al Conservatori de les Arts del Llibre i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que s'en va parlar dies d'allò. | » |