Rent: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 81.42.234.43. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{vegeu3|el llevat|el [[teatre musical|musical]]|Rent (musical)}} |
{{vegeu3|el llevat|el [[teatre musical|musical]]|Rent (musical)}} |
||
El '''llevat''', '''rent''', '''lleute''' o la '''llevadura''' és qualsevol dels diversos [[fong|fongs]] microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la [[fermentació]] d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. |
El '''llevat''', '''rent''', '''lleute''' o la '''llevadura''' és qualsevol dels diversos [[fong|fongs]] microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la [[fermentació]] d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats<ref name="Kurtzman1">{{ref-llibre |autor=Kurtzman CP, Fell JW|títol=Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.) |editorial=Springer |lloc=Berlin |any=2005 |pàgines=11–30 |isbn=3-540-26100-1}}</ref> que s'estima que són l'1% de totes les espècies de [[fong|fongs]].<ref name="Kurtzman1994">{{ref-publicació |autor=Kurtzman CP |article=Molecular taxonomy of the yeasts |publicació=Yeast |volum=10 |exemplar=13 |pàgines=1727–1740 |any=1994 |pmid=7747515 |doi= 10.1002/yea.320101306}}</ref> |
||
S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats<ref name=Kurtzman1>{{ref-llibre |autor=Kurtzman CP, Fell JW|títol=Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.) |editorial=Springer |lloc=Berlin |any=2005 |pàgines=11–30 |isbn=3-540-26100-1}}</ref> que s'estima que són l'1% de totes les espècies de [[fong|fongs]].<ref name=Kurtzman1994>{{ref-publicació |autor=Kurtzman CP |article=Molecular taxonomy of the yeasts |publicació=Yeast |volum=10 |exemplar=13 |pàgines=1727–1740 |any=1994 |pmid=7747515 |doi= 10.1002/yea.320101306}}</ref> |
|||
Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars mitjançant la formació d'[[hifes]] o [[Hifa|falses hifes]] com es veu en moltes floridures.<ref name=Kurtzman1/> La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 [[Micròmetre (unitat)|µm]] de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La major part dels llevats es reprodueixen asexualment per [[mitosi]], i molts fan això per un procés de divisió asimètrica dit [[gemmació]]. |
Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars mitjançant la formació d'[[hifes]] o [[Hifa|falses hifes]] com es veu en moltes floridures.<ref name=Kurtzman1/> La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 [[Micròmetre (unitat)|µm]] de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La major part dels llevats es reprodueixen asexualment per [[mitosi]], i molts fan això per un procés de divisió asimètrica dit [[gemmació]]. |
||
Els llevats no formen un aplec [[taxonomia|taxonòmic]] o [[filogenètic]] simple. El terme de ''llevat'' sovint es pren com un sinònim per ''Saccharomyces cerevisiae'',<ref name=Kurtzman1994/> però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva localització en dos [[fílum]]s separats: els [[Ascomycota]] i els [[Basidiomycota]]. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'[[ordre (biologia)|ordre]] [[Saccharomycetales]].<ref name="YeastRef2">{{ref-web|url=http://www.yeastgenome.org/VL-what_are_yeast.html |títol=What are yeasts? |obra=Yeast Virtual Library |data= 13 setembre 2009 |consulta= 28 novembre 2009}}</ref> |
Els llevats no formen un aplec [[taxonomia|taxonòmic]] o [[filogenètic]] simple. El terme de ''llevat'' sovint es pren com un sinònim per ''Saccharomyces cerevisiae'',<ref name=Kurtzman1994/> però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva localització en dos [[fílum]]s separats: els [[Ascomycota]] i els [[Basidiomycota]]. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'[[ordre (biologia)|ordre]] [[Saccharomycetales]].<ref name="YeastRef2">{{ref-web|url=http://www.yeastgenome.org/VL-what_are_yeast.html |títol=What are yeasts? |obra=Yeast Virtual Library |data= 13 setembre 2009 |consulta= 28 novembre 2009}}</ref> Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen [[enzims]] capaços de descompondre diversos substrats, principalment els [[sucre]]s. |
||
Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen [[enzims]] capaços de descompondre diversos substrats, principalment els [[sucre]]s. |
|||
Un dels rents més coneguts és l'espècie ''[[Saccharomyces cerevisiae]]''. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de [[fermentació]] industrial, per exemple en la producció de [[cervesa]], [[vi]], [[pa]], producció d'[[antibiòtics]], etcètera. |
Un dels rents més coneguts és l'espècie ''[[Saccharomyces cerevisiae]]''. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de [[fermentació]] industrial, per exemple en la producció de [[cervesa]], [[vi]], [[pa]], producció d'[[antibiòtics]], etcètera. |
||
| Línia 14: | Línia 10: | ||
La reproducció sexual la fan mitjançant [[ascòspores]] o [[basidiòspores]]. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es produeixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare en arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços d'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dins el gènere ''[[Candida]]''. |
La reproducció sexual la fan mitjançant [[ascòspores]] o [[basidiòspores]]. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es produeixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare en arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços d'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dins el gènere ''[[Candida]]''. |
||
== Magnetisme == |
|||
El febrer de 2012 uns recercadors de l'Insitut Wyss i la ''Harvard Medical School'' van desenvolupar un mètode per a induir sensibilitat [[Magnetisme|magnètica]] en els llevats que són un organisme que no és magnètic de manera natural. Aquesta nova propietat podria tenir aplicacions mèdiques, industrials i en la recerca científica. Aquest estudi va paréixer en la revista científica. [[PLoS Biology]].<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2012/02/120228190922.htm Science Daily]</ref> |
El febrer de 2012 uns recercadors de l'Insitut Wyss i la ''Harvard Medical School'' van desenvolupar un mètode per a induir sensibilitat [[Magnetisme|magnètica]] en els llevats que són un organisme que no és magnètic de manera natural. Aquesta nova propietat podria tenir aplicacions mèdiques, industrials i en la recerca científica. Aquest estudi va paréixer en la revista científica. [[PLoS Biology]].<ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2012/02/120228190922.htm Science Daily]</ref> |
||
| Línia 23: | Línia 18: | ||
{{referències}} |
{{referències}} |
||
== Enllaços externs == |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 23:42, 2 juny 2018
El llevat, rent, lleute o la llevadura és qualsevol dels diversos fongs microscòpics unicel·lulars que són importants per llur capacitat a realitzar la fermentació d'hidrats de carboni, que produeix diverses substàncies. S'han descrit unes 1.500 espècies de llevats[1] que s'estima que són l'1% de totes les espècies de fongs.[2]
Encara que els llevats siguin organismes unicel·lulars algunes espècies han esdevingut pluricel·lulars mitjançant la formació d'hifes o falses hifes com es veu en moltes floridures.[1] La mida dels llevats és molt variable segons les espècies, típicament mesuren 3–4 µm de diàmetre, encara que alguns llevats poden arribar a fer 40 µm. La major part dels llevats es reprodueixen asexualment per mitosi, i molts fan això per un procés de divisió asimètrica dit gemmació.
Els llevats no formen un aplec taxonòmic o filogenètic simple. El terme de llevat sovint es pren com un sinònim per Saccharomyces cerevisiae,[2] però la diversitat filogenètica dels llevats es mostra en la seva localització en dos fílums separats: els Ascomycota i els Basidiomycota. Els llevats que fan la gemmació ("llevats veritables") es classifiquen dins l'ordre Saccharomycetales.[3] Els rents a vegades solen estar units entre ells formant cadenes. Produeixen enzims capaços de descompondre diversos substrats, principalment els sucres.
Un dels rents més coneguts és l'espècie Saccharomyces cerevisiae. Aquest rent té la facultat de créixer en forma anaeròbia (sense necessitat d'oxigen) realitzant fermentació alcohòlica. Per aquesta raó s'empra en molts processos de fermentació industrial, per exemple en la producció de cervesa, vi, pa, producció d'antibiòtics, etcètera.
La reproducció sexual la fan mitjançant ascòspores o basidiòspores. Durant la reproducció asexual, un nou rovell sorgeix del llevat mare quan es produeixen les condicions adequades, després d'això el rovell se separa de la mare en arribar a una grandària d'adult. En condicions d'escassesa de nutrients els llevats que són capaços de reproduir-se sexualment formaran ascòspores. Els llevats que no són capaços d'enllestir el cicle sexual complet es classifiquen dins el gènere Candida.
El febrer de 2012 uns recercadors de l'Insitut Wyss i la Harvard Medical School van desenvolupar un mètode per a induir sensibilitat magnètica en els llevats que són un organisme que no és magnètic de manera natural. Aquesta nova propietat podria tenir aplicacions mèdiques, industrials i en la recerca científica. Aquest estudi va paréixer en la revista científica. PLoS Biology.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Kurtzman CP, Fell JW. Biodiversity and Ecophysiology of Yeasts (in: The Yeast Handbook, Gábor P, de la Rosa CL, eds.). Berlin: Springer, 2005, p. 11–30. ISBN 3-540-26100-1.
- ↑ 2,0 2,1 Kurtzman CP «Molecular taxonomy of the yeasts». Yeast, 10, 13, 1994, pàg. 1727–1740. DOI: 10.1002/yea.320101306. PMID: 7747515.
- ↑ «What are yeasts?». Yeast Virtual Library, 13-09-2009. [Consulta: 28 novembre 2009].
- ↑ Science Daily
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rent |