Complement sintàctic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m ot: afegint barra de navegació de funcions sintàctiques
m +enllaç
Línia 10: Línia 10:
Els complements poden portar al seu terme altres components, ja que una de les categories de les llengües naturals és la seva [[recursivitat]].
Els complements poden portar al seu terme altres components, ja que una de les categories de les llengües naturals és la seva [[recursivitat]].


Algunes gramàtiques distingeixen entre complements i adjunts (especialment les d'influència de la teoria de les vàlencies), els primers són obligatoris perquè la frase tingui sentit complet i els adjunts aporten informació suplementària. Aquesta distinció, però, no és acceptada unànimement.
Algunes [[Gramàtica|gramàtiques]] distingeixen entre complements i adjunts (especialment les d'influència de la teoria de les vàlencies), els primers són obligatoris perquè la frase tingui sentit complet i els adjunts aporten informació suplementària. Aquesta distinció, però, no és acceptada unànimement.


[[Categoria:Funcions sintàctiques]]
[[Categoria:Funcions sintàctiques]]

Revisió del 21:21, 30 juny 2018

Per a altres significats, vegeu «Complement (immunologia)».

Un complement, en la sintaxi tradicional, és aquella paraula o conjunt de paraules que depenen d'una altra, anomenada nucli. És, per tant, un tipus de funció sintàctica.

En català, els complements es poden classificar segons diversos criteris:

  • Segons la seva estructura (si és una paraula aïllada, un sintagma....)
  • Segons de quin tipus de paraula depenen: (complement del nom, complements verbals, complement de l'adjectiu....)
  • Segons si aporta una restricció específica o no (criteri que serveix per destriar els modificadors de la resta)

Els complements poden portar al seu terme altres components, ja que una de les categories de les llengües naturals és la seva recursivitat.

Algunes gramàtiques distingeixen entre complements i adjunts (especialment les d'influència de la teoria de les vàlencies), els primers són obligatoris perquè la frase tingui sentit complet i els adjunts aporten informació suplementària. Aquesta distinció, però, no és acceptada unànimement.