Meteorit: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Willamette Meteorite AMNH.jpg|thumb|El [[Willamette (meteorit)|meteorit Willamette]], descobert a l'estat nord-americà d'[[Oregon]]]] |
[[Fitxer:Willamette Meteorite AMNH.jpg|thumb|El [[Willamette (meteorit)|meteorit Willamette]], descobert a l'estat nord-americà d'[[Oregon]]]] |
||
MENJEUME EL PENIS |
|||
La majoria de meteorits deriven de petits [[objecte astronòmic|objectes astronòmics]] anomenats [[meteoroides]], tot i que de vegades també es produeixen per impactes d'[[asteroide]]s. Quan un meteoroide entra a l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]], la fricció, pressió i interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un [[Meteor (astronomia)|meteor]] o estrella fugaç.<ref>{{GDLC|0089000|meteor}}</ref> El terme ''bòlid'' es refereix tant a un cos extraterrestre que col·lideix amb la Terra com a un meteor excepcionalment brillant independentment que al final atenyi la superfície terrestre o no ho faci.<ref>{{GDLC|0019954|bòlid}}</ref> D'una manera més general, un meteorit en la superfície de qualsevol cos celeste és un objecte natural que prové de qualsevol altre lloc de l'espai. S'han trobat meteorits a la [[Lluna]]<ref>{{ref-publicació |cognom=McSween Jr. |nom=Harry Y. |any=1976 |article=A new type of chondritic meteorite found in lunar soil |publicació=Earth and Planetary Science Letters |volum=31 |exemplar=2 |pàgines=193–199 |doi=10.1016/0012-821X(76)90211-9 |bibcode=1976E&PSL..31..193M}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rubin |nom=Alan E. |any=1997 |article=The Hadley Rille enstatite chondrite and its agglutinate-like rim: Impact melting during accretion to the Moon |publicació=Meteoritics & Planetary Science |volum=32 |exemplar=1 |pàgines=135–141|bibcode=1997M&PS...32..135R |doi=10.1111/j.1945-5100.1997.tb01248.x}}</ref> i a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref>{{ref-notícia|títol=Opportunity Rover Finds an Iron Meteorite on Mars |editorial=JPL |data=19 de gener de 2005 | url=http://marsrovers.jpl.nasa.gov/newsroom/pressreleases/20050119a.html }}</ref><ref name="mbdb">[http://www.lpi.usra.edu/meteor/metbull.php Meteoritical Bulletin Database]. Lpi.usra.edu (2011-01-01).</ref> |
La majoria de meteorits deriven de petits [[objecte astronòmic|objectes astronòmics]] anomenats [[meteoroides]], tot i que de vegades també es produeixen per impactes d'[[asteroide]]s. Quan un meteoroide entra a l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]], la fricció, pressió i interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un [[Meteor (astronomia)|meteor]] o estrella fugaç.<ref>{{GDLC|0089000|meteor}}</ref> El terme ''bòlid'' es refereix tant a un cos extraterrestre que col·lideix amb la Terra com a un meteor excepcionalment brillant independentment que al final atenyi la superfície terrestre o no ho faci.<ref>{{GDLC|0019954|bòlid}}</ref> D'una manera més general, un meteorit en la superfície de qualsevol cos celeste és un objecte natural que prové de qualsevol altre lloc de l'espai. S'han trobat meteorits a la [[Lluna]]<ref>{{ref-publicació |cognom=McSween Jr. |nom=Harry Y. |any=1976 |article=A new type of chondritic meteorite found in lunar soil |publicació=Earth and Planetary Science Letters |volum=31 |exemplar=2 |pàgines=193–199 |doi=10.1016/0012-821X(76)90211-9 |bibcode=1976E&PSL..31..193M}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Rubin |nom=Alan E. |any=1997 |article=The Hadley Rille enstatite chondrite and its agglutinate-like rim: Impact melting during accretion to the Moon |publicació=Meteoritics & Planetary Science |volum=32 |exemplar=1 |pàgines=135–141|bibcode=1997M&PS...32..135R |doi=10.1111/j.1945-5100.1997.tb01248.x}}</ref> i a [[Mart (planeta)|Mart]].<ref>{{ref-notícia|títol=Opportunity Rover Finds an Iron Meteorite on Mars |editorial=JPL |data=19 de gener de 2005 | url=http://marsrovers.jpl.nasa.gov/newsroom/pressreleases/20050119a.html }}</ref><ref name="mbdb">[http://www.lpi.usra.edu/meteor/metbull.php Meteoritical Bulletin Database]. Lpi.usra.edu (2011-01-01).</ref> |
||
Revisió del 12:47, 25 set 2018
La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es produeixen per impactes d'asteroides. Quan un meteoroide entra a l'atmosfera, la fricció, pressió i interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un meteor o estrella fugaç.[1] El terme bòlid es refereix tant a un cos extraterrestre que col·lideix amb la Terra com a un meteor excepcionalment brillant independentment que al final atenyi la superfície terrestre o no ho faci.[2] D'una manera més general, un meteorit en la superfície de qualsevol cos celeste és un objecte natural que prové de qualsevol altre lloc de l'espai. S'han trobat meteorits a la Lluna[3][4] i a Mart.[5][6]
Els meteorits tradicionalment s'han dividit en tres categories més àmplies: els meteorits petris (compostos principalment de minerals silicats), els meteorits metàl·lics o siderits (compostos de ferro-níquel metàl·lic) i els litosiderits (que combinen els dos tipus anteriors). Els esquemes moderns de classificació dels meteorits els divideixen segons la seva estructura, composició química i isotròpica i mineralogia.
Els meteorits s'anomenen sempre com el lloc on són trobats,[7] generalment una ciutat pròxima o alguna característica geogràfica. En els casos que es troben molts meteorits en un mateix lloc, el nom pot ser seguit per un número o lletra (per exemple, Allan Hills 84001).
Caiguda de meteorits
La majoria dels meteorits es desintegren en incorporar-se en l'atmosfera terrestre; no obstant això, s'estima que 100 meteorits de mida diversa (des de petits còdols fins a grans roques de la mida d'una pilota de bàsquet) entren a la superfície terrestre cada any, dels quals normalment només se'n recuperen 5 o 6. Pocs meteorits són prou grans per crear cràters que evidenciïn un impacte.
Els grans meteoroides podrien xocar amb la Terra amb una fracció de la seva velocitat còsmica, originant un cràter d'hipervelocitat d'impacte. La mida i tipus del cràter dependria de la mida, de la composició, del grau de fragmentació i de l'angle d'entrada del meteorit. La força d'una col·lisió d'aquestes dimensions tindria el potencial de causar una destrucció molt extensa.[8][9] Els xocs a hipervelocitat més freqüents normalment són causats per un meteorit metàl·lic, els quals són més resistents i transiten intactes en l'atmosfera terrestre. Alguns exemples de cràters causats per meteoroides metàl·lics són el Meteor Crater, els cràters de Wabar i el cràter de Wolfe Creek. En contrast, fins i tot els cossos pedregosos o gelats relativament grans (com els cometes petits o els asteroides) i que arriben a pesar milions de tones es frenen en l'atmosfera i, per tant, no produeixen cràters d'impacte.[10] Encara que tals esdeveniments no són freqüents, poden provocar una considerable commoció: el famós cràter de Tunguska probablement va resultar de tal incident.
Existeixen diversos fenòmens ben documentats sobre caigudes de meteorits, encara que eren massa petits per produir cràters d'hipervelocitat.[11] L'estela de foc que es genera quan el meteoroide passa a través de l'atmosfera pot ser molt brillant, fins i tot de tanta intensitat com la llum Sol, encara que la majoria són molt difusos i no es poden apreciar ni durant la nit. S'ha informat d'albiraments de diversos colors que inclouen al groc, el verd i el vermell. Els flaixos i les explosions de llum poden ocórrer mentre l'objecte es desintegra. Sovint, durant les caigudes de meteorits s'escolten explosions, detonacions i rugits que poden ser causats per explosions sòniques, així com ones expansives que resulten de la fragmentació del cos. Aquests sons es poden escoltar en àmplies àrees que arriben a abastar diversos milers de quilòmetres quadrats. No és inusual que, després del pas de l'estela de foc, en l'atmosfera hi romangui un rastre de pols durant un cert temps.
Quan els meteoroides passen a través de l'atmosfera, les seves superfícies es fonen i experimenten l'ablació. Durant aquest procés poden ser esculpits en diverses formes, donant per resultat profundes empremtes en forma d'osques sobre les seves superfícies anomenades els regmaglipts. Si el meteoroide manté una orientació fixa durant cert temps, pot desenvolupar una forma similar a la cònica. En sofrir la desacceleració, la capa superficial fosa se solidifica en una fina crosta de fusió, que en la majoria dels meteorits és negra (tot i que en algunes acondrites la crosta de fusió pot ser lleugerament vermellosa). En els meteorits pedregosos, la zona afectada per la calor tan sols abasta uns quants mil·límetres de gruix; pel que fa als meteorits metàl·lics (que són millors conductors de calor), l'estructura de metall pot resultar afectada per la calor fins a un centímetre per sota de la superfície. S'ha reportat que quan aterren els meteorits són una mica càlids al tacte, però mai no són extremadament calents.
Els meteoroides que experimenten la fragmentació en l'atmosfera poden caure en forma de pluja de meteorits, les quals poden variar des de tan sols unes quantes roques fins a milers. L'àrea sobre la qual cau una pluja de meteorits es coneix com "camp de dispersió". Els camps de dispersió solen tenir forma el·líptica d'eix major paral·lel a la direcció de vol del meteoroide. En la majoria dels casos, els meteorits més grans d'una pluja són trobats una mica més lluny que la resta de les roques dins del camp de dispersió.
Tipus de meteorits
La majoria de meteorits són meteorits petris, classificats en condrites i acondrites. Tan sols un 6% dels meteorits són meteorits metàl·lics o una barreja de roca i metall (litosiderits).
Aproximadament, un 86% dels meteorits que cauen sobre la Terra són condrites:[6][12][13] adquireixen el seu nom de les petites partícules rodones que contenen. Aquestes partícules, o còndrules, es componen principalment de minerals de silicat fosos mentre es trobaven flotant lliurement en l'espai. Les condrites també contenen petites quantitats de matèria orgànica –que inclou els aminoàcids– i grans presolars. Típicament, les condrites tenen uns 4.550 milions d'anys d'antiguitat i es creu que representen materials del cinturó d'asteroides que mai no van conformar grans cossos. Igual que els cometes, els asteroides condrítics són alguns dels materials més antics del sistema solar.
D'altra banda, prop d'un 8% dels meteorits que cauen sobre la Terra són acondrites, de les quals algunes són similars a les roques ígnies terrestres. La majoria de les acondrites són roques antigues i es creu que representen material cristal·lí dels asteroides. Una gran família d'acondrites (els meteorits HED) pot ser que s'originés a l'asteroide (4) Vesta; d'altres deriven de diferents asteroides. A part d'aquests, hi ha dos petits grups d'acondrites especials, ja que aquests són més joves i no semblen provenir del cinturó d'asteroides: un d'aquests grups prové de la Lluna, i inclou roques similars a les que van ser portades a la Terra pels programes Apollo i el Lunik; l'altre grup té una alta probabilitat que sigui originari de Mart.
Al voltant del 5% dels meteorits que cauen són metàl·lics, amb trossos de ferro-níquel tals com la camacita i la taenita. Es creu que la majoria dels meteorits metàl·lics provenen del centre d'alguns asteroides que alguna vegada van estar fosos en un de sol. Igual com a la Terra, el metall més dens va restar separat del material de silicat i ubicat cap al centre de l'asteroide, formant una base. Després que l'asteroide se solidifiqués, es va fragmentar per una col·lisió contra altres asteroides. A causa de l'absència de ferro en les àrees on s'han fet troballes –tals com l'Antàrtida– es pensa que, encara que el ferro constitueix aproximadament el 5% de les roques recuperades, pot ser que realment siguin molt menys comuns que el que se suposava.
Finalment, els litosiderits constitueixen l'1% restant. Es tracta d'una barreja dels metalls ferro-níquel i minerals de silicat. Es creu que un tipus de meteorit anomenat palasites es va originar a la zona límit sobre les regions base on es van originar els meteorits metàl·lics. Un altre tipus de litosiderits són els mesosiderites.
Bòlids
Un bòlid és un tipus de meteor molt brillant la massa del qual és superior a uns 10 grams o la seva magnitud és inferior a -3 (generalment s'accepta que sigui tant o més brillant que Venus o Júpiter). En entrar a l'atmosfera terrestre s'origina una gran estela que pot ser observada des de diversos centenars de quilòmetres de distància sobre la superfície, i presenta l'aparença d'una esfera de foc en comptes d'un aspecte puntual o estel·lar. L'estela lluminosa que deixa al seu pas persisteix un temps superior a les desenes de segons i pot arribar a ser de diversos minuts i fins i tot de mitja hora. Arriba acompanyat de fenòmens acústics tals com una explosió, i a vegades es poden trobar a terra alguns fragments del meteor que resisteixen a la completa volatilització al seu pas per l'atmosfera. Cada any penetren en l'atmosfera entre 50.000 i 100.000 bòlids.
Pel·lícules sobre impactes
- Meteor (1979). Dir. Ronald Neame. Int. Siguin Connery, Natalie Wood, Henry Fonda, Martin Landau.
- Deep Impact (1998). Dir. Mimi Leder. Int. Elijah Wood, Morgan Freeman, James Cromwell, Robert Duvall.
- Armageddon (1998). Dir. Michael Bay. Int. Bruce Willis, Liv Tyler, Ben Affleck, Billy Bob Thornton.
Notes
Referències
- ↑ «meteor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «bòlid». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ McSween Jr., Harry Y. «A new type of chondritic meteorite found in lunar soil». Earth and Planetary Science Letters, 31, 2, 1976, pàg. 193–199. Bibcode: 1976E&PSL..31..193M. DOI: 10.1016/0012-821X(76)90211-9.
- ↑ Rubin, Alan E. «The Hadley Rille enstatite chondrite and its agglutinate-like rim: Impact melting during accretion to the Moon». Meteoritics & Planetary Science, 32, 1, 1997, pàg. 135–141. Bibcode: 1997M&PS...32..135R. DOI: 10.1111/j.1945-5100.1997.tb01248.x.
- ↑ «Opportunity Rover Finds an Iron Meteorite on Mars». JPL, 19-01-2005.
- ↑ 6,0 6,1 Meteoritical Bulletin Database. Lpi.usra.edu (2011-01-01).
- ↑ Meteoritical Society Guidelines for Meteorite Nomenclature (anglès)
- ↑ Chapman et al. (2001)
- ↑ Make your own impact at the University of Arizona
- ↑ Bland P.A. and Artemieva, N A. (2006) The rate of small impacts on Earth. Meteoritics and Planetary Science 41, 607-631.
- ↑ Sears, SR. W. (1978) The Nature and Origin of Meteorites, Oxford Univ. Press, New York.
- ↑ The NHM Catalogue of Meteorites. Internt.nhm.ac.uk.
- ↑ MetBase. Metbase.de.
Vegeu també
Enllaços externs
- Meteorite.fr - Tot sobre els meteorits (francès)
- Meteoritical Society (anglès)
- Museu d'història natural - Catàleg de meteorits (anglès)