José Monasterio Ituarte: diferència entre les revisions
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article |
|||
Línia 51: | Línia 51: | ||
===Post Guerra=== |
===Post Guerra=== |
||
En [[1940]] va ser nomenat [[Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem|cavaller gran creu de l'Ordre de Sant |
En [[1940]] va ser nomenat [[Orde de Sant Llàtzer de Jerusalem|cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Llàtzer de Jerusalem]]. Va ser [[Tinent General|tinent general]]. Al setembre de [[1943]], va enviar una carta al [[General Franco]], al costat d'altres oficials, en la que segons la seva opinió havia d'implantar-se la [[Monarquia]] a Espanya. Malgrat això va ser nomenat [[capità general]] de la [[V Regió Militar]] ([[Saragossa]]) i de la [[III Regió Militar]] ([[València]]). Va ser procurador en Corts.<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-125&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2874410%29.NDIP. MONASTERIO ITUARTE, JOSE], Índex del Congrés dels Diputats</ref> |
||
== Referències == |
== Referències == |
Revisió del 16:41, 17 oct 2018
José Monasterio Ituarte (Palma de Mallorca, 1882 - València, 4 de desembre de 1952) va ser un militar espanyol, oficial de l'arma de cavalleria que va combatre al Marroc i en el bàndol revoltat durant la Guerra civil espanyola. Va aconseguir el grau de general.[1] Era cosí germà de José Moscardó e Ituarte.[2]
Biografia
Militar de cavalleria. Va combatre en la campanya del Marroc. Durant la República va ser ajudant del ministre de la Guerra, Gil-Robles en 1935.
Guerra Civil
Va col·laborar amb el general Miguel Cabanellas en la preparació del Cop d'Estat del 18 de juliol del 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola. En declarar-se la guerra estava destinat a Saragossa, on es va unir a la rebel·lió. Va aconseguir l'enllaç de l'Exèrcit del Nord amb l'Exèrcit del Sud en Arenas de San Pedro (Àvila), el 9 de setembre de 1936. Va ser ascendit a general i nomenat cap de la primera Divisió de Cavalleria durant tota la guerra. Va participar en nombrosos combats i va derrotar a les forces de la República en el riu Alfambra (Terol) al febrer de 1938, on va dirigir el que s'ha considerat l'última càrrega de cavalleria de la història militar d'Espanya. Al mateix temps era Cap de les Milícies i conseller nacional de FET i de les JONS.
Post Guerra
En 1940 va ser nomenat cavaller gran creu de l'Ordre de Sant Llàtzer de Jerusalem. Va ser tinent general. Al setembre de 1943, va enviar una carta al General Franco, al costat d'altres oficials, en la que segons la seva opinió havia d'implantar-se la Monarquia a Espanya. Malgrat això va ser nomenat capità general de la V Regió Militar (Saragossa) i de la III Regió Militar (València). Va ser procurador en Corts.[3]
Referències
- ↑ Jose Monasterio Ituarte, Auñamendi Eusko Enziklopedia
- ↑ LA ACADEMIA DE CABALLERÍA Y SUS DIRECTORES (1931-1939) TENIENTE CORONEL MONASTERIO
- ↑ MONASTERIO ITUARTE, JOSE, Índex del Congrés dels Diputats
Enllaços externs
- José Monasterio Ituarte (castellà)