Antic Teatre Municipal de Figueres: diferència entre les revisions
{{Infotaula edifici}} |
m duplicat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{duplicat|Teatre Principal de Figueres}} |
|||
{{fusió a|Teatre-Museu Dalí|data=abril de 2017}} |
{{fusió a|Teatre-Museu Dalí|data=abril de 2017}} |
||
{{Infotaula edifici}} |
{{Infotaula edifici}} |
||
Revisió del 20:03, 5 gen 2019
 |
S'ha proposat fusionar aquesta pàgina amb «Teatre Principal de Figueres» perquè tracten del mateix concepte. (vegeu la discussió) |
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Teatre-Museu Dalí». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: abril de 2017 |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Figueres (Alt Empordà) | |||
| ||||
L'antic Teatre Municipal de Figueres (1850-1939)[1] va ser un edifici neoclàssic finançat per les classes altes de la ciutat, en el marc de l'estratègia de legitimació pública que va dur a terme la burgesia vuitcentista —a través, principalment, de la remodelació d'institucions culturals i artístiques. La seva construcció és paral·lela, ideològicament parlant, a l'Eixample barceloní d'Idelfons Cerdà o al Ringstrasse de Viena.[2]
El nou teatre s'erigia per a substituir una sala més petita, feta de fusta, que havia quedat obsoleta. La gran demanda cultural a la ciutat de Figueres demanava un espai més gran, tot i que les dimensions del nou Municipal eren desproporcionades per a una ciutat de 10.000 habitants.[2] L'activitat hi era constant, i el teatre va convertir-se aviat en l'aparador social més cobejat de la vila. Vuit anys després de la seva inauguració va fundar-se el Liceo Figuerense, associació a qui l'Ajuntament va concedir l'explotació de la sala durant tres anys, a canvi d'algunes millores estructurals. Els socis del Liceo, tots ells establerts en les capes més altes de la societat —industrials, metges i advocats— eren els encarregats de contractar la companyia que s'ocuparia de l'escena durant la temporada. Aquest fet demostra que, encara a finals del s. XIX, subsistien moltes formes de mecenatge pròpies de l'Antic Règim.[2]
A partir de la dècada de 1860, la premsa escrita va començar a deixar testimoni de la majoria d'obres representades al teatre. El repertori estava format, principalment, per peces de teatre declamat; drames històricoromàntics i comèdies d'actualitat, que s'alternaven amb obres reciclades del Siglo de Oro espanyol.[2] No ens podem oblidar de l'òpera italiana, que va retornar a la ciutat l'any 1863 i que jugaria un paper clau en la formació del gust musical burgès de l'època.
El teatre neoclàssic va tenir una vida relativament curta. L'any 1939, amb el final de la guerra civil, va caure finalment en desús i va ser abandonat; després que un destacament de l'exèrcit nacional l'utilitzés com a caserna durant uns dies, un incendi va calcinar les instal·lacions. Només en va quedar la façana i les parets foranes.[1] L'any 1961, l'alcalde de Figueres, Ramon Guardiola, va proposar a Salvador Dalí que ideés una sala d'exposicions pròpia, instal·lada a la rambla de la ciutat. Dalí, però, li va prometre quelcom més que una sala, i va fer construir el Teatre-Museu Dalí —inaugurat l'any 1974— aprofitant les restes de l'antic Teatre Municipal.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Girona, Diari de. «L´antic teatre de Figueres, que es va convertir en l´actual museu dalí - Diari de Girona». [Consulta: 8 abril 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Costal i Fornells, Anna «Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874)». Tesi doctoral, 2014, pàg. 117-125.