Pòstum Agripa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
trec imatge duplicada #QQ16
retoc i referència
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula persona}}
{{Infotaula persona}}
'''Pòstum Agripa''', fou fill pòstum de [[Marc Vipsani Agripa]] i de Júlia, la filla d'August.
'''Pòstum Agripa''' (en [[llatí]] ''Marcus Vipsanius Agrippa Postumus''), va ser el fill pòstum de [[Marc Vipsani Agripa]] i de [[Júlia (filla d'August)|Júlia]], la filla d'[[August]].
Va néixer l'any [[12 aC]] i fou adoptat per August al mateix temps que [[Tiberi]] (any [[4]]).
Va néixer l'any [[12 aC]] i va ser adoptat per August al mateix temps que [[Tiberi]] (any [[4]]).


L'any [[5]] va assumir la toga viril. August el va deportar a l'illa de [[Planàsia]] a la costa de [[Còrsega]], a causa del seu caràcter salvatge, tot i que no havia comes cap crim. Era sota vigilància de soldats i August va obtenir un ''senatusconsultum'' pel qual el seu desterrament fou confirmat de per vida. La propietat de Pòstum fou assignada per August al tresor de l'exèrcit. No està segur, però és possible que August visités a Pòstum a l'illa de Planàsia de forma secreta acompanyat de Fabi Màxim, i els dos homes s'haurien reconciliat i August hauria planejat alliberar-lo, però [[Lívia Drusil·la]], la dona d'August, ho hauria impedit, ja que afavoria la successió del seu fill [[Tiberi]]. A la mort d'August Tiberi va pujar al poder ([[14]]) el qual va fer matar a Pòstum per un centurió; quant aquest va anar a l'emperador a informar d'haver acomplert l'ordre, Tiberi va negar haver-la donat, i es pensa que fou Lívia qui en realitat va donar l'ordre.
L'any [[5]] va assumir la [[toga viril]]. August, tot i que l'havia adoptat, el va deportar a l'illa de [[Planàsia]] a la costa de [[Còrsega]], a causa del seu caràcter salvatge, tot i que no havia comes cap crim. Allí estava sota vigilància dels soldats i August va obtenir un ''senatusconsultum'' pel qual el seu desterrament es va confirmar perquè durés de per vida. Les propietats de Pòstum van ser assignades al tresor de l'exèrcit. No és segur, però és possible, com insinua [[Tàcit]],<ref>Tàcit. ''[[Annals (Tàcit)|Annals]]''.I,3</ref> que August visités a Pòstum a l'illa de Planàsia de forma secreta acompanyat de [[Paul·le Fabi Màxim|Fabi Màxim]], i els dos homes s'haurien reconciliat i August tenia intenció d'alliberar-lo, però [[Lívia Drusil·la]], la dona d'August, ho hauria impedit, ja que volia afavorir la successió al tron del seu fill [[Tiberi]]. A la mort d'August, Tiberi va pujar al poder ([[14]]) i va fer matar a Pòstum per un [[centurió]], que va entrar a la seva presó i li va clavar l'espasa després d'una llarga lluita, perquè Agripa era un home de gran força corporal. Quant el centurió va anar a l'emperador a informar que havia acomplert l'ordre, Tiberi va negar haver-la donat, i es pensa que va ser Lívia qui en realitat ho havia ordenat.


Quant Agripa ja era mort va arribar a Planàsia un esclau anomenat [[Climent (esclau)|Clemens]], que volia alliberar a Pòstum i portar-lo amb l'exèrcit a Germània. En assabentar-se de la seva mort, els conspirador va decidir aprofitar la seva semblança amb Pòstum, i es va fer passar per l'assassinat; va desembarcar a [[Òstia]] i molts se’l van creure, però aviat fou detingut per ordre de Tiberi i executat.
Quant Agripa ja era mort va arribar a Planàsia un esclau anomenat [[Climent (esclau)|Clemens]], que volia alliberar a Pòstum i portar-lo amb l'exèrcit a [[Germània (regió)|Germània]]. En assabentar-se de la seva mort, els conspirador va decidir aprofitar la seva semblança amb Pòstum, i es va fer passar per l'assassinat. Va desembarcar a [[Òstia]] i molts se’l van creure, però aviat va ser detingut per ordre de Tiberi i executat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I |pàgines=78 |lloc=London |editorial=Walton and Maberly |any=1841}}</ref>

== Referències ==
{{referències}}
{{Autoritat}}
{{Autoritat}}



Revisió del 10:50, 16 gen 2019

Infotaula de personaPòstum Agripa

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Agrippa Postumus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 12 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort14 dC Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Pianosa (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia julioclàudia i Vipsanii Agrippae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Vipsani Agripa i August Modifica el valor a Wikidata  i Júlia Modifica el valor a Wikidata
GermansGai Agripa, Luci Agripa, Vipsania Marcel·la, Agripina la Major, Vipsània Agripina, Júlia, Tiberillus, Vipsania Marcel·la i Vipsània Atica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
naixement pòstum Modifica el valor a Wikidata

Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August. Va néixer l'any 12 aC i va ser adoptat per August al mateix temps que Tiberi (any 4).

L'any 5 va assumir la toga viril. August, tot i que l'havia adoptat, el va deportar a l'illa de Planàsia a la costa de Còrsega, a causa del seu caràcter salvatge, tot i que no havia comes cap crim. Allí estava sota vigilància dels soldats i August va obtenir un senatusconsultum pel qual el seu desterrament es va confirmar perquè durés de per vida. Les propietats de Pòstum van ser assignades al tresor de l'exèrcit. No és segur, però és possible, com insinua Tàcit,[1] que August visités a Pòstum a l'illa de Planàsia de forma secreta acompanyat de Fabi Màxim, i els dos homes s'haurien reconciliat i August tenia intenció d'alliberar-lo, però Lívia Drusil·la, la dona d'August, ho hauria impedit, ja que volia afavorir la successió al tron del seu fill Tiberi. A la mort d'August, Tiberi va pujar al poder (14) i va fer matar a Pòstum per un centurió, que va entrar a la seva presó i li va clavar l'espasa després d'una llarga lluita, perquè Agripa era un home de gran força corporal. Quant el centurió va anar a l'emperador a informar que havia acomplert l'ordre, Tiberi va negar haver-la donat, i es pensa que va ser Lívia qui en realitat ho havia ordenat.

Quant Agripa ja era mort va arribar a Planàsia un esclau anomenat Clemens, que volia alliberar a Pòstum i portar-lo amb l'exèrcit a Germània. En assabentar-se de la seva mort, els conspirador va decidir aprofitar la seva semblança amb Pòstum, i es va fer passar per l'assassinat. Va desembarcar a Òstia i molts se’l van creure, però aviat va ser detingut per ordre de Tiberi i executat.[2]

Referències

  1. Tàcit. Annals.I,3
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 78.