Artemísia II de Cària: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
m Robot treu caràcters de control Unicode |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Artemísia''' o '''Àrtemis II de Cària''' (en [[grec antic]] Ἀρτεμισία ''Artemisia'') va ser una reina de [[Cària]], germana, esposa i successora de [[Mausol]]. |
'''Artemísia''' o '''Àrtemis II de Cària''' (en [[grec antic]] Ἀρτεμισία ''Artemisia'') va ser una reina de [[Cària]], germana, esposa i successora de [[Mausol]]. |
||
Era filla d'Hecatonmos o [[Hecatompos]], fundador de la [[dinastia Hecatòmnida|dinastia hecatònmida]] i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar com a [[sàtrapa]] dos anys, del [[352 |
Era filla d'Hecatonmos o [[Hecatompos]], fundador de la [[dinastia Hecatòmnida|dinastia hecatònmida]] i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar com a [[sàtrapa]] dos anys, del [[352 aC]] al [[350 aC]]. Va ser molt curosa amb el rei de [[Imperi Persa|Pèrsia]] [[Artaxerxes II de Pèrsia|Artaxerxes II]], de qui depenia, però va portar, com el seu marit, una política independent respecte a Grècia. Era partidària de l'oligarquia i va ajudar el partit oligàrquic de [[illa de Rodes |Rodes]]. És famosa pel magnífic monument funerari, el [[Mausoleu d'Halicarnàs|Mausoleu]], que va construir al seu germà i marit, Mausol, i que va ser considerat una de les set meravelles del món i va donar nom als monuments funeraris. |
||
A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible. La va succeir [[Idrieu]], germà seu, casat amb [[Ada de Cària|Ada]], que també era la seva germana.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wolf|nom=J. Ch.|títol=Prosistas griegas: testimonios y fragmentos|pàgines=260|lloc=Oviedo|editorial=KRK Ediciones|any=2011|isbn=9788483673386}}</ref> [[Plini el Vell|Plini]] diu que era experta en l'art de la medicina i que va donar nom a una herba medicinal que ja coneixia [[Hipòcrates]], l'[[Artemisa vulgar|artemisa]].<ref>Plini. ''Història natural'', 27, 7, 36</ref> |
A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible. La va succeir [[Idrieu]], germà seu, casat amb [[Ada de Cària|Ada]], que també era la seva germana.<ref>{{ref-llibre|cognom=Wolf|nom=J. Ch.|títol=Prosistas griegas: testimonios y fragmentos|pàgines=260|lloc=Oviedo|editorial=KRK Ediciones|any=2011|isbn=9788483673386}}</ref> [[Plini el Vell|Plini]] diu que era experta en l'art de la medicina i que va donar nom a una herba medicinal que ja coneixia [[Hipòcrates]], l'[[Artemisa vulgar|artemisa]].<ref>Plini. ''Història natural'', 27, 7, 36</ref> |
||
Revisió del 23:23, 28 feb 2019
 Representació al·legòrica d'Àrtemis per Francesco Furini  | |
| Nom original | (grc) Ἀρτεμισία |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 350 aC Halicarnàs (Cària) |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirana |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Dinastia hecatòmnida |
| Cònjuge | Mausol |
| Fills | Pixòdar |
| Pare | Hecatompos |
| Germans | Ada de Cària, Idrieu, Pixòdar i Mausol |
Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.
Era filla d'Hecatonmos o Hecatompos, fundador de la dinastia hecatònmida i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar com a sàtrapa dos anys, del 352 aC al 350 aC. Va ser molt curosa amb el rei de Pèrsia Artaxerxes II, de qui depenia, però va portar, com el seu marit, una política independent respecte a Grècia. Era partidària de l'oligarquia i va ajudar el partit oligàrquic de Rodes. És famosa pel magnífic monument funerari, el Mausoleu, que va construir al seu germà i marit, Mausol, i que va ser considerat una de les set meravelles del món i va donar nom als monuments funeraris.
A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible. La va succeir Idrieu, germà seu, casat amb Ada, que també era la seva germana.[1] Plini diu que era experta en l'art de la medicina i que va donar nom a una herba medicinal que ja coneixia Hipòcrates, l'artemisa.[2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artemísia II de Cària |
- ↑ Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 260. ISBN 9788483673386.
- ↑ Plini. Història natural, 27, 7, 36