Palau Marc o Gualbes

Infotaula d'edifici Pati Llimona
Dades
Tipus	Palau
Part de	Muralla romana de Barcelona
Construcció	Romà, medieval
Característiques
Estil arquitectònic	Romà, gòtic
Localització geogràfica
	Barcelona
Localització	C. Sant Simplici, 2-6 - c. Regomir, 3-5 - c. Pati Llimona
41° 22′ 54″ N, 2° 10′ 44″ E
BCIL
Identificador	IPAC: 40474
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 40474 Id. Barcelona 1342

El Pati Llimona és un edifici del districte de Ciutat Vella de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local.

Descripció

L'edifici conegut com Pati Llimona es localitza al districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Sant Simplici, Viladecols, Correu Vell i Regomir. L'edifici es desenvolupa en una parcel·la poligonal molt irregular fruit de la seva evolució històrica, tot disposant de l'accés principal al número 2-6 del carrer Sant Simplici.

L'edifici disposa de tres nivells d'alçat: planta baixa, principal i primer pis, tot i que la seva organització en alçat és avui dia força irregular com a conseqüència de les diverses intervencions i ampliacions realitzades al llarg de la seva història.

A través del carrer Sant Simplici s'arriba a un espai obert a mena de plaça o pati d'illa, al que obren dues de les tres façanes de la finca.

Actualment l'entrada a l'interior del centre cívic es realitza a través d'una porta adovellada de mig punt rebaixat, localitzada a sota d'una tribuna de pedra en voladís que es recolza a sobre de tres pilars amb mènsules esculpides que representen uns busts masculins i femenins i unes fulles d'acant a la part superior, d'influència clàssica. Aquesta tribuna -a la qual s'obren tres grans finestrals del pis principal- es complementa amb una barana amb balustres de pedra. La resta d'aquesta façana es presenta revestida amb un arrebossat de color rosa, fruit de la darrera intervenció i que substitueix un parament que en origen disposava de nombroses obertures de cronologia dissemblant.

Pel que fa a l'altra façana, l'element més representatiu són els grans arcs de maó en sardinell de la planta baixa (avui totalment revestits) que permetien crear un espai totalment permeable en la planta baixa, avui dia destinada a espai d'exposicions. De fet, aquest nivell és un del més interessants des del punt de vista crono-estructural de la finca per la gran quantitat i qualitat de testimonis de diversa cronologia que en conserva. Aquesta façana disposa al primer pis d'uns grans finestrals amb brancals i llindes de pedra motllurada que s'obren a sengles balcons en voladís. Aquests balcons, es caracteritzen per la seva estructura de ferro amb paviment de rajola i barana de ferro forjat amb barrots llisos que es combinen amb d'altres helicoïdals. Finalment el segon pis disposa també de finestres i balcons, tot i que en aquest cas, de menor alçaria i amplada en el voladís.

La porta d'entrada dóna accés a un vestíbul on es localitza una porta de pedra amb un arc conopial i muntant motllurats que comunica amb la recepció del centre. Un dels elements més rellevants d'aquests espais és precisament una parella de grans arcs adovellats de mig punt de pedra que es recolzen a sobre de pilars i que són molt probablement el testimoni material de l'antiga organització de la planta baixa de la finca al període medieval. A la planta baixa es localitza també la sala d'exposicions abans esmentada i diverses estances destinades a despatxos i altres espais de gestió del centre.

La planta primera és un dels espais més interessant del conjunt que permet analitzar i comprendre el creixement i transformació estructural de l'edifici al llarg del temps. Destaca en aquest sentit la galeria oberta a la plaça, on es pot observar a la paret oposada als finestrals els testimonis de les finestres coronelles de llinda apuntada del projecte arquitectònic medieval. Aquests testimonis medievals es complementen amb d'altres com les pintures murals de la Sala Joan Maragall, molt malmeses pels revestiments que les van cobrir al llarg del temps però que també han permès preservar-les fins a l'actualitat. Així mateix, cal esmentat la importància de la muralla romana en la construcció i evolució estructural de l'edifici. De fet el Pati Llimona es va construir aprofitant una de les torres de l'antiga muralla romana i una part del pany mural d'aquesta; és per aquest motiu i després de la restauració més contemporània, que avui dia es troben a la vista nombrosos testimonis del parament romà entre els quals destaca especialment les finestres i portes amb sardinell de pedra localitzades a la Sala d'actes Maria Aurèlia Capmany i a la caixa de l'ascensor.

Actualment i des de l'any 1991, l'edifici acull les instal·lacions del Centre Cívic Pati Llimona que disposa de sala d'exposicions, un espai arqueològic i diverses aules i sales per a tallers i conferències.

La planta baixa. Tal com s'apuntava anteriorment, aquest nivell és un dels espais més rellevants del conjunt per la gran quantitat i qualitat dels testimonis materials conservats, que donen idea de l'ampli bagatge temporal de l'edifici. Entre els testimonis més antics es troben les restes de l'antiga Porta de Mar de la muralla romana de la ciutat de Barcelona, estructures pertanyents molt probablement als banys femenins del segle I localitzats fora de la muralla augustea així com d'altres corresponents a la fortificació del segle IV. El fet que l'edifici aprofiti part de la muralla romana (tot incloent la torre 36) i del castellum construït posteriorment cap al segle X en aquest mateix lloc, permet conèixer no tan sols el procés constructiu de la finca sinó el procés de la colonització i creixement de la ciutat en l'Edat Mitjana. És precisament en aquest període on es troba l'origen de la finca i una bona mostra d'aquesta època la constitueix el forjat de fusta de la planta baixa. Adossat al pany de la muralla, és un dels pocs forjats d'arquitectura civil medieval que es conserven a la ciutat de Barcelona. Conserva bona part de les seves bigues de fusta policromades, decorades amb motius geomètrics i recolzades a sobre de permòdols de pedra als quals encara es veuen alguns escuts pintats de les famílies nobles relacionades amb la propietat de la finca. S'ha de destacar també els grans arcs adovellats de mig punt, realitzat en pedra que configuraven la crugia medieval de la casa.

Primer pis. Precisament al pis superior es pot observar igualment l'antic traçat planimètric de la casa en període medieval, molt més reduït que el que veiem actualment. En aquesta galeria oberta a la plaça es localitzen -afrontades a les obertures dels balcons- els testimonis de tres finestres coronells de llinda apuntada que haurien format part del projecte arquitectònic medieval. Destaquen especialment els testimonis de les pintures de temàtica heràldica conservades a la sala coneguda avui dia com Sala Joan Maragall. En aquest pis es conserven també els testimonis d'algunes portes i finestres de la torre de la muralla romana que van quedar fossilitzades als murs de la casa Llimona.

Història

El casal gòtic dels Marc fou bastit cap al segle XIV sobre el parament i una de les torres de la muralla romana (número 36) ampliant la superfície cap a l'interior mitjançant una estructura porxada. També es construí a l'interior un cos perpendicular, que dóna a l'edifici una característica planta en forma de L.

Aquest conjunt edificatori fou adquirit el 1387 per Ponç de Gualbes. A l'accíó d'aquesta família es deu l'ampliació i entrandiment del primitiu casal al llarg dels segels posteriors.

Cap al segle XV, l'edifici va ser objecte d'algunes reformes, una de les més importants va ser la que afectà la façana del pati, on es va construir la tribuna a sobre de permòdols esglaonats i esculpits amb bustos humans, amb un estil que alguns historiadors relacionen amb l'obra de l'escultor gòtic Jordi de Déu. Gallardo en referís l'any 1934 una restauració d'aquesta banda de la finca que afectà també a l'esmentada tribuna.

Al segle XVI Joan Bonaventura Gualbes comprarà a Isabel Joan Caldes el pati i la casa contigua i aleshores, mitjançat una donació de Magi Matheu, fuster, adquirirà els altres habitatges veïns per tal de fer arribar l'espai habitable fins al carrer del Regomir. Una part d'aquest nou casal esdevindrà, el 1530, capella sota l'advocació de Sant Cristòfol.

Aquest palau romandrà en poder dels Gualbes fins que el darrer descendent per línia masculina, en testar, el llegarà a la comunitat de la parròquia de Sant Just i Pastor de Barcelona. El 1779 aquesta comunitat fa l'establiment de tota aquesta propietat -juntament amb la caseta annexa a la capella- a Thomas Llimona, comerciant de la ciutat.

Es podria apuntar als segles XVIII i XIX com el període de reformes més rellevants des del punt de vista de la configuració actual de la finca. És en aquest moment quan la casa s'amplià amb un nou cos cap a l'interior i altres construccions, fins a arribar al carrer Regomir. També es reorganitzà l'espai interior, dividint les grans sales de la casa gòtica en dues plantes i remodelant la façana, que es recobrí de nou i es decorà amb esgrafiats. També es construeix un corredor a sota del cos perpendicular.

No obstant però, més enllà de la importància i vàlua històrico-arquitectònica de la finca, no es pot obviar el fet que és precisament en la seva parcel·la on es localitza el testimoni de la porta sud-est de la muralla romana de la ciutat de Barcelona. L'origen d'aquesta porta es remunta al segle I tot estant modificada al segle IV amb motiu de la construcció de la nova muralla. La porta es va conservar com un únic pas (dels tres que en origen tenia) amb un gran arc, fins a l'any 1868, dit arc va desaparèixer amb motiu de l'enderroc de la finca a la que s'adossava a l'altra banda del carrer Regomir.

En el decurs de les tasques de rehabilitació de la casa Pati Llimona, portades a terme al 1989 per Ignasi de Solà Morales, es va realitzar la troballa d'un dels passos de l'antiga porta decumana, concretament el de vianants. Aquesta estructura que va quedar amagada per les reformes al llarg del temps és avui dia visible des del carrer Regomir.

Al costat de l'edifici per la banda del carrer Regomir, tot i que originàriament no formaria part de la propietat, es localitza la capella de Sant Cristòfol, bastida al 1530, restaurada per Joan Martorell el 1899. Aquesta capella fou novament intervinguda en cronologies més contemporànies, treballs que van comportar l'enderroc de la seva sagristia, a la qual s'accedia a través de la finca 7-9 del carrer Regomir. Aquesta darrera finca, va ser adquirida recentment per poder ampliar el Centre Cívic Pati Llimona (inaugurat l'any 1991) i des de l'any 2012 s'integra dins d'aquest conjunt constructiu. La nova adquisició ha permès excavar el subsòl de la parcel·la on s'han localitzat més testimonis d'època romana (segles I-IV). Per tal de deixar les noves troballes vistes, es va enderrocar una part de la finca i es va construir un polèmic accés vertica que permet aleshores musealitzar les restes. Pel que fa a la planta primera de la finca, disposa d'alguns espais d'interès com la sala destinada a taller de fotografia, amb un sostre de fusta amb aplics daurats o el talles infantil amb un sostre de fusta pintada que reprodueix un celatge.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Marc o Gualbes

• «Pati Llimona». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• Cercador Inventari del Patrimoni Arquitectònic de l'ajuntament de Barcelona
• Notícia a La Vanguardia de la descoberta de la muralla
• Història de l'edifici a la web del centre cívic Pati Llimona