Politricàcies: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: "succeïr"
m bot: -composen +componen
Línia 5: Línia 5:
Les '''Politricàcies''' (en llatí “''Polytrichaceae''“) són una família comuna de [[molses]]. Les seves membres tendeixen a ser més grosses que altres molses amb una tija gruixuda central i un [[rizoma]]. Són [[dioiques]] i es diferencien per tenir de 32 a 64 dents en el [[peristoma]]<ref>{{Ref-web|títol=Polytrichaceae in Flora of North America @ efloras.org|url=http://efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=10721|consulta=2020-02-29}}</ref><ref name=":1" />. La familia va ser creada per Schwägrichen el 1830, incloent el gènere ''Polytrichaceae'' Hedw''.'', ''Dawsonia'' R.Br. i ''Lyellia'' R.Br. Les expansions i revisions dels gèneres que conté van succeir el 1848 (Müller), 1925 (Brotherus), 1971 (Smith), 1984 (Vitt), Hyvönen, J. (1998), Buck, W.R. & Goffinet, B. (2000) i Goffinet, B. (2009)<ref name=":0">{{Ref-tesi|cognom=Fernandes Peralta|nom=Denilson|títol=Polytrichaceae (Polytrichales, Bryophyta) do Brasil|url=http://arquivos.ambiente.sp.gov.br/pgibt/2013/09/Denilson_Fernandes_Peralta_DR.pdf|llengua=portuguès|universitat=|lloc=São Paulo|pàgines=5|any=2009|data=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Goffinet|pàgines=55-138|capítol=2 - Morphology, anatomy, and classification of the Bryophyta|nom3=A. Jonathan|cognom3=Shaw|nom2=William R.|cognom2=Buck|isbn=9780511754807|lloc=Cambridge, United Kingdom|nom=Bernard|editorial=Cambridge University Press|data=2008|llengua=anglès|edició=|url=https://www.cambridge.org/core/books/bryophyte-biology/661A466E61DCA14603839CC9447C5B08|títol=Bryophyte Biology|doi=https://doi.org/10.1017/CBO9780511754807}}</ref>.
Les '''Politricàcies''' (en llatí “''Polytrichaceae''“) són una família comuna de [[molses]]. Les seves membres tendeixen a ser més grosses que altres molses amb una tija gruixuda central i un [[rizoma]]. Són [[dioiques]] i es diferencien per tenir de 32 a 64 dents en el [[peristoma]]<ref>{{Ref-web|títol=Polytrichaceae in Flora of North America @ efloras.org|url=http://efloras.org/florataxon.aspx?flora_id=1&taxon_id=10721|consulta=2020-02-29}}</ref><ref name=":1" />. La familia va ser creada per Schwägrichen el 1830, incloent el gènere ''Polytrichaceae'' Hedw''.'', ''Dawsonia'' R.Br. i ''Lyellia'' R.Br. Les expansions i revisions dels gèneres que conté van succeir el 1848 (Müller), 1925 (Brotherus), 1971 (Smith), 1984 (Vitt), Hyvönen, J. (1998), Buck, W.R. & Goffinet, B. (2000) i Goffinet, B. (2009)<ref name=":0">{{Ref-tesi|cognom=Fernandes Peralta|nom=Denilson|títol=Polytrichaceae (Polytrichales, Bryophyta) do Brasil|url=http://arquivos.ambiente.sp.gov.br/pgibt/2013/09/Denilson_Fernandes_Peralta_DR.pdf|llengua=portuguès|universitat=|lloc=São Paulo|pàgines=5|any=2009|data=}}</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Goffinet|pàgines=55-138|capítol=2 - Morphology, anatomy, and classification of the Bryophyta|nom3=A. Jonathan|cognom3=Shaw|nom2=William R.|cognom2=Buck|isbn=9780511754807|lloc=Cambridge, United Kingdom|nom=Bernard|editorial=Cambridge University Press|data=2008|llengua=anglès|edició=|url=https://www.cambridge.org/core/books/bryophyte-biology/661A466E61DCA14603839CC9447C5B08|títol=Bryophyte Biology|doi=https://doi.org/10.1017/CBO9780511754807}}</ref>.


Actualment, no hi ha consens total sobre els gèneres que la composen i la pertinença d'algunes espècies a certs gèneres degut a la similitud d'algunes espècies i els resultats de la recerca en fil·logènia molecular, que generen informacions contradictòries. És el cas de ''Pseudatrichum'', que segueix vigent però alguns briòlegs consideren que pertany a ''Pogonatum''. Per altre banda, algunes espècies assignades al gènere ''Polytrichastrum'', les quals inicialment pertanyien a ''Polytrichum'' fins que G. L. Sm. les va separar en un altre gènere<ref>{{Ref-llibre|cognom=Smith Merrill|nom=Gary Lane|títol=A Conspectus of the Genera of Polytrichaceae|url=|edició=|llengua=anglès|data=1971|editorial=|lloc=Nova York, EEUU|pàgines=1-83|isbn=|volum=21|col·lecció=Memoirs of the New York Botanical Garden|Part=3}}</ref>'','' sembla que haurien de tornar a ''Polytrichum'', mentre que d'altres podrien considerar-se d'un gènere diferent<ref>{{Ref-publicació|article=A phylogenetic circumscription of Polytrichastrum (Polytrichaceae): Reassessment of sporophyte morphology supports molecular phylogeny|url=https://bsapubs.onlinelibrary.wiley.com:443/doi/abs/10.3732/ajb.0900161|publicació=American Journal of Botany|data=2010|issn=1537-2197|pàgines=566–578|volum=97|exemplar=4|doi=10.3732/ajb.0900161|llengua=en|nom=Neil E.|cognom=Bell|nom2=Jaakko|cognom2=Hyvönen}}</ref>. En conclusió, la situació encara està pendent d'ésser resolta.
Actualment, no hi ha consens total sobre els gèneres que la componen i la pertinença d'algunes espècies a certs gèneres degut a la similitud d'algunes espècies i els resultats de la recerca en fil·logènia molecular, que generen informacions contradictòries. És el cas de ''Pseudatrichum'', que segueix vigent però alguns briòlegs consideren que pertany a ''Pogonatum''. Per altre banda, algunes espècies assignades al gènere ''Polytrichastrum'', les quals inicialment pertanyien a ''Polytrichum'' fins que G. L. Sm. les va separar en un altre gènere<ref>{{Ref-llibre|cognom=Smith Merrill|nom=Gary Lane|títol=A Conspectus of the Genera of Polytrichaceae|url=|edició=|llengua=anglès|data=1971|editorial=|lloc=Nova York, EEUU|pàgines=1-83|isbn=|volum=21|col·lecció=Memoirs of the New York Botanical Garden|Part=3}}</ref>'','' sembla que haurien de tornar a ''Polytrichum'', mentre que d'altres podrien considerar-se d'un gènere diferent<ref>{{Ref-publicació|article=A phylogenetic circumscription of Polytrichastrum (Polytrichaceae): Reassessment of sporophyte morphology supports molecular phylogeny|url=https://bsapubs.onlinelibrary.wiley.com:443/doi/abs/10.3732/ajb.0900161|publicació=American Journal of Botany|data=2010|issn=1537-2197|pàgines=566–578|volum=97|exemplar=4|doi=10.3732/ajb.0900161|llengua=en|nom=Neil E.|cognom=Bell|nom2=Jaakko|cognom2=Hyvönen}}</ref>. En conclusió, la situació encara està pendent d'ésser resolta.
[[Fitxer:Polytrichum formosum 1.jpg|esquerra|miniatura|Una de les espècies més freqüents a Europa, ''Polytrichum formosum'', formant un coixí verd de gametòfits erectes.]]
[[Fitxer:Polytrichum formosum 1.jpg|esquerra|miniatura|Una de les espècies més freqüents a Europa, ''Polytrichum formosum'', formant un coixí verd de gametòfits erectes.]]
[[Fitxer:Atrichum undulatum (c, 144649-474757) 0427.JPG|esquerra|miniatura|Magnificació de la 'fulla' d'''Atrichum undulatum'', una altre espècie freqüent d'Europa. Totes les 'fulles' de les molses de la familia de les Politricàcies tenen lamel·les a la part superior (adaxial), que són columnes verticals de cèl·lules apil·lades.]]
[[Fitxer:Atrichum undulatum (c, 144649-474757) 0427.JPG|esquerra|miniatura|Magnificació de la 'fulla' d'''Atrichum undulatum'', una altre espècie freqüent d'Europa. Totes les 'fulles' de les molses de la familia de les Politricàcies tenen lamel·les a la part superior (adaxial), que són columnes verticals de cèl·lules apil·lades.]]

Revisió del 01:11, 1 març 2020

Infotaula d'ésser viuPolitricàcies
Polytrichaceae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
ClassePolytrichopsida
OrdrePolytrichales
FamíliaPolytrichaceae Modifica el valor a Wikidata
Schwägr.

Les Politricàcies (en llatí “Polytrichaceae“) són una família comuna de molses. Les seves membres tendeixen a ser més grosses que altres molses amb una tija gruixuda central i un rizoma. Són dioiques i es diferencien per tenir de 32 a 64 dents en el peristoma[1][2]. La familia va ser creada per Schwägrichen el 1830, incloent el gènere Polytrichaceae Hedw., Dawsonia R.Br. i Lyellia R.Br. Les expansions i revisions dels gèneres que conté van succeir el 1848 (Müller), 1925 (Brotherus), 1971 (Smith), 1984 (Vitt), Hyvönen, J. (1998), Buck, W.R. & Goffinet, B. (2000) i Goffinet, B. (2009)[3][2].

Actualment, no hi ha consens total sobre els gèneres que la componen i la pertinença d'algunes espècies a certs gèneres degut a la similitud d'algunes espècies i els resultats de la recerca en fil·logènia molecular, que generen informacions contradictòries. És el cas de Pseudatrichum, que segueix vigent però alguns briòlegs consideren que pertany a Pogonatum. Per altre banda, algunes espècies assignades al gènere Polytrichastrum, les quals inicialment pertanyien a Polytrichum fins que G. L. Sm. les va separar en un altre gènere[4], sembla que haurien de tornar a Polytrichum, mentre que d'altres podrien considerar-se d'un gènere diferent[5]. En conclusió, la situació encara està pendent d'ésser resolta.

Una de les espècies més freqüents a Europa, Polytrichum formosum, formant un coixí verd de gametòfits erectes.
Magnificació de la 'fulla' d'Atrichum undulatum, una altre espècie freqüent d'Europa. Totes les 'fulles' de les molses de la familia de les Politricàcies tenen lamel·les a la part superior (adaxial), que són columnes verticals de cèl·lules apil·lades.
Visió d'una secció transversal de 'fulla' de Polytrichum longisetum. Es veuen clarament les columnes verticals de cèl·lules anomenades lamel·les, que surten de la base plana de la 'fulla'.

Classificació

Fil·logènia

Les molses, referides en botànica com Briòfites (divisió Bryophyta) estàn classificades en vuit classes, les quals una és Polytrichopsida, que només té un ordre (Polytrichales) amb la familia única de les Politricàcies. La fil·logènica relativa de les classes es mostra en el següent arbre fil·logènic:[6][7]


Bryophyta

Takakiopsida (2 espècies)



Sphagnopsida (383 espècies)




Andreaeopsida (100 espècies)



Andreaeobryopsida (1 espècie)


Neomusci

Oedipodiopsida (1 espècie)


Cenomusci

Polytrichopsida (260 espècies)


Altamusci

Tetraphidopsida (4 espècies)



Bryopsida (11500 espècies)








Gèneres

La familia ha sigut revisada en diverses ocasions, i la última revisió, de 2009, llista els següents gèneres[3][2]. El nou gènere Delongia[8] va ser proposat posteriorment:



Gèneres fòssils

Els fòssils de molses són poc freqüents, especialment previs al Cenozoic. Això no obstant, s'han trobat diversos fòssils de diferent tipus (carbonificats, amberitzats i permineralitzats) de molses potencialment o clarament pertanyents a les Politricàcies. Aquests fòsils s'han atribuit a espècies antigues i extingides que possiblement són els avantpassats de les Politricàcies actuals. La seva troballa permet estimar millor l'existència de les Politricàcies en certs moments geològics.

Per una banda, el 1997 es va documentar el cas d'un fòssil d'un esporòfit de molsa molt ben conservat a Geòrgia, datat als inicis del Campanià (fa aproximadament 83 Ma, dins el Cretaci superior) i que va resultar en la publicació d'un gènere (Eopolytrichum) i una espècie nova anomenada Eopolytrichum antiquum. Aquest va ser el primer fòssil trobat i assignat a les Politricàcies, ja que l'anàlisi morfològica no deixa dubtes al respecte. Com el seu nom suggereix, el gènere actual més semblant és Polytrichum tot i que morfològicament no hi ha una semblança propera amb cap espècie actual.[9] Això no obstant, estudis genètics posteriors també indiquen que la relació fil·logènica amb Polytrichum és paral·lela, i que per tant Eopolytrichum i Polytrichum són taxons germans.[10]

En segon lloc, el 2004 es va publicar la troballa de diverses molses pertanyents al gènere Atrichum fossilitzades en ambre bàltic, que es data a l'eocè (fa 44 Ma). D'aquestes mostres es van definir tres noves espècies extintes: Atrichum mamillosum, A. groehnii i A. subrhystophyllum. Aquestes espècies són molt diferents de la majoria d'espècies del gènere, però s'assemblen força a les espècies vives Atrichum subulirostrum Schimp., A. portoricense Crum & Steere i A. henryi (Salm) Bartr. Aquestes espècies són molt rares de trobar i és probable que siguin descendents de les fossilitzades.[11]

En tercer lloc, el 2017 es va documentar la troballa d'un altre fòssil permineralitzat a l'illa de Vancouver, datat als inicis del Valanginià (fa aproximadament 136 Ma, dins el Cretaci inferior) que també va resultar en la publicació d'un gènere (Meantoinea) i una espècie nova anomenada Meantoinea alophosioides. L'espècie s'ha correlacionat amb les Politràcies basals (Alophosia, Lyellia i Bartramiopsis) perquè la fulla té una làmina biestratificada, i en particular amb Alophosia a raó de la forma extremadament semblant de les gemmes, que són lenticulars.[12] Els estudis de fil·logènia molecular suporten aquesta assignació i també indiquen una relació de taxons germans entre Meantoinea i Alophosia.[10] Aquest fòssil és la demostració més antiga de l'existència de les Politricàcies.

Finalment, el 2019 els mateixos autors van documentar un nou fòssil permineralitzat que podria pertànyer tant a la familia de les Politricàcies com a la familia de les Pottiàcies, ja que no hi ha suficient informació per emetre una conclusió final. Aquest fòssil es va col·locar en un gènere de nova encunyació (Heinrichsiella), amb l'espècie Heinrichsiella patagonica. El fòssil prové de la provincia de Santa Cruz (Argentina) i està datat del Titonià (fa aproximadament 150 Ma, dins el Juràssic superior).[13]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Politricàcies
  1. ↑ «Polytrichaceae in Flora of North America @ efloras.org». [Consulta: 29 febrer 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Goffinet, Bernard; Buck, William R.; Shaw, A. Jonathan. «2 - Morphology, anatomy, and classification of the Bryophyta». A: Bryophyte Biology (en anglès). Cambridge, United Kingdom: Cambridge University Press, 2008, p. 55-138. DOI https://doi.org/10.1017/CBO9780511754807. ISBN 9780511754807. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Fernandes Peralta, Denilson. Polytrichaceae (Polytrichales, Bryophyta) do Brasil (tesi) (en portuguès), 2009, p. 5. 
  4. ↑ Smith Merrill, Gary Lane. A Conspectus of the Genera of Polytrichaceae (en anglès). 21, 1971, p. 1-83 (Memoirs of the New York Botanical Garden). 
  5. ↑ Bell, Neil E.; Hyvönen, Jaakko «A phylogenetic circumscription of Polytrichastrum (Polytrichaceae): Reassessment of sporophyte morphology supports molecular phylogeny» (en anglès). American Journal of Botany, 97, 4, 2010, pàg. 566–578. DOI: 10.3732/ajb.0900161. ISSN: 1537-2197.
  6. ↑ Goffinet, Bernard; Buck, William R. Systematics of the Bryophyta (Mosses): From molecules to a revised classification. Monographs in Systematic Botany (en anglès). Molecular Systematics of Bryophytes. 98. Missouri Botanical Garden Press, 2004, p. 205-239. ISBN 978-1-930723-38-2. 
  7. ↑ Goffinet, Bryophyte Biology; Buck, William R. «3 - Morphology and classification of mosses». A: Shaw, A. Jonathan. 3 - Morphology and classification of mosses (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2000, p. 71-123. DOI https://doi.org/10.1017/CBO9781139171304.004. ISBN 9781139171304. 
  8. ↑ Bell, Neil E.; Kariyawasam, Isuru U.; Hedderson, Terry A. J.; Hyvönen, Jaakko «Delongia gen. nov., a new genus of Polytrichaceae (Bryophyta) with two disjunct species in East Africa and the Himalaya» (en anglès). TAXON, 64, 5, 2015, pàg. 893–910. DOI: 10.12705/645.2. ISSN: 1996-8175.
  9. ↑ Konopka, Anastasia S.; Herendeen, Patrick S.; Merrill, Gary L. Smith; Crane, Peter R. «Sporophytes and Gametophytes of Polytrichaceae from the Campanian (Late Cretaceous) of Georgia, U. S. A.». International Journal of Plant Sciences, 158, 4, 1997, pàg. 489–499. ISSN: 1058-5893.
  10. ↑ 10,0 10,1 Bippus, Alexander C.; Escapa, Ignacio E.; Tomescu, Alexandru M. F. «Wanted dead or alive (probably dead): Stem group Polytrichaceae» (en anglès). American Journal of Botany, 105, 8, 2018, pàg. 1243–1263. DOI: 10.1002/ajb2.1096. ISSN: 1537-2197.
  11. ↑ Frahm, J.-P. «ATRICHUM (MUSCI, POLYTRICHACEAE) IN BALTIC AMBER». The Journal of the Hattori Botanical Laboratory, 95, 2004, pàg. 219–227. DOI: 10.18968/jhbl.95.0_219.
  12. ↑ Bippus, Alexander C.; Stockey, Ruth A.; Rothwell, Gar W.; Tomescu, Alexandru M. F. «Extending the fossil record of Polytrichaceae: Early Cretaceous Meantoinea alophosioides gen. et sp. nov., permineralized gametophytes with gemma cups from Vancouver Island» (en anglès). American Journal of Botany, 104, 4, 2017, pàg. 584–597. DOI: 10.3732/ajb.1700002. ISSN: 1537-2197.
  13. ↑ Bippus, Alexander C.; Savoretti, Adolfina; Escapa, Ignacio H.; Garcia-Massini, Juan; Guido, Diego «Heinrichsiella patagonica gen. et sp. nov.: A Permineralized Acrocarpous Moss from the Jurassic of Patagonia». International Journal of Plant Sciences, 180, 8, 01-10-2019, pàg. 882–891. DOI: 10.1086/704832. ISSN: 1058-5893.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Politricàcies&oldid=22797547»