Ducat de Gandia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Modificacions del titolars del Ducat durant la dinastia reial.
Línia 1: Línia 1:
El '''Ducat de [[Gandia]]''' és un títol nobiliari creat per [[Martí l'Humà]] a partir del [[Senyoriu de Gandia]] i concedit a [[Alfons IV de Ribagorça|Alfons d'Aragó i Foix]] (el vell) en [[1399]], amb Gandia com a centre del ducat.
El '''Ducat de [[Gandia]]''' és un títol nobiliari creat per [[Martí l'Humà]] a partir del [[Senyoriu de Gandia]] i concedit a [[Alfons IV de Ribagorça|Alfons d'Aragó i Foix]] (el Vell) en [[1399]], amb Gandia com a centre del ducat.


El seu fill [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]] continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]], el [[Monestir de Sant Jeroni de Cotalba]], reforma la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata]] i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com [[Ausiàs March]], [[Joanot Martorell]] o [[Joan Roís de Corella]]. A la seua mort sense descendència es produí un plet per la successió del ducat, que es va resoldre amb el pas de Gandia a [[Hug de Cardona i Gandia]]. El [[1433]] la rebé l'[[Joan el Gran|infant Joan]], qui ho va cedir el [[1439]] a son fill, el príncep [[Carles de Viana]]. A la seua mort, el [[1461]], passà a la [[Corona d'Aragó|Corona]].
El seu fill [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]] continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el [[Palau Ducal de Gandia|Palau Ducal]], el [[Monestir de Sant Jeroni de Cotalba]], reforma la [[Col·legiata de Santa Maria de Gandia|Col·legiata]] i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com [[Ausiàs March]], [[Joanot Martorell]] o [[Joan Roís de Corella]]. Davant la seua manca de descendència, el ducat torna al patrimoni reial i el rei Alfons V li'l concedeix al seu germà, l'[[Joan el Gran|infant Joan]], quedant restabler que només a la mort del duc obraria la disposició en la seua plenitud. Així, a la mort d'[[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]], [[Joan el Sense Fe|Joan II]], ja aleshores rei de Navarra, pren possessió del Ducat en novembre de [[1425]]. El [[1439]] el dona a son fill, el príncep [[Carles de Viana]]. La [[Guerra Civil navarresa|guerra]] declarada entre pare i fill fa que al [[1451]] el ducat torne a Joan II, qui en dessembre de [[1461]] l'otorgarà a la seua segona esposa [[Joana Enríquez i Fernández de Córdoba|Joana Enríquez]].


El [[1483]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís de Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el qual Gandia actuava com a penyora. El títol de duc de Gandia fou legitimat per [[butlla]] del [[papa]] [[Sixt IV]] en [[1481]].
El [[1485]] el ducat és adquirit per [[Roderic de Borja]] (futur papa Alexandre VI) per al seu fill [[Pere Lluís de Borja]], després de satisfer un deute que el rei tenia des del [[1470]] amb la ciutat de [[València]], en el qual Gandia actuava com a penyora. Pere Lluís fou legitimat con a fill del cardenal [[Alexandre VI|Roderic de Borja]] per [[butlla]] del [[papa]] [[Sixt IV]] en [[1481]].


A la mort de Pere Lluís de Borja li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de [[Ferran el Catòlic]]). D'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]], i que fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. En [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, [[Carles Borja]], el qual contrau matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del [[Comtat d'Oliva|comte d'Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]].
A la mort de [[Pere Lluís de Borja]] li succeeix son germà [[Joan Borja]] qui maridà amb [[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez]] (cosina de [[Ferran el Catòlic]]). D'aquest matrimoni va nàixer [[Joan II Borja|Joan de Borja i Enríquez]], el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a [[Roma]] l'any [[1497]]. Des d'aquest any fins la seua majoria d'edat, fou la duquessa [[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez]] qui actuà com a regent, desenrotllant una activa tasca en el desenvolupament cultural i econòmic del ducat. [[Joan II Borja|Joan de Borja i Enríquez]] fou pare de [[Sant Francesc de Borja|Francesc Borja]]. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil [[Renaixement|renaixentista]] [[Itàlia|italià]]. En [[1550]], quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, [[Carles Borja]], el qual contrau matrimoni amb [[Magdalena de Centelles Riu-sec i Folch de Cardona|Magdalena Centelles i Folch]], germana i hereva del [[Comtat d'Oliva|comte d'Oliva]], i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les [[revolta de les Germanies|Germanies]].


En [[1520]], l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] l'inclogué com un dels vint-i-cinc ''Grandes de España'' de Primera Creació. En [[1693]] el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la [[Segona Germania]]. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluïsa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en [[1748]] el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de [[comte-duc de Benavente]], marit de na Maria Ignàsia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquessa.
En [[1520]], l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] l'inclogué com un dels vint-i-cinc ''Grandes de España'' de Primera Creació. En [[1693]] el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la [[Segona Germania]]. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluïsa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en [[1748]] el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de [[comte-duc de Benavente]], marit de na Maria Ignàsia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquessa.
Línia 13: Línia 13:
* [[Alfons IV de Ribagorça|Alfons Aragó i Foix]]
* [[Alfons IV de Ribagorça|Alfons Aragó i Foix]]
* [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]]
* [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]]
* [[Hug de Cardona i Gandia]]


=== Dinastia reial ===
=== Dinastia reial ===
* [[Joan el Gran|Joan II el Gran]]
* [[Joan el Gran|Joan II el Gran]]
* [[Carles de Viana]]
* [[Carles de Viana]]
*[[Joana Enríquez i Fernández de Córdoba|Joana Enríquez]]
* [[Ferran el Catòlic|Ferran II el Catòlic]]


=== Dinastia Borja ===
=== Dinastia Borja ===
* [[Pere Lluís de Borja|Pere-Lluís de Borja i Cattanei]]
* [[Pere Lluís de Borja|Pere-Lluís de Borja]]
* [[Joan Borja|Joan Borja i Cattanei]]
* [[Joan Borja|Joan Borja i Cattanei]]
*[[María Enríquez y de Luna|Maria Enríquez de Luna]], duquessa regent.
* [[Joan II de Borja|Joan de Borja i Enríquez]]
* [[Joan II de Borja|Joan de Borja i Enríquez]]
* [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja i Aragó]]
* [[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja i Aragó]]

Revisió del 00:16, 25 abr 2020

El Ducat de Gandia és un títol nobiliari creat per Martí l'Humà a partir del Senyoriu de Gandia i concedit a Alfons d'Aragó i Foix (el Vell) en 1399, amb Gandia com a centre del ducat.

El seu fill Alfons el Jove continua la tasca de son pare: impulsa el conreu de la canya de sucre i la indústria, edifica el Palau Ducal, el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, reforma la Col·legiata i continua potenciant la cort que alberga figures literàries com Ausiàs March, Joanot Martorell o Joan Roís de Corella. Davant la seua manca de descendència, el ducat torna al patrimoni reial i el rei Alfons V li'l concedeix al seu germà, l'infant Joan, quedant restabler que només a la mort del duc obraria la disposició en la seua plenitud. Així, a la mort d'Alfons el Jove, Joan II, ja aleshores rei de Navarra, pren possessió del Ducat en novembre de 1425. El 1439 el dona a son fill, el príncep Carles de Viana. La guerra declarada entre pare i fill fa que al 1451 el ducat torne a Joan II, qui en dessembre de 1461 l'otorgarà a la seua segona esposa Joana Enríquez.

El 1485 el ducat és adquirit per Roderic de Borja (futur papa Alexandre VI) per al seu fill Pere Lluís de Borja, després de satisfer un deute que el rei tenia des del 1470 amb la ciutat de València, en el qual Gandia actuava com a penyora. Pere Lluís fou legitimat con a fill del cardenal Roderic de Borja per butlla del papa Sixt IV en 1481.

A la mort de Pere Lluís de Borja li succeeix son germà Joan Borja qui maridà amb Maria Enríquez (cosina de Ferran el Catòlic). D'aquest matrimoni va nàixer Joan de Borja i Enríquez, el qual resta orfe molt menut per l'assassinat de son pare a Roma l'any 1497. Des d'aquest any fins la seua majoria d'edat, fou la duquessa Maria Enríquez qui actuà com a regent, desenrotllant una activa tasca en el desenvolupament cultural i econòmic del ducat. Joan de Borja i Enríquez fou pare de Francesc Borja. El nou duc emprèn una tasca urbanitzadora de la ciutat de Gandia --segona muralla-- i cultural que duu la ciutat a una etapa d'apogeu cultural i polític, a l'estil renaixentista italià. En 1550, quan ingressa en la Companyia de Jesús, abdica en son fill, Carles Borja, el qual contrau matrimoni amb Magdalena Centelles i Folch, germana i hereva del comte d'Oliva, i manté Gandia com un dels nuclis més influents i poderosos del panorama, fins a l'endeutament de la noblesa i les Germanies.

En 1520, l'emperador Carles I l'inclogué com un dels vint-i-cinc Grandes de España de Primera Creació. En 1693 el ducat de Gandia tingué un important paper en fer esclatar la Segona Germania. Després de la mort de na Maria Anna Antònia Lluïsa de Borja Aragó i Centelles, XII Duquessa de Gandia, en 1748 el títol de duc de Gandia quedà vinculat al de comte-duc de Benavente, marit de na Maria Ignàsia Joana Magdalena de Borja Aragó i Centelles, germana de la duquessa.

Ducs de Gandia

Dinastia Ribagorça

Dinastia reial

Dinastia Borja

Dinastia Pimentel

Dinastia Osuna

Referències

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ducat_de_Gandia&oldid=23300559»