Hipònax: diferència entre les revisions
m neteja i estandardització de codi |
retoc i referència |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Hipònax d'Efes''' (''Hipponax'', {{polytonic|Ι῾ππῶναξ}}) fill de |
'''Hipònax d'Efes''' (en [[llatí]] ''Hipponax'', en [[grec antic]] {{polytonic|Ι῾ππῶναξ}}) fill de Piteu i de Protis, va ser, després d'[[Arquíloc]] i [[Simònides d'Amorgos|Simònides]] el tercer, tant en temps com en reputació, dels poetes [[Vers iàmbic|iàmbics]] clàssics de Grècia, segons diuen ''[[Suides]]'', [[Estrabó]] i [[Climent d'Alexandria]]. |
||
Escrivia en [[dialecte jònic]]. Va viure al [[segle VI |
Escrivia en [[dialecte jònic]]. Va viure al [[segle VI aC]], probablement a la segona meitat. Es va destacar pel seu amor a la llibertat. Els tirans d'[[Efes]] Atenàgores i Comes, el van expulsar de la ciutat i Hipònax es va retirar a [[Clazòmenes]] on va viure pobrament i va morir, segons un autor, de necessitat. |
||
Segons [[Ateneu de Naucratis]], Hipònax era petit, prim i lleig, però molt fort. Les decepcions amoroses que va tenir, com per exemple el rebuig d'Arquíloc, el van portar a dedicar-se a la [[sàtira]]. A imitació del poema que va escriure Arquíloc contra les filles de Licambes, va prendre venjança contra els germans [[Bupal]] i Atenis, que eren escultors de Quios. Aquests germans van fer unes estàtues d'Hipònax on ressaltaven la seva lletjor natural cosa que va enfadar al poeta. Va arremetre contra ells, sobretot contra Bupal, amb uns poderosos versos satírics, segons diuen [[Plini]] i [[Horaci]]. Alguns autors diuen que Bupal va acabar suïcidant-se per no poder aguantar els seus versos, però Plini ho contradiu, mencionant estàtues fetes per Bupal molt després de la seva suposada mort. |
|||
| ⚫ | |||
Hipònax va introduir una característica sorprenent en els seus versos iàmbics, al canviar el iambe final del vers per un [[espondeu]] o un [[troqueu]], cosa que feia que el vers fos irregular en el seu ritme (ἄρρυθμον) i li donava una mena d'aturada que es va anomenar [[coliamb]] (Χωλιαμβός, o iambe coix). Aquesta innovació va donar un sentit càlid i festiu a les sàtires del poeta. El coliamb va arrelar va ser imitat pels poetes posteriors, especialment per [[Babri]], un poeta que va traslladar les [[faules d'Isop]] al vers. |
|||
De les seves obres, que ''[[Suides]]'' diu que van ser abundants, a part dels coliambs satírics hi havia també poesies líriques. Va cultivar també el gènere paròdic, i es coneix l'inici d'una obra seva en metre heroic, composat com a [[paròdia]] de la ''[[Ilíada]]''. Una altra paròdia d'[[Aquil·les]], sembla que anava dirigida a satiritzar el luxe dels [[jonis]]. |
|||
Es considera que Hipònax ocupa un lloc entre Arquíloc i [[Aristòfanes]]. És tan amarg però no tan seriós com el primer i per la seva simpatia s'assembla al segon. Diversos autors antics van escriure sobre Hipònax, sobretot [[Hermip d'Esmirna]]. |
|||
| ⚫ | Contemporani d'Hipònax va ser un altre poeta iàmbic de nom [[Anànios]], amb el que estava molt relacionat, fins al punt de què és impossible destriar els fragments de les obres que resten si són d'un autor o d'un altre. Només es conserven fragments (unes cent línies), atribuibles sense gaires dubtes a Hipònax, entre ells {{polytonic|Ω Κλασομένοιοι, Βούπαλος κατέκτειθεν}}; els fragments foren col·leccionats per [[Friedrich Gottlieb Welcker]] a ''Hipponactis et Ananü Iambographorum Fragmenta'', Getting. 1817, 8 vol.), Bergk (''Poetae Lyrici Graeci''), Schneidewin (''Delect. Poes. Graec.),'' i Meineke, a l'edició de Lachmann de Babrius. (''Babrü Fat. Aesop. C. Lachmannus et amic. emend., ceteror. poet. chcliamb. ab A. Meinekio coll. et emend. Berol.'' 1845).<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/503?page=root;rgn=full+text;size=100;view=image Hipponax] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology]]''. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 493-495</ref> |
||
== Referències == |
|||
{{Referències}} |
|||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
Revisió del 11:18, 10 maig 2020
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle VI aC Efes (Turquia) |
| Mort | segle VI aC Clazòmenes (Turquia) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Activitat | 540 aC - 537 aC |
| Gènere | Poesia iàmbica |
Hipònax d'Efes (en llatí Hipponax, en grec antic Ι῾ππῶναξ) fill de Piteu i de Protis, va ser, després d'Arquíloc i Simònides el tercer, tant en temps com en reputació, dels poetes iàmbics clàssics de Grècia, segons diuen Suides, Estrabó i Climent d'Alexandria.
Escrivia en dialecte jònic. Va viure al segle VI aC, probablement a la segona meitat. Es va destacar pel seu amor a la llibertat. Els tirans d'Efes Atenàgores i Comes, el van expulsar de la ciutat i Hipònax es va retirar a Clazòmenes on va viure pobrament i va morir, segons un autor, de necessitat.
Segons Ateneu de Naucratis, Hipònax era petit, prim i lleig, però molt fort. Les decepcions amoroses que va tenir, com per exemple el rebuig d'Arquíloc, el van portar a dedicar-se a la sàtira. A imitació del poema que va escriure Arquíloc contra les filles de Licambes, va prendre venjança contra els germans Bupal i Atenis, que eren escultors de Quios. Aquests germans van fer unes estàtues d'Hipònax on ressaltaven la seva lletjor natural cosa que va enfadar al poeta. Va arremetre contra ells, sobretot contra Bupal, amb uns poderosos versos satírics, segons diuen Plini i Horaci. Alguns autors diuen que Bupal va acabar suïcidant-se per no poder aguantar els seus versos, però Plini ho contradiu, mencionant estàtues fetes per Bupal molt després de la seva suposada mort.
Hipònax va introduir una característica sorprenent en els seus versos iàmbics, al canviar el iambe final del vers per un espondeu o un troqueu, cosa que feia que el vers fos irregular en el seu ritme (ἄρρυθμον) i li donava una mena d'aturada que es va anomenar coliamb (Χωλιαμβός, o iambe coix). Aquesta innovació va donar un sentit càlid i festiu a les sàtires del poeta. El coliamb va arrelar va ser imitat pels poetes posteriors, especialment per Babri, un poeta que va traslladar les faules d'Isop al vers.
De les seves obres, que Suides diu que van ser abundants, a part dels coliambs satírics hi havia també poesies líriques. Va cultivar també el gènere paròdic, i es coneix l'inici d'una obra seva en metre heroic, composat com a paròdia de la Ilíada. Una altra paròdia d'Aquil·les, sembla que anava dirigida a satiritzar el luxe dels jonis.
Es considera que Hipònax ocupa un lloc entre Arquíloc i Aristòfanes. És tan amarg però no tan seriós com el primer i per la seva simpatia s'assembla al segon. Diversos autors antics van escriure sobre Hipònax, sobretot Hermip d'Esmirna.
Contemporani d'Hipònax va ser un altre poeta iàmbic de nom Anànios, amb el que estava molt relacionat, fins al punt de què és impossible destriar els fragments de les obres que resten si són d'un autor o d'un altre. Només es conserven fragments (unes cent línies), atribuibles sense gaires dubtes a Hipònax, entre ells Ω Κλασομένοιοι, Βούπαλος κατέκτειθεν; els fragments foren col·leccionats per Friedrich Gottlieb Welcker a Hipponactis et Ananü Iambographorum Fragmenta, Getting. 1817, 8 vol.), Bergk (Poetae Lyrici Graeci), Schneidewin (Delect. Poes. Graec.), i Meineke, a l'edició de Lachmann de Babrius. (Babrü Fat. Aesop. C. Lachmannus et amic. emend., ceteror. poet. chcliamb. ab A. Meinekio coll. et emend. Berol. 1845).[1]
Referències
- ↑ Hipponax a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 493-495
Enllaços externs
- «Hipònax». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.