Sistema: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1: Línia 1:
Un '''sistema''' és qualsevol [[conjunt]] d'[[element]]s en [[interacció]], és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un [[tot]] i que és distingible del seu [[entorn]] a través d'uns [[límit]]s o fronteres reconegudes. Pot ser [[matèria|material]] o [[concepte|conceptual]]. La [[teoria de sistemes]] els diferents esforços per trobar lleis generals sobre el [[comportament]] dels sistemes materials.<ref>Mario Bunge, ''Diccionario de filosofía'', Mèxic, editorial Siglo XXI, [[1999]]. {{es}}</ref><ref>Juan Martín García, ''Teoría y ejercicios prácticos de Dinámica de Sistemas'', [[2017]]. {{ISBN|9788460793045}} {{es}}</ref>
Un '''sistema''' és qualsevol [[conjunt]] d'[[element]]s en [[interacció]], és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un [[tot]] i que és distingible del seu [[entorn]] a través d'uns [[límit]]s o fronteres reconegudes. Pot ser [[matèria|material]] o [[concepte|conceptual]]. La [[teoria de sistemes]] els diferents esforços per trobar lleis generals sobre el [[comportament]] dels sistemes materials.<ref>Mario Bunge, ''Diccionario de filosofía'', Mèxic, editorial Siglo XXI, [[1999]]. {{es}}</ref><ref>Juan Martín García, ''Teoría y ejercicios prácticos de Dinámica de Sistemas'', [[2017]]. {{ISBN|9788460793045}} {{es}}</ref>


El funcionament d'un sistema depèn de la manera com estan [[relació|relacionades]] les seves parts o elements de forma que si alguna part o element és afegida, suprimida o modificada cal esperar que el funcionament del sistema sigui diferent. El que distingeix un sistema d'una [[col·lecció]] inconnexa d'elements és el fet que les [[Propietat (ontologia)|propietats]] del sistema no s'explica per la suma de les seves parts sinó que les relacions establertes produeixen uns resultats diferents als resultats esperables dels elements presos [[individu]]alment.
El funcionament d'un sistema depèn de la manera com estan [[relació|relacionades]] les seves parts o elements de forma que si alguna part o element és afegida, suprimida o modificada cal esperar que el funcionament del sistema sigui diferent. El que distingeix un sistema d'una [[col·lecció]] inconnexa d'elements és el fet que les [[Propietat (ontologia)|propietats]] del sistema no s'explica per la suma de les seves parts sinó que les relacions establertes produeixen uns resultats diferents als resultats esperables dels elements presos [[individu]]alment.

Revisió del 20:13, 26 juny 2020

Un sistema és qualsevol conjunt d'elements en interacció, és a dir, un grup de parts en interacció que funcionen com un tot i que és distingible del seu entorn a través d'uns límits o fronteres reconegudes. Pot ser material o conceptual. La teoria de sistemes els diferents esforços per trobar lleis generals sobre el comportament dels sistemes materials.[1][2]

El funcionament d'un sistema depèn de la manera com estan relacionades les seves parts o elements de forma que si alguna part o element és afegida, suprimida o modificada cal esperar que el funcionament del sistema sigui diferent. El que distingeix un sistema d'una col·lecció inconnexa d'elements és el fet que les propietats del sistema no s'explica per la suma de les seves parts sinó que les relacions establertes produeixen uns resultats diferents als resultats esperables dels elements presos individualment.

Aquest punt de vista holista es fa evident, per exemple si es considera que un rellotge no té les mateixes propietats que la col·lecció inconnexa de les seves peces. Un equip de futbol o la qualitat d'un sistema de so no s'explica només pels elements individuals que en formen part sinó per la qualitat de cadascun dels elements integrats en un tot. Si algun dels elements falla la qualitat del conjunt es ressent. D'aquí que es digui que els sistemes presenten unes propietats emergents.

Etimologia

"Sistema" és un mot que en català prové del llatí systēma, provinent del grec antic σύστημα (sýstēma), significant reunió o conjunt.

Classificació

Hi ha diferents maneres de classificar els sistemes. Segons la seva complexitat es distingeix entre sistemes simples i complexos. La complexitat està en funció del nombre d'elements interconnectats, del nombre de relacions establertes entre els elements i del nombre i característiques dels processos interns establerts en el sistema.

En el cas d'un sistema complex com un ecosistema, el nombre d'elements del sistema (organismes, poblacions, factors físics i químics ambientals,...) és força elevat, les relacions entre els elements són molt abundants i variades (de depredació, competència, simbiosi,...) i els processos interns del sistema (del cicle de la matèria, flux d'energia,..) són també diversos. Una mena de sistema complex és el sistema dit autopoiètic. Es defineix com un sistema que és capaç de reproduir-se per si mateix. Les cèl·lules o els organismes són sistemes autopoiètics. D'entre els sistemes complexos també es parla de sistemes complexos autoadaptatius o autoorganitzats. Són sistemes que tenen una certa capacitat d'adaptar-se a situacions canviants del seu entorn. Els ecosistemes, molts sistemes socials i els organismes són exemples d'aquesta mena de sistemes.

Si es considera el seu nivell de clausura els sistemes se'ls classifica en sistemes oberts i tancats segons presentin o no intercanvis amb l'exterior del sistema (de matèria, energia i informació -veure sistema dissipatiu). La major part dels sistemes del món real són sistemes oberts. Els sistemes naturals i socials per exemple estan en relació amb d'altres de la mateixa o de diferent dimensió, naturalesa i nivell de jerarquia.

També se'ls pot classificar segons la seva naturalesa en sistemes físics, naturals i socials.

Sistemes físics

Les màquines i artefactes humans són sistemes físics dels que es poden construir models sovint deterministes que poden donar lloc a la predicció del futur a través d'equacions matemàtiques. La mecànica de Newton aplicada al sistema solar per exemple permet fer prediccions sobre la posició precisa dels planetes en el futur. D'entre els sistemes físics podem distingir els sistemes de naturalesa estocàstica com ara un sistema físic simple format per un globus ple de gas en el que els elements canvien de posició contínuament. Les molècules del gas presenten una energia cinètica que fa que xoquin unes amb les altres i amb la paret del globus. A través d'equacions de tipus estadístic i de les lleis de la termodinàmica es pot preveure quina serà la situació del conjunt d'elements del sistema en el futur.

Sistemes biològics o naturals

A la natura es poden descobrir sistemes naturals a diferents nivells, com per exemple sistemes bioquímics, cèl·lules, individus, poblacions, comunitats, ecosistemes o la biosfera. Aquests sistemes són més difícils de modelitzar de forma precisa, ja que són força complicats. Els models tenen però la capacitat de mostrar tendències.

Sistemes socials

Aquesta organització complexa de sistema es pot evidenciar també en els sistemes socials (empreses, institucions, ciutats, sistemes de ciutats, etc.). En aquests sistemes s'estableixen relacions, regulacions, mecanismes i processos que regulen el seu funcionament.

D'entre els sistemes socials, els sistemes de presa de decisions o sistemes de gestió són fonamentals per al bon funcionament de qualsevol organització. Una empresa per exemple, es pot concebre com un sistema que conté altres sistemes amb unes funcions determinades. El sistema empresa té establerts (sub)sistemes interns (de gestió de la seguretat, de la qualitat, de la informació, de la gestió ambiental,...) que presenten cadascun una organització pròpia, una estructura i uns processos que permeten la consecució dels seus objectius propis dins del sistema més general de l'empresa. En els sistemes socials es posen en joc, a més d'elements materials, elements del sistema de naturalesa immaterial (idees, valors, normatives,...).

Referències

  1. Mario Bunge, Diccionario de filosofía, Mèxic, editorial Siglo XXI, 1999. (castellà)
  2. Juan Martín García, Teoría y ejercicios prácticos de Dinámica de Sistemas, 2017. ISBN 9788460793045 (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema